Qui ha dit que la música barroca i la contemporània no casen?

Un concert dedicat a dos períodes musicals històrics: el barroc i el s.XXI. La primera part està dedicada a escenes i àries de Händel, Rameau, Lully i Sartorio, amb instruments i criteris històrics. A la segona, però, els instrumentistes, amb tres instruments de vent i percussió, agafen l'instrument modern per estrenar la versió orquestral de ¿Vuit cançons desaforades" de Jordi Domènech amb textos de Groucho Marx, Tintin, internet i del mateix autor.

L'any 2022, la nostra concertino, la vigatana Anna Urpina, va presentar el seu CD de debut, titulat ¿Baroque/Modern" amb obres del segle XVI, XVII i del XX i on interpretava peces de Biber, Telemann i Corelli, intercalades amb obres de Pärt, Webern o Guix, cada una amb el seu estil interpretatiu i el seu instrument adequat amb, per exemple, les cordes de tripa per a la música barroca. Aquesta atrevida proposta es va emportar un munt de bones crítiques i premis i ha situat a Anna Urpina com a un dels talents emergents més importants de casa nostra.

Seguint una mica la mateixa idea, la proposta ¿La Follia" de POLIFEM CONSORT presenta una primera part dedicada a la música barroca, amb àries i escenes d'obres de Rameau i Händel, i una segona dedicada exclusivament al cicle de ¿Vuit cançons desaforades" de Jordi Domènech, director de POLIFEM CONSORT. Ens proposem posar en valor el talent dual de molts dels músics, que poden tocar amb totes les garanties tant un instrument barroc, amb criteris d'interpretació historicistes, com els instruments moderns, amb una sonoritat i tècnica diferents. La formació bàsica del concert, el conjunt de corda -amb instruments barrocs i instruments moderns-, es veu reforçada, a la segona part, per instruments de vent i percussió.

El títol del programa vol reflectir tant l'atreviment que suposa voler portar un programa d'aquestes característiques als nostres auditoris, com l'homenatge també a tot un seguit d'heroïnes i personatges de caràcter que, en l'òpera barroca, han estat sempre fronterers amb la bogeria a causa de l'amor, la desesperació o el rebuig.

¿Vuit cançons desaforades" és un cicle escrit originalment per a veu i piano que presenta, amb molt d'humor i una bona dosi de surrealisme, algunes de les principals tècniques del cant contemporani com ara l'Sprechgesang, el recitat parlat, l'afinació relativa, etc. Algunes des les cançons ens serveixen, a més, per retre homenatge a dues dives fonamentals del s. XX: Cathy Berberian i Uma Sumac, explotant la vessant tant musical com actoral de les seves interpretacions, ja que, com diu l'autor al prefaci de l'obra, és molt difícil, en el cant contemporani, separar la interpretació vocal de la ¿performance". Els textos són de Jules Verne, Groucho Marx, l'emperador Adrià i dels còmics de Tintin, entre d'altres.

Evidentment hi ha molt poques veus que puguin enfrontar-se a un repte d'aquesta magnitud i que estiguin preparades tant en l'estil barroc com en el contemporani i que, a més, comptin amb una vessant actoral indiscutible. Tenim la sort de poder comptar amb nosaltres amb Maria Hinojosa, un fenomen que tenim a casa nostra amb una tècnica exquisida i una presència escènica inapel·lable i que, juntament amb l'autor, estrenà el cicle de cançons en la seva versió de cant i piano.

Jordi Domènech