"Hola, soc la Cris Blanco. Avui és 12 de març de 2022 i escric aquest text des de casa de la mare, on vaig créixer, veient per la finestra el meu col·le, el Bravo Murillo, en el qual em vaig passar vuit anys. A la tele diuen que ahir va fer dos anys que es va declarar la pandèmia. Així que fa dos anys que vaig començar a pensar en aquesta obra de teatre (bé, no sé si és aquesta obra la que veureu...). Vaig començar a pensar en una obra molt gran, Grandissima Illusione es deia. Amb molt bons actoresqws (perdoneu l'errada, mentre escrivia aquesta frase el meu gos ha trepitjat el teclat) amb un cos de ball, un cor en directe... Era una obra de gran format, amb grans escenografies reciclades de grans produccions del Teatre Nacional de Catalunya (encara no sé si em deixaran les escenografies, perquè tot això és la idea que tinc en el passat, el vostre passat, que és el meu present, i escric això per al futur, que és quan esteu llegint aquest text).

Al meu cap hi ha l'obra amb la Marquesa del segle XVI, la Juglara, l'Astròleg Cubà, el Tècnic Maquinista, Les Extres, el Cor Grec, l'Expert Teatral, el Text...

Passava això de l'eclipsi, això dels viatges en el temps i la zona esmunyedissa...

I tot per explicar una història d'amor intertemporal i de lluita de classes!

Començava amb un preludi emocionant de l'orquestra en completa foscor (ai!, tant de bo hagi aconseguit al final diners perquè vegeu l'orquestra en directe...) i amb l'escena de la Marquesa i l'Actriu Que Fa De Criada, que de vegades li enganxa a tothom el costum de parlar en vers,
fent servir un truc pervers,
mentre fora el temps és advers,
ja no queda ni univers.

Què us estava dient? Espera, quant de temps fa que escric aquest text? Quants dies fa que estic a casa la mare? Queda alguna cosa fora? Seguiu aquí? Aquest soroll, ha estat l'olla de pressió? O heu estat vosaltres mentre llegiu aquest text?

Tant de bo que sí i que vingueu a veure Grandissima Illusione."

Nascuda a Madrid, Cris Blanco viu a Barcelona. Des del 2003 fa les seves pròpies peces escèniques i treballa com a intèrpret en dansa, teatre i cinema. Ha treballat en escena amb Cuqui i María Jerez, Amaia Urra, Juan Domínguez i Xavier Leroy, i en cinema amb Roser Aguilar i Icíar Bollaín, entre altres. Acompanya projectes artístics, imparteix classes a l'Institut del Teatre i participa en projectes educatius. Entre els seus treballs escènics hi ha cUADRADO_fLECHA_pERSONA qUE cORRE (2004), ciencia_ficción (2010), El Agitador Vórtex (2014), Bad Translation (2016) i Pelucas en la Niebla (2018). L'any 2019 va crear Lo mínimo y lo pequeño, amb Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol. Les seves creacions s'han vist en escenaris i festivals europeus, americans i asiàtics.