El Palau Robert acull, del 15 de juny al 30 d'agost, l'exposició "Anna Turbau. En veu pròpia", una mostra que endinsa el visitant en l'univers personal d'una de les pioneres del fotoperiodisme català. Anna Turbau (Barcelona, 1949-2025) va ser una de les fotògrafes que, durant la Transició espanyola, va impulsar un fotoperiodisme militant i compromès, allunyat del to més humanista que havia caracteritzat la generació anterior, la dels anys seixanta.

La seva càmera va seguir de prop les mobilitzacions populars, les manifestacions i els moviments socials que van esclatar amb força després de dècades de repressió franquista. Va començar, el 1975, retratant la cara més dura del Raval barceloní, i aquell mateix any va viatjar a Galícia per documentar la construcció d'habitatges al poblat gitano d'O Vao, a Pontevedra, projectats per l'arquitecte César Portela, amb qui va mantenir una llarga amistat. Instal·lada a Santiago de Compostela, va treballar per a revistes com Interviú o Primera Plana, captant imatges que avui són icòniques: les protestes contra l'autopista AP-9, els piquets de Guísamo, les mobilitzacions pel naufragi del Marbel o els retrats, sempre carregats de respecte, dels pacients de l'hospital psiquiàtric de Conxo.

L'exposició, però, va més enllà dels seus treballs més coneguts i recupera materials inèdits de la Barcelona de finals dels seixanta i els setanta: el Tibidabo, l'Estació de França, les internes de la presó de dones de Wad-Ras, el festival de Jazz de Barcelona o l'actuació d'Ella Fitzgerald. També hi trobem l'escriptora Doris Lessing abans de rebre el Nobel, la primera Diada post-franquista, el referèndum constitucional o el primer míting de la CNT, juntament amb el seu treball sobre les comunitats gitanes de Ripollet o la companyia Comediants.

Més enllà del valor documental, el que distingeix la fotografia de Turbau és la seva dimensió ètica: una manera d'acostar-se a les persones retratades basada en la confiança i el respecte, que dignificava qui sortia davant l'objectiu en lloc de centrar-se en la misèria. Especial atenció mereix també el seu paper a l'hora de donar visibilitat a les dones, en una època que els la negava sistemàticament.

La mostra, comissariada pel fotògraf documental Adra Pallón junt amb Maria Planas i Sílvia Omedes —de la Fundació Photographic Social Vision—, és fruit d'una revisió exhaustiva de més de 40.000 imatges del seu arxiu, així com d'entrevistes i records de converses mantingudes amb la fotògrafa al llarg dels anys. El resultat és un recorregut on la veu d'Anna Turbau —les seves paraules, el seu criteri— acompanya les imatges com a fil conductor.

L'exposició està organitzada pel Palau Robert i la Fundació Photographic Social Vision —entitat que enguany celebra 25 anys defensant la fotografia documental—, amb la col·laboració del Centre Internacional de Fotografia Fundació Toni Catany i el Consello da Cultura Galega.