'Boulder', d'Eva Baltasar (Club Editor)

Un dels meus llibres d'aquest estiu ha estat sens dubte 'Boulder', d'Eva Baltasar. Ja em va trasbalsar, i de quina manera, 'Permagel', la seva primera incursió en la narrativa, amb el seu característic estil introspectiu, una porta oberta a conèixer l'univers femení. En aquesta segona ocasió, afegeix la qüestió de la maternitat com a element desestabilitzador en una relació de parella. M'al·lucina la tremenda facilitat amb la que l'autora va pastant paisatges humans durs, petris, no sempre amables, fins a convertir-los en racons íntims, reconeixibles en el nostre dia a dia, en el que conscient o inconscientment lluitem contra el desig irreflenable de viure en soledat i fugir de la comoditat de tenir-ho tot controlat.

Pepe Zapata, Director del TRESC

'Atrapa la llebre', de Lana Bastašic (Edicions del Periscopi)

És la història d'un viatge en cotxe per Bòsnia que en realitat és un viatge a la memòria de la relació d'amistat de les seves dues protagonistes. A través de la ploma de la Sara, descobrim la personalitat desbordant i admirada de la Lejla. Un relat que enllaça els temps de la guerra i les diferències culturals que van donar peu al conflicte, amb la innocència de dues nenes que creixen en un tira i arronsa constant però amb una lleialtat desbordant que arriba més enllà, fins i tot, dels 12 anys que fa que no es veuen. Una obra extremadament rica en els matisos que desgranen la relació d'amistat de les dues protagonistes i de la influència de les seves famílies en un entorn social difícil, hostil i fins i tot alienant que deriva en la transformació de les amigues en dues personalitats completament oposades.

Ana Requejo, Coordinadora

'El nombre del viento', de Patrick Rothfuss

Us agraden les històries? Voleu saber quin és el poder real de les paraules? Ens comuniquem amb elles, quan volem donar una opinió, fer un judici, expressar un sentiment, plasmar una idea, un color...... I tot i així, no us feu una idea de fins on pot arribar el seu poder. Amb aquesta història de literatura fantàstica, l’autor et transporta en un món ple de màgia i d’aventures, et fa viure en primera persona una vida de patiment i superació. Una historia indescriptible que nomes en Kvothe té prou paraules per explicar. El llibre “El nombre del viento” me'l van recomanar els meus fills i estic molt agraïda per aquest regal! Estic desitjant començar a llegir el segon llibre d’aquesta saga sense acabar.

María Ángeles Moral, de l'Àrea d'Administració i Comptabilitat

'El regal de la comunicació', Sebastià Serrano (Ara Llibres)

Personalment, m'agrada aprofitar els espais de tranquil·litat i quietud que, ben sovint, l'estiu ens regala per a ordenar, revisar i posar en dubte idees, creences i comportaments. En aquesta tasca sempre he trobat una complicitat especial en l'obra de Sebastià Serrano.
D'entre els seus múltiples assajos, novel·les i estudis, aquesta obra que us recomano esdevé una lectura imprescindible per tal de comprendre l'art de la comunicació afectiva, l'acompanyament emocional i la màgia de la comunicació no verbal, especialment importants en situacions com l’actual en la qual la incertesa, la por i l'ansietat ataquen el nostre entorn més proper.
Ara més que mai, animem-nos a descobrir el regal que la comunicació ens ofereix a tota hora per a poder desplegar-lo, encara amb més força, en l'enyorat retrobament amb aquell estimat amic, familiar o company. 

Pol Segarra, de l'Àrea de Socis i Atenció als Usuaris

'Gent normal', Sally Rooney (Edicions del Periscopi)

A l'hora d'escollir aquest llibre, vaig fer allò que mai s'ha de fer: basar-te només en la coberta i el títol. Però així va ser. L'estiuenc i original disseny de la il·lustració de la portada van captar la meva atenció per damunt de la resta d'exemplars de la llibreria; i el títol és el mateix que el de dues de les meves cançons preferides: 'Common People' de Pulp i 'La Gent Normal' dels Manel. Normalment, la superficialitat i impulsivitat no són criteris suficients per escollir un bon llibre; però aquesta vegada em van portar en la direcció correcta!

'Gent normal' és una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d’una altra. És també una novel·la contundent sobre la incomunicació, sobre com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot, quines relacions de poder i domini s’estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i seductora, perspicaç i atrevida. L'argument és molt senzill: la història gira al voltant de les anades i vingudes sentimentals d’una parella, el Connell i la Marianne, des de l’adolescència al poble fins a la vida universitària al Trinity College de Dublín. A partir d’aquí, la coreografia amorosa es desplega a base de petits salts de setmanes o mesos, períodes en què estan junts i el món sap que són parella i escenes en què viuen separats, cadascú amb els seus maldecaps. Gent normal? Potser personatges comuns, que l’empatia de Rooney transforma en extraordinaris. 

Coralí Pagès, de l'Àrea de Comunicació