Comencem amb un clàssic de la generació Beat. Un d’aquells llibres que desperten l’ànim de rodamón, d’aventurer, el sentiment de carpe diem que viu inherent en nosaltres. ‘On the road’ o ‘A la carretera’, que va ser escrita per Jack Kerouac del 1948 al 1951, relata les històries de l’alter ego de l’autor, Sal Paradise, qui té com a única raó de ser la vida a la carretera. En Sal, els seus vells amics i els amics que anirà fent durant el seu trajecte, viuran tota classe d’aventures i experiències. Aquesta novel·la és un reflex de l’altra cara de la societat americana dels anys 40 i 50, la part reaccionaria al self-made man. Un clàssic que va inspirar escriptors, pensadors i artistes de la generació Beat i que segueix inspirant avui en dia. Jim Morrison lletrista i líder de 'The Doors', que es convertiria en un referent de la contracultura als anys 60, va ser fortament influenciat per l'obra i la figura de Kerouac. A moltes de les seves cançons, com ara 'The End' o 'Light my fire', es pot identificar aquest sentiment de carpe diem tan present a l'obra de Kerouac.

Si encara no coneixes aquest llibre, baixa corrent a la llibreria i aconsegueix-ne un exemplar. ‘El vigilant en el camp de sègol’, de J.D.Salinger, és una història inquietant en el qual s’exposa la particular visió de la societat de Holden Caufield, un jove de 16 anys que acaba de ser expulsat de l'escola. A través dels ulls de Caufield observarem les mancances de la societat dels Estats Units a la primera meitat del s.XX i la concepció del jove d'aquesta. ‘El vigilant en el camp de sègol’ és un d’aquells clàssics que no pots deixar de llegir però, vigila, aquest llibre remou quelcom dins d’aquells que el llegeixen. Molts assassins, entre ells l’assassí de John Lennon, Mark David Chapman, diuen que van ser inspirats pel jove Caulfield per a cometre els seus crims. Deixant a banda anècdotes tan desagradables, tot i ser una de les obres més curtes d'aquest recull, 'El vigilant en el camp de sègol’ ha inspirat generacions d'artistes, compositors i lletristes. Entre ells destaquen reconegudes figures de la cultura popular com per exemple Billy Joel qui va esciure la cançó  'We Didn’t Start the Fire', els estatunidencs Guns N' Roses que li van dedicar 'Catcher in the Rye' o Green Day que l'any 1991 van publicar 'Who Wrote Holden Caulfield?'.

Nascuda a la Indoxina francesa, actualment Vietnam, Marguerite Duras és una d'aquelles escriptores que, si encara no coneixies, t'obrirà tot un món nou vist des dels ulls d'una escriptora transgressora a la seva època. La seva novel·la més coneguda, 'L'Amant', que va publicar a l'última etapa de la seva vida, és un relat autobiogràfic on entrellaça diferents aspectes de la seva biografia, posant èmfasi a l'etapa viscuda a la Indoxina. Aquesta obra, més enllà de presentar-se com una simple narració d'una etapa vital, ens endinsa en un intensa i impossible relació entre una jove i pobre noia, filla d'occidentals, amb un jove i ric comerciant xinès a Indoxina. En aquesta novel·la, Duràs es despulla davant el lector per primera vegada, mostrant quelcom que mai havia expressat.

L'obra de Duras no només és apreciada per una gran quantitat de lectors i seguidors, també és i va ser molt valorada per cineastes d'arreu. Un dels seus guions cinematogràfics va esdevenir un dels grans èxits del conegut autor de la Nouvelle Vague, Alain Resnais, la pel·lícula 'Hiroshima, mon amour' (1959).

Aquesta és, probablement, la novel·la més desconeguda d’aquest recull. És una d’aquelles obres que, per algun motiu, ha quedat en un segon pla entre els grans clàssics contemporanis. Però pots estar segur que no et deixarà indiferent. De Cristopher Isherwood, ‘Adéu a Berlín’ és un retrat de la Berlín dels anys 30.  Es compon de 6 narracions que l’autor britànic va escriure durant la seva estada a la capital alemanya entre el 1930 i el 1933.  En aquests 6 relats el protagonista, també anomenat Cristopher, relata la vida dels personatges que transiten per una Berlín bohèmia, plena de cultura i transgressora.

Aquesta novel·la és una d’aquelles obres que ha marcat la trajectòria de diferents autors contemporanis, entre tots ells destaca David Bowie que va quedar meravellat per aquesta obra durant l’estada que va passar a la capital alemanya als anys 70, i de la que sortirien 3 dels seus discs més coneguts. La mítica trilogia de Berlín. 

Però si hi ha un autor que va influir en els trobadors, rapsodes i cantautors del s.XX, aquest va ser Allen Gingsberg. La seva obra, en la que destaca ‘Udol i altres poemes’, va ser un referent per a tota una generació de cantautors i escriptors i, concretament, per a un cantautor de folk i premi Nobel de literatura, amb el que compartia el segon nom, anomenat Robert Allen Zimmerman, més conegut com a Bob Dylan. Pots trobar fragments inspirats en el poema ‘Udol’ a la cançó ‘A hard rain’s gonna fall’. ‘Udol i altres poemes’ és un recull de poemes que Gingsberg va publicar l’any 1956 en els quals fa un retrat de la societat i la vida als EUA. Va ser una obra molt controvertida perquè tractava temes que resultaven molt incomodes a la societat i el govern estatunidencs d’aquell moment. Fins i tot, el seu editor, Lawrence Ferlinghetti, va ser detingut i jutjat per haver-lo publicat.

Obra obligatòria per als amants de la fotografia. 'Sobre la fotografia' ha esdevingut una influència per a tots aquells pels quals la fotografia supera els límits professionals o artístics i adquireix una concepció en un àmbit filosòfic. De l'autora nord-americana Susan Sontag, aquest assaig publicat l'any 1975 és una reflexió sobre la pràctica de la fotografia i totes les connotacions socials, polítiques i artístiques que comporta. En 6 assajos, Sontag planteja la incidència que té l'exercici fotogràfic en la societat i la càrrega ideològica que això comporta. A aquesta obra no es pretén fer una revisió als aspectes formals o a les veritats absolutes ja conegudes sobre la fotografia i les arts visuals, sinó que es plantegen una sèrie de premisses perquè el lector faci la seva pròpia reflexió i tregui unes conclusions des de, mai millor dit, la seva òptica personal. Susan Sontag va escriure moltes altres obres, però aquesta ha esdevingut un clàssic en l'àmbit de l'estudi de les arts gràfiques i el tractament de l'anomenada indústria cultural.

Qui no ha utilitzat la famosa magdalena d'aquesta obra per a referir-se a un record d'infantesa? L'impacte que 'A la recerca del temps perdut' i la magdalena de Marcel Proust han tingut sobre la societat contemporània és immesurable. Per als que encara no hàgiu llegit aquesta obra mestra, tan sols us direm que és un manifest sobre la importància del record a través de les sensacions. Un clar exemple de bellesa poètica que explica la vida d'un jove Marcel qui, en la seva ambició per a ser escriptor, descobreix tot un món nou on l'amor, l'homosexualitat, la guerra, la malaltia i la mort el portaran a viure aquelles experiències que conformen la vida. Aquesta obra ha influït en molts dels autors i poetes del s.XX. Virginia Woolf, per exemple, sempre es va declarar una fan incondicional de Marcel Proust i molt influenciada per la seva obra. Nosaltres te’l recomanem, Virginia Woolf també. Què més et cal?

Segons afirmen nombrosos crítics literaris, no hi ha autor contemporani que escapi de les urpes de l’influència de James Joyce. Entre ells, el gran Jorge Luis Borges el considerava un dels autors més importants dels nostres temps i l’equiparava a Sir Thomas Browne o William Shakespeare. Titulat com el protagonista de l’'Odissea' d’Homer, ‘Ulisses’ narra l’estada a la ciutat de Dublin de Leopold Bloom i Stephen Dedalus. Durant el transcurs de l’argument és fàcil trobar-hi paral·lelismes amb l’obra original d’Homer. Si hi ha quelcom que cal destacar sobre aquesta obra, això és la influència que el seu estil literari ha tingut en la literatura dels nostres temps. El personatge de Molly Bloom, l'equivalent a Penelope a l'obra d'Homer, i l'ús del monòleg interior que Joyce plasma en ella, han esdevingut una gran referent per les obres que han aparegut posteriorment. Ara, si això de llegir no és el teu fort, si tot just t’estàs reconciliant amb la lectura, no te’l recomanem, els centenars de pàgines d’aquest llibre el fan només apte per a lectors experts.

Escrit l'any 1949, 'El segon sexe' ha esdevingut un dels referents de la concepció del feminisme a la segona meitat del s.XX. Aquest assaig va néixer fruit de la reflexió de l'autora sobre allò que significava ser Dona, totes aquelles situacions que com a Dona s'havia de suportar i totes aquelles situacions que la Dona havia hagut de sobrepassar durant la història. Un cop feta aquesta reflexió, l'autora va plantejar de quina forma es podria millorar la vida de les Dones d'arreu. D'aquesta manera, 'El segon sexe', que va suposar un rotund èxit de vendes en la seva publicació, va passar a ser una de les pedres angular de la lluita feminista del segle XX. Una obra per molta gent considerada la Bíblia del feminisme.

Més enllà de la forta influència que l'autora va tenir en la concepció feminista a escala global, Simone de Beauvoir també va exercir un fort poder en la trajectòria intel·lectual de qui esdevindria el seu marit, Jean-Paul Sartre.

Arribem a una de les obres més destacades d’aquest recull, i no precisament pel seu argument, sinó per la seva importància simbòlica. I és que ‘A sang freda’, de Truman Capote, va suposar la culminació d’un moviment que revolucionaria el periodisme per sempre més. La unió de la literatura tradicional amb el reportatge periodístic. L’aparició del Nou periodisme o Periodisme literari. A aquesta obra de no-ficció Capote narra la massacre de la família Clutter a Kansas, l’any 1959, per mà de Dick i Perry, i tot el procés judicial posterior. Capote va arribar a establir una relació sentimental amb Perry cosa que multiplicaria la seva implicació en el cas i que tindria conseqüències fatals per a la seva estabilitat emocional. L’estil de Truman Capote, Tom Wolfe i Hunter S. Thompson, entre d’altres, segueixen sent avui en dia un referent per al periodisme a escala mundial. 

I una de les autores que van ser influenciades per l'obra de Truman Capote va ser Harper Lee, amb la que eren amics d'infantesa. Alguns rumors plantejaven la idea que l'obra 'Matar un Rossinyol' podria haver estat escrita, en realitat, per Truman Capote, però aquesta idea s'atribueix a unes declaracions que va fer l'autor en un atac de gelosia després que, l'any 1961, fos atorgat a Lee el premi Pulitzer. Anys després diversos estudis han comprovat que les acusacions són falses i que res pot negar l'autoria de Harper Lee. Sigui com sigui, 'Matar un Rossinyol' és una de les grans obres de la literatura contemporània. L'obra se situa entre els anys de la Gran depressió als EUA. Dos germans Scout i Jem fan amistat amb un noi que està de visita al poble, en Dill. La curiositat dels 3 nois els portarà a viure situacions d'extrema tensió que aniran lligades a la investigació d'un cas, un judici i el seu misteriós veí, en Boo. L'obra va tenir un gran impacte en la societat quan va ser publicada, però més enllà d'això, moltes celebritats han expressat la influència que aquesta obra ha tingut a les seves vides. Entre elles, Oprah Winfrey, Rosanne Cash o Tom Brokaw, que ho van fer a l'obra de Mary McDonagh Murphy, 'Scout, Atticus, and Boo', en la qual es recullen les impressions que aquestes personalitats havien tingut en llegir al llibre quan eren petites i en ser adultes.

I arribem al punt final d'aquest recull amb una obra que ens toca de ben a prop històricament i geogràfica, 'Per qui toquen les campanes'. Publicada l'any 1940 és una novel·la escrita per Ernest Hemingway durant la seva tasca de corresponsal a la guerra civil espanyola. A l'argument, Robert Jordan és un brigada internacional que lluita amb els republicans. En una missió especial que ha de portar a terme amb les milícies, coneixerà a Maria, una miliciana republicana de la qual s'enamorarà. En aquest llibre hi podem trobar no només un relat bel·licista, també un rerefons filosòfic que reflexiona sobre la figura de l'ésser humà com a part d'un col·lectiu. La influència d'aquesta obra supera les barreres del nostre territori per a entrar dins l'imaginari col·lectiu de la cultura popular. Entre els diferents autors inspirats per aquesta obra s'hi troben els germans Gibbs, més coneguts com a Bee Gees, que es van col·locar al top 5 britànic amb una cançó que porta el mateix nom que aquesta obra, ‘For whom the bell tolls’.