El 31 de gener de 1994, Barcelona va veure reduït a cendres un dels símbols de la ciutat: el Gran Teatre del Liceu. Les institucions van acordar reconstruir-lo al mateix lloc gràcies a accions de mecenatge i patrocini. Gairebé la meitat dels recursos per fer realitat el nou Liceu provenien de fons privats d’empreses i institucions. El 7 d’octubre de 1999 la casa de l’òpera de La Rambla, va obrir les portes amb un equipament posat al dia.

T’expliquem 5 curiositats que potser no sabies d’un dels equipaments operístics de referència:

1.- Les despeses de la construcció original es van cobrir amb la venda de bona part de les llotges i butaques. Els propietaris, al llarg dels anys, van decorar les avantllotges al seu gust, sovint en col·laboració de grans artistes i artesans. Això suposà un llegat artístic i històric que desapareix amb l’incendi de 1994. Malgrat això, es poden consultar en línia algunes de les imatges que es conserven de l’Arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu aquí 

2.- Les autoritats republicanes el van convertir en el Teatre Nacional de Catalunya, nacionalitzant-lo al començament de la Guerra Civil. L’any 1939, però, va ser retornat als antics propietaris.

3.- Veus mítiques i de relleu internacional han trepitjat l’escenari del Liceu: Maria Callas, Renata Tebaldi, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Victoria de los Ángeles, Jaume Aragall o Manuel Ausensi.

4.- Una de les úniques vegades que un equipament cultural ha estat portada dels principals diaris del país va ser l’1 de febrer de 1994, amb la notícia de l’incendi.

5.- És l’únic teatre  de la península que disposa d’un Mestre Apuntador en plantilla. Jaume Tribó desenvolupa aquesta feina des del 1975. A més, és autor d’Annals 1847-1897 del Gran Teatre del Liceu, que recull activitats i anècdotes que van tenir-hi lloc els primers 50 anys de vida.