Fa unes setmanes, explicava des d’aquest mateix espai com n’havia estat d’important la música en la conscienciació de la societat per a la defensa d’algunes causes socials i ho vaig exemplificar en el que va significar el projecte USA for Africa i la cançó 'We are the world'.

Vaig acabar el mateix article alertant que aquell fet i el ressò que va tenir no es va repetir mai més i de com això podia ser la metàfora de la pèrdua de capacitat de la música en la mobilització en benefici de l’estricte entreteniment.

Fa unes setmanes, però, hem conegut la iniciativa de la campanya 'Casa nostra, casa vostra', d’organitzar un concert massiu per recaptar diners en suport a les persones refugiades.

Joan Manuel Serrat i una vintena d'artistes han enregistrat una nova versió de 'Mediterráneo' per donar suport a aquesta campanya. La causa em sembla encomiable i que hi hagi una nova mobilització per mirar de pal·liar la sagnia que suposa la crisi dels refugi a Europa, gairebé podria invalidar aquell article i retornar l’esperança a aquells que, com jo, pensem que la música ha de servir per quelcom més, al marge d’animar-nos el dia.

No espero que tingui l’impacte que va tenir aquell 'We are the world', però vista la inacció vergonyant dels governs d’aquesta freda Europa, que dóna l’esquena a tota aquesta gent, ara mateix és una de les millors iniciatives a nivell europeu, que posa de manifest encara un altre drama: El de la inacció davant la barbàrie.

Aquest concert, que surt de la societat i d’empreses i persones del món de la cultura, ens pot fer sentir orgullosos de tenir gent amb consciència i hauria de fer que les administracions que hi poden fer alguna cosa, es miressin menys al melic i es miressin més al mirall.

Potser així no caldria que s’hagués hagut de convertir una cançó homenatge a les cultures del mediterrani en un rèquiem per a les persones que hi han deixat la vida.

Per Miquel Curanta, director del Club TR3SC