Ja fa ben bé quatre anys que la Diada Nacional de Catalunya ha esdevingut per si mateixa un esdeveniment de primer nivell. Hem deixat de commemorar per passar a reivindicar i hem deixat de parlar dels 300 anys previs per passar a parlar del futur del país a mig i llarg termini.

Hi ha però, un fet que al meu entendre és preocupant. Si per referir-nos als 300 anys previs de la nostra història -i també als segles anteriors- ho fem a partir de referents (sobretot) culturals. Si assumim que el nostre “fet diferencial” rau en la nostra cultura, la nostra llengua i els noms propis que l’acompanyen, no acabo d’entendre perquè la cultura, l’art i el pensament no formen part del discurs que acompanya el moment polític actual.

Ja fa dies que es debat a les xarxes socials sobre la necessitat que els mitjans públics recapacitin i incorporin la cultura a les seves graelles de programació. Però aquest debat (sens dubte necessari) serà pouar aigua en un cistell si no s’eixampla al conjunt de la vida política i social del país.

On és la cultura en les negociacions pressupostàries? Quan els grups d’esquerra parlen de partides socials, per què mai parlen de la cultura com una necessitat social? I per què quan se’n parla, sempre es fa de manera ambigua i gairebé utòpica i poques vegades s’entra al detall com sí es fa en altres camps? I el que (al meu entendre) és pitjor: per què la societat, les persones ens mobilitzem per mil motius diversos, però mai per la retallada pressupostària en matèria cultural, per les condicions d’accés a la cultura o per la manca d’espais als mitjans de comunicació (tant públics com privats)?

Personalment estic al 100% d’acord amb la reivindicació i celebro que la Diada mobilitzi tantes i tantes persones que, senzillament, no es conformen. Cal protestar (encara que no serveixi per a res), com deia Manuel de Pedrolo. Però tant si hem de fer un nou país com si ens hem de quedar amb el que tenim, és imperatiu que la cultura ocupi un paper important del debat polític, mediàtic i social. Només així podrem preservar la nostra identitat i defensar-la cada 11 de setembre.

Bona Diada a tothom! 

Per Miquel Curanta, director del Club TR3SC