Antonio Díaz, més conegut com El Mago Pop, s’ha convertit en un dels mags més destacats arreu del país. Es va donar a conèixer poc a poc amb col·laboracions a la televisió, a la ràdio i amb espectacles arreu del territori. Però el que el va catapultar a la fama va ser el programa de Discovery Max que s’emet actualment en 148 països. El mag ha aconseguit sorprendre a personalitats internacionals com Stephen Hawking, Antonio Banderas o Neymar. Aquest setembre torna a Barcelona amb el seu show ‘La Gran Ilusión’, que ja porta des del 2013 triomfant arreu, i que pots veure per última vegada al Teatre Tívoli, durant només dues úniques setmanes.

Quan et vas començar a interessar per l’il·lusionisme?

Sempre explico que amb 4 anys em van treure una moneda de l’orella i vaig estar 4 setmanes rascant-me les orelles per veure si en trobava més! En aquell moment em vaig quedar fascinat. El que aquella persona va provocar en mi ho volia provocar jo en la resta. Llavors em vaig començar a relacionar amb els objectes, a dedicar totes les hores del món a manipular-los, a intentar sorprendre amb ells...I així, poc a poc.

En quin moment te n’adones que pots viure d’aquesta professió?

Crec que no va haver-hi cap moment perquè mai m’ho vaig plantejar. Durant la meva infància i adolescència ho feia per vocació, per tant, no em plantejava si algun dia podria viure d’això i el camí va ser gradual. Simplement, un dia te n’adones que estàs vivint d’això.

Quina diferència hi ha entre el Mago Pop i l’Antonio Díaz?

És clar que hi ha coses en comú, perquè al final sóc jo, però n’hi ha de molt diferents. Jo sóc una persona molt tímida, molt tenaç i molt objectiva amb el que faig i, en canvi, el Mago Pop és més enginyós, ocurrent, divertit... Però ell ho té més fàcil perquè al final és una hora i mitja...

Quins són els teus referents?

Especialment, David Copperfield. És l’il·lusionista més gran que hi hagut i per a mi ha estat una gran inspiració.

Quina és la situació del sector de la màgia en el nostre país?

Crec que està en una situació privilegiada. La màgia té una potència imparable. És capaç de competir amb qualsevol espectacle, amb els grans musicals, espectacles de text, dansa... Crec que la màgia té un futur increïble i un passat al·lucinant.

Quina diferència hi ha entre màgia i il·lusionisme?

A mi m’agrada més la paraula il·lusionisme perquè defineix millor el que fem, que al final és una il·lusió. És un pacte amb l’espectador en el que ell sap que el que fa l’il·lusionista no és real i l’il·lusionista sap que l’espectador ho sap, i juguem a obviar-ho. Crec que és un joc d’adults meravellós.

Què prefereixes màgia al teatre o a la televisió?

Sens dubte, al teatre. Crec que la màgia en directe és insuperable perquè ho estàs vivint allà. Al final a la televisió hi ha una paret, estàs en un altre lloc i això fa que la desconfiança augmenti. I en canvi, viure-ho en primera persona és al·lucinant, a més la màgia que té el teatre: que els llums s’apaguen, amb mil ànimes allà tancades en un mateix lloc i veient a un tipus que fa projectes increïbles....

Quin és el truc del qual estàs més orgullós?

Un que faig a l'espectacle ‘La Gran Ilusión’. No puc parlar-ne perquè tot el que faig es basa en els secrets. Sí que puc dir que és un número que fa molt que hi estic treballant i tinc moltes ganes que la gent el vegi.

En el nou espectacle t’has basat en el Show de Truman. Per què aquesta pel·lícula?

És una pel·lícula que em va marcar d’adolescent. No només perquè em va semblar súper encertat el tema, a més per tot el que va venir després, tot el fenomen Gran Hermano i com funciona la televisió avui en dia, sinó també perquè des de petit el tema dels secrets m’apassiona, ja que des de llavors n’he posseït molts. En aquella pel·lícula era tot el contrari: tothom tenia un gran secret que el protagonista ignorava i jo em sentia al revés, que jo en tenia molts que la resta ignoraven. El punt de partida és el tema dels secrets, més enllà de que sigui una pel·lícula que em va encantar i que em va semblar molt interessant.

Què diferencia aquest espectacle de la resta que hagis fet?

Crec que és l’espectacle més espectacular en el sentit de posada en escena però també en el sentit màgic. Crec que hi ha il·lusions que tenen un boca orella al·lucinant, busquen el ‘uau’ de l’espectador d’una manera directa, sense filtres en un minut i mig i que té una força increïble.

Per què els socis del TR3SC hi haurien de venir?

Hi haurien de venir perquè és l’última vegada que serem a Barcelona. Estem tres setmanes al Coliseum i després tres setmanes al Tívoli, i no tornarem a Barcelona. Hem fet més de 60 setmanes aquí, ens han vist més de 200.000 persones que és una barbaritat i ja queden les últimes entrades i està gairebé tot venut.

Així que amics del TR3SC, animeu-vos!