COMPARTEIX

El passat dissabte 18 de gener es va celebrar la gran nit del cinema català a la gala dels Premis Gaudí, que va tenir lloc a L’Auditori, a Barcelona. Una vetllada marcada per la rivalitat amistosa entre les dues pel·lícules en català més destacades de l’any: ‘El 47’, de Marcel Barrena, i ‘Casa en Flames’, de Dani de la Orden. Quin film ha resultat vencedor?

 

‘Casa en Flames’ va ser tot un fenomen quan es va estrenar a l’estiu de l’any passat, fins al punt que es va convertir en la pel·lícula en català més vista de la història a cartellera. Però l’estada al cim del podi va durar poquet, perquè l’estrena de ‘El 47’, una història sobre l’arribada del bus a Torre Baró, va trencar tots els esquemes, i va aconseguir superar-la en audiència. Les dues pel·lícules han aconseguit el que ha estat el millor any pel cinema en català en molt temps, ajuntant gairebé un milió d’espectadors entre les dues a les sales de cinema. 

 

‘El 47’ no només va batre el rècord d’espectadors, sinó també el rècord de nominacions dels Premis Gaudí: en va aconseguir 18! En total, s’ha endut 8 estatuetes, entre les quals destaquen el guardó a Millor pel·lícula, Millor protagonista masculí per Eduard Fernández, i Millor actriu secundària per Clara Segura

 

Per altra banda, ‘Casa en Flames’, nominada a 14 categories, ha aconseguit tres Premis Gaudí: els de Millor guió, per Eduard Sola, el de Millor actriu protagonista per Emma Vilarasau i el de Millor actor de repartiment per Enric Auquer.

 

El guardó a Millor direcció se’l va endur ‘Segundo Premio’, d’Isaki Lacuesta, que també es va emportar el Gaudí a Millor fotografia i so, i el Gaudí a Millor pel·lícula de llengua no catalana va ser per ‘Polvo Serán’, de Carlos Marqués Marcet.

 

Va ser una gala marcada per les reivindicacions que els premiats i premiades van clamar als seus discursos d’agraïment: l’accés a l’habitatge, les polítiques socials i igualitàries pels més desfavorits, la crida a la pau al conflicte de Gaza i la normalització de la vellesa en les dones van ser algunes de les temàtiques en què es va posar l’accent durant la nit. 

 

Tot plegat, va ser una gran celebració a la vivesa del cinema català i en català, a la seva qualitat, i a la dedicació i passió que hi posen tots els treballadors i treballadores, que ens donen motius per sentir-nos ben orgullosos i orgulloses del nostre cinema!

 


per  Joana Balsalobre