La primavera sempre arriba a Barcelona de la mà del D'A Film Festival. Deu dies de festival que es converteixen en l'entrada a una nova estació, en l'arribada d'una altra llum, d'un altre aire i del millor del cinema d'autor que està per venir. Més de 20.000 cinèfils s'han retrobat a les sales al llarg d'aquesta 13a edició, possiblement la més excepcional fins a la data. El festival s'acomiada reafirmant-se com a referent en el sector, esdevenint un punt de reunió entre cineastes i espectadors apassionats, per ser altaveu, xarxa i una finestra on contemplar el món sense moure'ns de casa. Amb una programació que ha apropat a Barcelona grans títols destacats entre els festivals de cinema més importants del món, així com petites joies desapercebudes i experiments cinematogràfics sempre interessants d'atendre, compartim amb vosaltres els nostres grans descobriments d'aquest any. Aquí van les nostres preferides de la 13a edició del D'A Film Festival!

‘Sous les figues’ (‘Entre Figueres’, Erige Sehiri)

La documentalista Erige Sehiri debuta en la ficció amb aquest retrat immersiu i sensorial del camp tunisià i les seves treballadores. Entre els horts de figueres hi broten també les vides plenes de joves i grans, convertint-se en l'escenari idoni per captar suaument l’interior dels seus universos individuals, plens d'amors, gelosies, frustracions, anhels i les connexions més pures. Amb un naturalisme sorprenent, i unes interpretacions no professionals que irradien espontaneïtat i força, la càmera sembla desaparèixer completament movent-se al ritme del sol i la brisa del camp tunisià, sense renunciar però a una mirada política marcada per la perspectiva de gènere. Una cinematografia immaculada capaç de captar la bellesa bucòlica d'un petit tros de vida, d'un dia de collita d'estiu entre figueres on la vida sembla estar més latent que mai, generant un subtil i delicat retrat feminista apassionant. Arriba als cinemes el 14 de juliol, apunteu-vos la data!

‘Monica’ (Andrea Pallaoro)

Andrea Pallaoro construeix els seus personatges a través del que no diuen. En l'espai que habita el silenci s'estableix el terreny de joc on les ferides, les carències, i la cerca de redempció perfilen unes protagonistes excepcionals, en la pell de Trace Lysette i Patricia Clarkson. Una relació maternofilial esquerdada per un fet que ara les obliga a retrobar-se com a desconegudes. Mentre Clarkson desxifra la mirada de la Monica (Lysette), la noia que ha arribat per cuidar-la, els dos cossos emprendran un viatge d'expiació entre cures, ple de subtileses, moments de gran potència poètica i imatges que quedaran per sempre en la retina dels espectadors. Amb una cinematografia que pot recordar al cinema del canadenc Xavier Dolan, pels seus enquadraments quasi claustrofòbics que traslladen en pantalla l'interior de les seves protagonistes, així com l'equilibri d'una paleta que balla entre la calidesa i la fredor, la bellesa visual de la pel·lícula resideix en la delicadesa i l'amor amb la qual la càmera observa els personatges. Andrea Pallaoro firma amb 'Monica' la que és la segona pel·lícula de la trilogia centrada en dones que experimenten l'abandonament, de la qual 'Hannah', amb Charlotte Rampling, va ser l'inici. Encara sense data d'estrena a Espanya, caldrà seguir-li la pista de ben a prop.

‘Foudre’ (Carmen Jaquier)

La fe catòlica, les seves brutals restriccions i la sexualitat femenina en la Suïssa del 1900 són les claus sobre les quals es configura 'Foudre', una òpera prima fascinant que emprèn un viatge cap a l'exploració física i cinematogràfica alhora. Quan la jove protagonista es veu obligada a abandonar el convent per tornar a casa després de la mort de la seva germana pecadora, Elisabeth inicia un procés de cerca existencial per tractar d'entendre les incògnites d'aquesta mort i l'obscuritat del poble, submergint-se en una atmosfera hedonista plena de misticisme i imatges d'enorme potència visual. El film obra una apassionant conversa universal sobre l'amor i la sensualitat com a via d'exploració interna i externa. A moments inquietant i colpidora, amb instants pertorbadors, d'un erotisme subtil i bellíssim, sensorial i màgica, i amb unes interpretacions que tallen l'alè, la pel·lícula conté seqüències pel record. Pocs dies després d'haver-se estrenat a Suïssa, encara haurem d'esperar una mica per saber la data d'estrena a Espanya, però no us oblideu d'ella!

‘Les Pires’ (‘Los Peores’, Lise Akoka i Romane Gueret)

Guanyadora a Millor Pel·lícula a la secció ‘Un Certain Regard’ al Festival de Cannes, havent recorregut cinemes de tot el món en festivals d'arreu, enamorant allà per on passa, 'Les Pires' ha esdevingut un dels fenòmens indie de la temporada. Aquesta intel·ligent peça metacinematogràfica plena d'humor, tendresa i critica al sector, segueix un grup d'adolescents i infants d'un barri perifèric del nord de França que són seleccionats per actuar en un llargmetratge al llarg d'un estiu. Mentre atenem al procés, des dels càstings fins al final de la gravació, compartim amb ells les seves vivències als sets, les seves històries personals a casa i les connexions que es formaran durant el rodatge. Una atmosfera brillant amb una direcció profundament sensible i un guió que cuida tots els seus elements remant cap al realisme més pur, la pel·lícula trasllada a la pantalla les mateixes contradiccions de fer cinema sense deixar de banda la vessant humana d'aquells qui en formen part. Amb uns personatges i interpretacions de naturalitat fascinant, els més petits s'apoderen de l'ànima del film regalant moments absolutament emocionants i enlluernadors. Encara voltant arreu del món, espera la seva estrena a Espanya aquest 2023, estigueu atents!