Oriol Broggi ens obre les portes de casa seva —o de l'espai que, després de vint anys, s'ha esdevingut pràcticament la seva segona llar. L’any 2002, un equip vessant d'impuls per crear una nova manera de fer teatre, on artesania i passió es donessin la mà, van fundar el que, avui dia, és un dels segells més singulars del teatre català: La Perla 29. Una productora i centre de creació que ha trobat en la Biblioteca de Catalunya el seu espai teatral particular, fent d'aquest el seu ADN indiscutible. Ara, la seva sorra i parets de pedra característiques acullen la primera trobada del nou Consell de Públics del TRESC.

Pepe Zapata, director del TRESC, dona el tret de sortida a la conversa llegint un dels fragments d’‘El Record de la Bellesa’, el llibre on Oriol Broggi, director artístic de La Perla, reflexiona al voltant del seu vincle amb el teatre, el procés creatiu i les seves influències. "El teatre és una gran cadena de baules. Estem construïts a base de molts referents", respon el director. Resulta pràcticament impossible, doncs, parlar de —i amb— en Broggi sense que en la conversa hi broti el nom de Peter Brook. La figura d'aquesta gran influència pel teatre contemporani també s'hi destil·la en el seu treball. Broggi, tot parafrasejant a Brook, afirma que el teatre no és l'espai, sinó el que s'hi crea en aquest. "Com més buit millor", afegeix. És, doncs, que en Broggi i l'equip de La Perla han fet de la Biblioteca un espai d'absoluta llibertat teatral. Un laboratori de creació escènica que els ha permès treballar amb un terreny de joc immens, modelable i sempre a disposició de la narració. Anar a veure el nou muntatge a la Biblioteca és anar a descobrir la nova distribució escènica, sempre diferent, sempre sorprenent. "Un pintor sud-africà (possiblement William Kentridge) deia que el seu taller era com l'ampliació del seu cap. Això és el que ens succeeix aquí", puntualitza. Disposar d'un espai propi, no tan sols tomba límits creatius i possibilita fer teatre a partir de com l'equip veu el món, sinó que, permet crear una experiència teatral plena i transversal;  "nosaltres treballem amb l'abans, el durant i el després de les nostres obres". Això ho impulsa principalment el seu bar, d'ambient únic, que s'amaga entre l'espai escènic i els camerinos. "La Núria (encarregada del bar) és qui ens dona més informació sobre com el públic ha rebut la funció", afegeix entre riures.

Aquí és just on ens trobem, envoltats de parets de pedra, garlandes de llums càlides, restes d'attrezzo i cadires de fusta, tots al voltant d'una gran taula testimoni d'aquesta xerrada distesa i apassionant entre en Broggi i els membres del Consell de Públics. Ara és el seu torn. Els socis, encuriosits, resolen dubtes al voltant dels processos de creació i el rol que ocupen els espectadors en aquest desenvolupament. El director confessa que fa teatre pel públic, sí, però mogut sempre per la passió d'explicar històries. Reflexiona també sobre l'espai que ocupa el receptor a l'hora d'escenificar un projecte, tenint en compte que l'equip treballa amb un espai escènic sovint a dues, tres o fins a quatre bandes. Alguna veu entre el Consell s'hi suma a la conversa per puntualitzar quant diferent pot arribar a ser la recepció d'un muntatge segons la butaca que s'hi ocupi. Al que Broggi afegeix que aquest resulta sempre un element essencial a l'hora de dirigir, inclús coreografiar, els moviments dels intèrprets i les seves intencions: "cada espectador veu coses diferents, però s'ha de compensar perquè tothom remi cap a la mateixa història".

"Vivim de l'espectador en tant que vivim del teatre [...] som una empresa privada però amb esperit públic. Volem deixar empremta", afegeix. La Perla sempre s'ha caracteritzat per fer un teatre que va més enllà, que obre noves finestres en els seus espectadors, que aposta per les noves veus de la dramatúrgia i pels grans clàssics, acostant-los als nous llenguatges escènics prioritzant, per sobre de tot, un teatre proper que transcendeix i interpel·la. "L'obra s'acaba al cap de l'espectador. [...] La poesia està en l'espai en què cadascú comprèn", conclou responent els membres del Consell.

Després que el director reveli que el seu criteri d'elecció de projectes segueix els principis de passió, viabilitat econòmica i aportació al context social —i el seu entusiasme per portar a la sorra de la Biblioteca un nou muntatge del Wajdi Mouawad—, ara sí, ens endinsem en el cor del teatre de la Biblioteca de Catalunya. Tot travessant portes, descobrint el taller, la sala de tècnics, les taules de reunions, i inclús la part posterior de les grades, ens creuem amb records que ens traslladen a alguns dels grans muntatges de la història de La Perla. És l'exemple del gran cartell d''Incendis', amb Clara Segura i Julio Manrique, que presideix la sala on hem finalitzat la trobada amb els membres del Consell de Públics, compartint suggeriments, impressions i opinions per tal d'atendre les necessitats i interessos dels nostres socis.