COMPARTEIX

"Fer aquesta combinació amb altres artistes mallorquins
sempre és un gust"

 

 

El passat dijous 1 de desembre, l’equip del TRESC vam desplaçar-nos a l’Espai Mallorca (Barcelona) per entrevistar Lluís Cabot, membre de Da Souza, grup de música mallorquí que no para de créixer. Fa poc han llançat el seu sisè disc, anomenat “Dies d’Atrezzo”, i aquest proper 21 de desembre, que se celebra el Mallorca Party! a la Sala Apolo –festa organitzada per Curtcircuit i Oigo Visiones– compartiran l’escenari amb Joan Miquel Oliver, artista en solitari però també la veu cantant d’Antònia Font. Vam seure amb ell per a conèixer més a fons el seu nou àlbum i per saber què en pensa del boom mallorquí que s’està presenciant en el panorama musical català d’aquests últims anys. T'ho perdràs?

 

 

Bon dia, Lluís. Moltes gràcies per ser aquí amb nosaltres, a l’Espai Mallorca, i donar-nos aquest espai per xerrar. Primer de tot, per entrar de mica en mica en el tema, com definiries la vostra evolució com a banda, com a conjunt musical? 

Uf, clar. Hem passat per bastantes fases. Evolució musical, vàrem començar fent una cosa un poc més renouera i ara estem fent un pop més pausat. Jo crec que el que ens defineix bastant sempre és que som un grup d’amics que fa una mica lo que en cada moment li ve de gust, tenim aquesta sort de poder-ho fer. 

 

En quin punt diries que us trobeu actualment? 

Mmm. No ho sé. En es punt aquest en què tenim un cert bagatge, ja fa uns quants anys que fem discos i concerts. És un punt agraït en el sentit que ja mos coneix bastanta gent i notem que tenim força reconeixement, i sobretot internament, també, estem en un punt en què podem fer una mica el que volem amb cert criteri. A vegades, quan comences, encara t’estàs trobant una mica i ara jo crec que ja sabem lo que volem fer i no hem de cercar fora per trobar referències sinó que podem anar construint un poquet lo que naltros volem. 

 

M’he fixat molt en la vostra discografia i les diferències visuals i simbòliques que trobo entre els primers àlbums i els més recents, per a mi, són abismals. Per començar, em crida molt l’atenció que des del llançament de “Futbol d’avantguarda” (2018) deixeu enrere la imatge real per indagar en el vostre propi univers visual. I tot això ho palpo només amb les portades dels àlbums. Diries que és en aquest univers en el què voleu entrar i que cada cop es va definint més? 

Sí, sí. O sigui, estem còmodes també amb el que vàrem fer al principi, mos agrada també, però sí que es veritat que va ser un moment de descobriment i d’anar aprenent certes coses i potser això, mimetitzàvem més amb referències externes. Jo crec que a partir de “Salsa agredolça” (2020) sobretot, però principalment en aquest darrer, ja hem anat a cercar menys referències externes i hem mirat un poquet més cap endins, i estic content ara mateix. 

 

En el cinquè àlbum, “Salsa agredolça” (2020), vau comentar que havia sigut el primer àlbum en què us havíeu focalitzat en el conjunt, en la seva coherència i en l’ordre de les cançons. En aquest sisè àlbum, “Dies d’atrezzo” (2022), us heu proposat el mateix? 

Sí, total, i de fet, encara en més extrem. Vull dir, amb Salsa agredolça començava una mica, però ara en aquest disc, a nivell de composició i a nivell vocal està molt repartit. Abans era jo el que principalment cantava i componia i tocava més cançons, i ara està repartit a parts iguals entre tres de naltros, entre el Xavi, n’Àngel i jo. O sigui que sí, encara amb més extrem. 

 

Parlem sobre el procés de producció d’aquest últim àlbum. Tinc entès que aquest disc s’ha gravat entre dos estudis a Barcelona i una autoescola a Llucmajor (Mallorca). Com ha sigut aquest procés? Alguna anècdota que vulguis destacar? 

Ha estat un procés bastant caòtic. Normalment, per gravar un disc, solíem fer-ho de manera estàndard: preparàvem ses cançons, anàvem a un estudi i gravàvem. I ara, així com ha anat, que va començar sent un projecte d’una banda sonora que vàrem haver de reconduir, que jo soc a Barcelona però els altres son tots a Mallorca, el productor també era a Barcelona… Quadrar agendes ha estat molt complicat i ha estat això: bastant itinerant. Hem hagut d’anar passant per estudis i al final ens vàrem ficar dins d’aquesta autoescola, que és com una casa de camp però que s’hi fan pràctiques d’autoescola a fora, una mica friki tot, però hi vàrem estar a gust. Jo crec que ha influït en certa manera al so des disc, el fet que s’estiguessin fent pràctiques de moto i de cotxe allà fora, donava com energia. 

 

(Riures) És anecdòtic, si més no. Ara em vull centrar ja en l’àlbum com a tal. En la cançó “Es toldo” (Dies d’Atrezzo, 2022), la desena peça del disc, es mencionen aquestes paraules com una metàfora espontània per a expressar una mena de caotisme quotidià. Què apareix abans, la cançó o el nom de l’àlbum? I per què aquest títol? 

No, el nom de l’àlbum. Com que després, sent una expressió que usàvem, “dies d’atrezzo”, vàrem emplear aquest àudio dins sa cançó. Bueno, no ho sé. És una mica com s’ou o sa gallina. Era una expressió que vàrem començar a utilitzar i llavors  no sé si vàrem posar-lo de nom de disc abans d’això o no. Però bé, més o menys, igual. 

 

I per vosaltres, què defineix aquesta expressió?

És com reivindicar aquests dies en què no passa res o en els que sents que estàs perdent el temps. Sí, com dir, no semblen gaire importants però son una mica on se va fent el xup-xup perquè després passin altres coses que després centren més atenció. Reivindicar molt aquests dies; una mica pel procés del disc també, perquè hi va haver molts dies d’aquests. Amb lo de sa banda sonora i reconduir-ho tot, vàrem tenir moltes estones sa sensació que havíem perdut el temps i després ens vàrem donar compte que no, que allò també havia sigut un procés important perquè passessin altres coses.

 

Això que comentes sobre el projecte inicial. Us proposen fer la banda d’una sonora d’una pel·lícula, al final no surt, i redirigiu la feina començada cap a un nou àlbum. Com va ser emprendre aquest nou camí? 

Això, vàrem passar per diferents fases, però en principi va ser un poc traumàtic, quasi. Ostres, estem posant molta energia en fer això, això al final no té sentit perquè no seguirà endavant. Llavors vàrem passar aquella primera fase de decepció i després vàrem adonar-nos que podíem aprofitar aquella xispa inicial per reorientar tot es projecte i acabant-li donant aquesta segona vida, aquestes voltes que han acabat sent es disc. I realment estic molt content des procés, perquè ha estat atípic i això per a mi és com que igual han passat coses que potser no haurien passat. I d’aquí ve es títol. 

 

Crec que ara toca parlar de La Faula del Falcó. Per fi ha arribat la tercera part, i no deixa pas indiferent. De fet, m’atreviria a dir que és de les peces del disc que més s’allunyen del to Da Souza, des del meu punt de vista. És una peça sorprenent, i molt esperada. I compteu també amb la col·laboració de Joana Gomila i Laia Vallès. Com us vau plantejar aquesta tercera part? 

Des que vàrem començar lo de ses faules mos ha agradat aquest punt que cada entrega que fem apareix un nou capítol de s’historia, però mos agrada que sigui sempre sa cançó més experimental o la que mos plantegem menys com ha de ser. Sempre donem espai perquè en aquesta cançó passin coses inesperades, no? I en aquest cas ens feia ganes que hi hagués aquesta col·laboració amb sa Joana i sa Laia, perquè mos encanta lo que fan i aquesta unió entre es folk i s’avantguarda, que elles duen a s’excel·lència, i volíem intentar formar una mica part d’això, o que elles formessin una mica part d’això en aquesta cançó. Va sorgir tot de manera màgica, vull dir que no hi ha res molt plantejat. 

 

Com a oient et puc dir: sí, sí, passa això. Totalment això. És inesperada i molt diferent. 

(Riures) Estic picant pedra perquè mos la compri alguna productora audiovisual per poder dur-ho a s’audiovisual. Encara no està funcionant (riures) però sí, sí, estic tirant indirectes a veure si podem. Amb dibuixos animats seria es nostre objectiu, però clar, molt de pressupost, no ens ho estan comprant. 

 

El proper 21 de desembre, al Mallorca Party! (festa organitzada per Curtcircuit i Oigo Visiones), compartireu l’escenari de la sala Apolo amb Joan Miquel Oliver. Aquesta combinació també la vau viure el passat 12 de novembre a la sala La Mirona, concert inclòs en el festival Temporada Alta. Com va ser l’experiència i com espereu que sigui la propera? 

Bé, molt bé. Per naltros poder fer aquesta combinació amb altres artistes mallorquins sempre és un gust, perquè sempre hi ha alguns punts en comú, no? En aquest cas, amb Joan Miquel Oliver, tant amb ell en solitari com amb Antònia Font, sempre han estat un referent i és un gust poder compartir cartell amb ells i muntar aquestes festes. 

 

Què en penses de l’afirmació, últimament molt comentada, sobre el fet que Da Souza sigui el fill generacional d’Antònia Font?

Bueno, jo crec que és un poc simplificar-ho, això. Antònia Font va ser, i és, un grup gegantí a Mallorca i després, arrel de que ells ho deixessin varen anar sortint molts grups més petits que anaven fent coses clarament influïdes per ells, però no crec que hi hagi un grup que sigui es fill o s’hereu, sinó que crec que ho és tota una generació. Crec que això és guapo perquè han sortit diferents maneres de fer aportacions amb una gran influència, però que són molt diverses. Això és guai. Antònia Font com a pare, en major o menor mesura. No crec que tots es projectes que han sortit després d’ells hagin estat influïts de sa mateixa manera, però sí que a tothom li ha arribat allò i a tothom li ha servit d’alguna cosa. Això és una de les coses guapes de sa música en aquest sentit, no?, que cadascú se faci seves ses influències i després les dugui a sa pràctica a sa manera. 

 

El retorn d’Antònia Font, artistes com Maria Jaume, Maria Hein, Joana Gomila, Da Souza amb cada cop més projecció, o tu com a solista… Tot un boom de pop mallorquí que té enlluernat a tot el principat (Catalunya) i que no para de créixer. Diries que l’èxit que teniu a Catalunya és el mateix que teniu a les Illes? Quines diferències identifiques? Diries que és un públic unificat o són diferents? 

No en tinc ni idea (riures). Crec que és una mica lo mateix, però no ho sé. Crec que en cada cas és diferent. Potser hi ha grups que tenen més circuit o més reconeixement a Mallorca o a Ses Balears, o altres més aquí. Però sí que crec que hi ha hagut en els darrers anys això que dius, com un boom de projectes d’allà que aquí tenen cert reconeixement, i a veure si va a més. Perquè també és un èxit o un reconeixement en certa manera limitat; vull dir, no crec que sigui una cosa com el cas d’Antònia Font o altres casos d’artistes que potser han arribat a ses masses, no? Però poc a poc, també és guai que vagi sortint això. 

 

Al 2021 vau fer una col·laboració amb Tomeu Penya en el senzill La Faula del Falcó II. Enguany, en la tercera part d’aquesta peça, de fet, heu col·laborat amb Joana Gomis i Laia Vallès, com hem comentat abans. Què teniu en compte a l’hora de decidir amb qui col·laboreu? Amb qui voldria col·laborar Da Souza a continuació? 

Clar, és que (riures) no mos ho plantegem gaire a llarg termini. Es principi sí que col·laborar amb Tomeu Penya mos feia especial il·lusió, perquè en Guillem, un des grup, és de Vilafranca, des mateix poble que ell i sempre ens havia cridat molt s’atenció poder fer-ho. Però clar, ja ho vàrem fer i ara estem molt satisfets amb aquest tema, i simplement hi posem ganes i ho intentem quan sorgeixen oportunitats, com per exemple en aquest disc amb Joana i Laia, i també amb Eva Fernández a “Diarro”. Eren tres col·laboracions que mos feia moltíssima il·lusió i hem tingut sa sort que, fins ara, ha pogut anar sortint tot. Però no tenim cap cosa en ment com: volem fer això. Anem fent sobre la marxa. 

 

Va, l’última pregunta és ràpida i pot ser molt fàcil o molt difícil: d’aquest últim àlbum, “Dies d’Atrezzo”, quina és la teva cançó preferida per escoltar i quina és la cançó que més has gaudit component? 

Per escoltar, jo crec que "La Faula del Falcó", per es punt aquest que l’hem fet una mica més coral i tinc sa sensació que representa molt bé es grup. Potser no té aquesta vessant pop que mos caracteritza també, però aquest punt un poc més extravagant també m’agrada molt. Així que jo crec que aquesta, que en quant la sent me crida més s’atenció. 

I component… Potser “24/7” perquè és diferent una mica a altres coses que havia fet mai i és una nova manera de composar i m’ho he passat bastant de gust, realment. 

 

Doncs ho deixem aquí. Moltes gràcies per tot. Ens veiem al Mallorca Party! 

Gràcies a vosaltres! Fins aviat.

 

 

 

Ja saps... Si vols gaudir dels temes del nou àlbum de Da Souza en directe, no et perdis el Mallorca Party a la Sala Apolo el proper 21 de desembre! Aquí pots reservar les teves entrades. A més, recorda que Joan Miquel Oliver també hi participa: vols llegir l'entrevista que li vam fer? 

Bones festes!

 


per  Sara Hosta Farran