COMPARTEIX

Anna Andreu i Ferran Palau als +QueMúsica del TRESC

30 DE MARÇ DEL 2022 per Ignasi Trapero i Martínez - IndieLovers

Que fàcil sembla i que difícil és. Agafar una guitarra, afegir-hi simplement la teva veu i congelar el temps. Aconseguir aïllar-nos del que és extern. De problemes quotidians o de les grans tragèdies humanitàries que veiem a través de pantalles més grans o més petites. Com una capa sònica de protecció que et dona una sensació de seguretat durant una hora, encara que sàpigues tot el que t'espera després a fora. Aquest do no el té qualsevol. És qualitat d'uns quants privilegiats. L'Anna Andreu i en Ferran Palau estan en aquest grup, i ho van tornar a demostrar al Pipa Club de la Vila de Gràcia, a la presentació dels nous discs ('La Mida', de l'Anna, que va sortir fa uns dies; 'Joia', d'en Ferran, que ho va fer a finals del 2021). Una vetllada organitzada pel TRESC - Comunitat de Cultura, dins del cicle '+QueMúsica', que aviat tindrà noves cites amb artistes com Marialluïsa o Carlota Flanêur. Amb una sala plena, l'Anna i en Ferran van explicar detalls dels respectius discs, amb les consegüents col·laboracions recíproques (i ella va reconèixer públicament una cosa que encara no li havia dit: en Ferran va ser un dels 'culpables' inspiradors que la va fer atrevir-se a fer cançons en català ). I ens van regalar 5 cançons, que al final era l'anhel principal de la gent que hi estàvem congregats. Va començar el xou amb l'Anna i la seva parella musical i vital, Marina Arrufat, però sense la guitarra i bateria a què ens tenen acostumades. I és que 'Hores Per Dies' és un bon exemple dels nous matisos introduïts en aquest segon disc, on s'accentua l'ús d'algun sintetitzador i pad com els utilitzats al Pipa. Va ser el torn d'en Ferran, amb aquesta preciosa versió acústica de 'Més Enllà' que també ens va regalar a la seva última visita al programa d'Indie Lovers, quan presentava 'Parc'. Personalment, quan es posa aquesta pell més nua i folk és quan més em cala, i a Joia torna a expressar-se amb aquesta identitat i intensitat a flor de pell. Es va quedar sola l'Anna amb els seus puntejos celestials de guitarra per presentar 'La Certesa', el single que va compartir dies enrere al costat d'un altre inquietant videoclip de Carles Pons Altimira, amb tots aquests enigmàtics personatges envoltats de tolls. "Sota els teus peus la certesa que no veus..." poesia que torna a presidir el nou treball des de la primera frase del disc, per convertir-lo en amor a primera escolta ("Duia una pena tan gran sobre una esquena tan petita", canta a la inicial 'Penyora'). A petició popular, en Ferran va agafar el relleu amb 'Trenca'm', una de les que vam poder escoltar a la presentació de 'Joia' al Palau de la Música. I van tancar l'Anna i en Ferran junts en aquesta col·laboració del disc, 'Un Son' ("una miniparella country", van fer broma): "Soc l'angle mort on tu t'amagues, fins que es destapi el desastre". Podríem estar hores estimulant el cervell i donant-li plaer al timpà amb frases com aquesta, però el temps va volar, com passa a l'àlbum. "A Hidden Track fem discos de 25 minuts a 45 revolucions", va sentenciar en Ferran. I aconsegueixen aquella màxima de deixar el públic amb ganes de més, maleïda família beneïda...