‘Cantando bajo la lluvia’, el musical dirigit per Àngel Llàcer i Manu Guix, i produït per Nostromo Live, va celebrar el 70è aniversari de la pel·lícula protagonitzada per Gene Kelly aquest passat dissabte 12 de març al Teatre Tívoli amb una gala ben especial, glamurosa i plena de sorpreses...

 

Tot l'elenc d’actors i ballarins va arribar a la catifa vermella, amb la vestimenta del musical ambientada en el Hollywood dels anys 20, acompanyats d’una orquestra que va tocar al Carrer Casp amenitzant la vetllada durant aproximadament una hora. Moments després, els actors principals, Ivan Labanda, Mireia Portas, Diana Roig i Ricky Mata, van fer una entrada triomfal, tal com succeeix a la pel·lícula, arribant en un cotxe d’època a l'entrada del Teatre Tívoli, on els esperaven la resta de l’elenc per accedir al Hall de l'edifici, el qual es trobava guarnit d’imatges del musical i de la pel·lícula formant una petita exposició.

 

I és que el musical més icònic de tots els temps s’acomiada del Teatre Tívoli, i de Barcelona, el pròxim 18 d’abril. Amb més de 150.000 espectadors, la producció anuncia així la seva marxa cap a Madrid a partir del setembre de 2022. Les entrades ja estan a la venda! 

 

 

 

 

 

Mireia Portas: Doncs bé, fem l’entrada com la de veritat, com a la pel·lícula, amb el cotxe d’època. Això ho volíem fer per l’estrena, volíem arribar i que hi hagués una pantalla que reflectís des de dintre el Hall com arribava el cotxe i com fèiem l’entrada per la catifa vermella, i no va poder ser. I aleshores avui fem una miqueta el que no vam poder fer en aquell moment, aprofitant la celebració dels 70 anys de la pel·lícula. Ho farem ben espectacular, amb una entrada triomfal!

Diana Roig: També hi ha una petita exposició, aquí al Hall del teatre, on es podran veure imatges de la pel·lícula i del musical. L’espectador podrà comparar i veure les similituds entre els dos formats, per exemple, amb el tema del vestuari, que és pràcticament igual. Nosaltres encara no ho hem pogut veure, perquè hem sortit d’una altra funció i ens hem estat preparant, però ho veurem alhora que els espectadors, ho farà més especial.

Ivan Labanda: I a més aprofitem per recordar que són les darreres setmanes de l’espectacle aquí a Barcelona i que a partir d’avui s’obre la venda de les entrades per l’estrena i la temporada a Madrid aquest setembre de 2022.

 
Diana Roig: I avui la gent ve, a més a més, vestida amb dress code, fet que encara farà més especial la catifa vermella. 

 

 

Ricky Mata: Es notava moltíssim en el públic, perquè la resposta era superlativa. Els riures, els aplaudiments... nosaltres, el dia de l’estrena, estàvem tots a punt que ens caiguessin les llàgrimes, amb els pèls de punta, la sensació va ser indescriptible i el públic era feliç i això es transmetia.

 

 

Ricky Mata: Sí, i tant! Els riures s’escolten, els aplaudiments són increïbles...

José Luis Mosquera: L’entusiasme de la gent t’arriba, és la màgia d’estar sobre d’un escenari i en un musical com aquest més encara, que, malgrat i la mascareta, sempre t’arriba l’amor del públic. De fet, des del dia de l’estrena, tothom acaba dempeus aplaudint, inclús, quan vénen nens, ens llancen petons... realment cada dia és molt emotiu. 

 

Mireia Portas: Pensar que era molt arriscat portar a terme una producció d’aquestes característiques en un moment així, en plena pandèmia... jo crec que ha sigut completament al revés, hem encertat totalment. La gent tenia ganes de sortir una miqueta de la realitat, que ens tocava a tots per igual, però al teatre, plegats, ens oblidàvem de l’exterior.

 

Està clar que l’espectador necessita del missatge que transmet aquesta obra, tu Diana ho has dit en moltes entrevistes, necessitem tornar-nos a enamorar de la vida una altra vegada i aquest musical ho fa possible. 

 

 

Ricky Mata: Arriba un punt que el cos, per si sol, tira, s’acostuma. La veritat és que hem notat molt sobretot els canvis de temperatura, vam començar a l’agost amb els assajos amb moltíssima calor a l’exterior i quan arribàvem al teatre, l’espai era una nevera fins que l’ambient s’aclimatava. Tanmateix, és el que et comentava al principi, pots estar cansat, però comença l’espectacle, puges a l’escenari i sempre estàs al 100%, te n’oblides. 

José Luis Mosquera: És un clàssic, la màgia de l’escenari, surts una mica cansat, no obstant això, a la que de sobte t’enfoca la llum i notes l’energia del públic, tot s’esvaeix.

Diana Roig: Realment és dur, a part de la funció, tenim les nostres classes de dansa al matí, els entrenaments... així i tot, jo sempre ho comparo amb quan ets petit i vas a un parc d’atraccions, acabes fet pols, però marxes a dormir amb aquella felicitat, doncs per mi és el mateix, després de doblar funció estem molt cansats, però arribes al llit i dorms tan bé.

Mireia Portas: Aquest cansament hi és, tanmateix, rebre tanta estima del públic, et fa sentir més necessari que mai. Calia fer cada una de les funcions perquè la gent ho gaudeix dia a dia i s’ho passa genial. És la nostra feina i ara com mai.

 

 

Mireia Portas: I el que vindrà...

Ivan Labanda: Crec que coincidirem 12 musicals en cartell.

Com afrontareu aquest nou repte?

 

Ivan Labanda: Amb molta alegria com aquí!

Ricky Mata: Nosaltres hi anem amb tota la nostra felicitat!

Diana Roig: A Madrid hi ha molta gent, molt públic avesat als musicals, és molt agraït i pensem que a la gent li agradarà moltíssim.

Ricky Mata: A part que és una obra superpositiva i molt alegre, tindrà molt bona acollida. 

I com descriuríeu al públic Català?

 

José Luis Mosquera: La paraula és entusiasta! Fa anys que vinc aquí a Barcelona i amb ‘La Jaula de las Locas’ ja ho va ser, però amb aquest musical, és una meravella des del primer dia. Com hem comentat abans, acaba tothom dempeus i quan surten cada un dels personatges protagonistes la gent directament crida, imagina fins a on arriba l’entusiasme després de dues hores d’espectacle perquè la gent ho expressi d’aquesta manera. 

Ricky Mata: I en el moment en què plou a l’escenari, la gent ens diu, se’ns han posat els pèls de punta. 
 

Mireia Portas: Però com a nosaltres Ricky quan ens ho van mostrar (riuen). 

Ricky Mata: Ens vam posar tots al pati de butaques i era la primera vegada que anàvem a veure una prova real de la pluja a l’escenari. L’Àngel Llàcer va dir; poseu-vos tots aquí, una, dues i tres... alguns plorant, cridant, tots entusiasmats com a nens petits. Ho tenim gravat i tot! 

Ivan Labanda: I a més a més no vam relliscar, tot un miracle! (riuen).

 

 

Ricky Mata: Fàcil no serà.

Diana Roig: Però tenim un equip tècnic que són superherois, perquè fan absolutament de tot, fins i tot actuen formant part de l’escena per a moure els decorats en molts moments, és genial.

Per anar acabant, alguns dels nostres socis volen preguntar-vos a vosaltres dues, Diana i Mireia, si volíeu intercanviar-vos els papers?, si a tu Mireia t’agradaria continuar treballant en el teatre musical, i si a tu Diana t’agradaria passar al món de la televisió.

 

Mireia Portas: Jo encara estic tancant el cercle, vaig començar fent Teatre Musical, anys més tard vaig anar cap al món televisiu i ara he tornat als orígens, al meu hàbitat. 

Diana Roig: La veritat és que a mi m’encantaria anar a fer tele i cine, ben aviat, espero...

 

 

Tots junts: Sí, moltíssims! I impermeables també, quantitat! (riuen). Marxem!, comença l’espectacle!