Actor, cantant, doblador, expert en musicals i director artístic del Teatre Condal, Daniel Anglès és un dels personatges eminents del panorama català. Ha dirigit espectacles com 'Rent', producció pròpia del projecte ONYRIC, que es podrà veure a Madrid a partir del 2020 i 'El pare de la núvia', èxit indiscutible del Condal que encara pots gaudir fins al febrer. I això no ho és tot, el 16 de desembre es celebra el Concert de Nadal del TRESC amb 'Broadway a Capella'.

"El denominador comú del Condal són
espectacles dirigits a públics majoritaris"

'El pare de la núvia' està tenint molt d’èxit en el Teatre Condal. Els pròxims espectacles seguiran la mateixa línia, és a dir,  veurem més comèdies?

El plantejament del Teatre Condal després de l’any de residència que vam fer l’any passat amb el projecte ONYRIC es aconseguir que sigui un Teatre que pugui acollir tot tipus d’espectacles. Evidentment, la comèdia li queda molt bé al Condal. 'El pare de la núvia' està sent un èxit enorme però això no vol dir que pugui tenir espectacles que vagin en altres línies. El Condal és un teatre molt bo per espectacles, evidentment, d’uns formats mitjans i grans i el comú denominador és que són espectacles dirigits a un públics molt majoritaris. I aquesta és una mica la clau de la línia del teatre.

A principis de desembre s’estrena  'Fins als... Nadals'. Què ens hi trobarem en aquest espectacle?

'Fins als... Nadals!' és un espectacle de cabaret que farem al Club del Condal, un espai que vam inaugurar l’any passat, molt petit i  íntim on viure funcions d’una manera diferent. És un espectacle en clau de comèdia però sobre tot amb molta música amb moltes cançons versionades  que escoltem habitualment o ens agrada escoltar en les festes de Nadal. Juga d’una manera trapella amb molts dels tòpics del Nadal.

El dilluns 16 de desembre el TRESC organitza el concert de Nadal amb 'Broadway a Capella'.  Ens pots avançar què veurem en aquest concert?

'Broadway a Capella' és un espectacle que el títol ja ho explica tot. El públic podrà escoltar la música dels grans èxits de broadway tant els actuals com els clàssics, cançons que tothom coneix amb la peculiaritat de que es fa a capella, cent per cent a capella. Format per un grup de 13 cantants d’un virtuosisme increïble,  el que fan amb les veus és al·lucinant. Sense cap mena d’instrument ni reforç pregravat, només amb les veus,  supleixen el que es fa habitualment amb grans orquestres i cors. Això li dona a l’espectacle un dinamisme, una habilitat i una consistència molt forta i estem molt contents que l’espectacle torni a Barcelona aprofitant aquest concert de Nadal que fa el TRESC.

Quines directrius o funcionament s’ha seguit per crear aquest espectacle? 

'Broadway a Capella' està format per tretze cantants i d’aquests tretze un d’ells és el beat box que són aquells músics i cantants que amb la boca fan tots els sons de la percussió com la bateria, d’entre d’altres. El beat box dona com la base rítmica i, aleshores, els altres cantants és reparteixen totes les cordes d’una orquestra i això canvia segons les cançons. Una de les peculiaritats de 'Broadway a Capella' és que tots poden ser solistes. Llavors, en cada moment de la cançó un o els cantants  que siguin passen a ser solistes i els altres cobreixen el que serien tots els altres instruments, un fa de baix, un percussions, un altra cordes, un altre vents, és a dir, d’alguna manera reparteixes l’orquestra entre cantants.

Els assajos són molt bonics de veure’ls, mirar com preparen el material. Quan ho escoltes tot simplement penses “és impossible que aquí no hi hagi músics, a mi em sembla que hi ha músics”, i  quan ho escoltes per capes i els vas sentit a tots un per un vas notant “aquest fa això  i aquest fa allò” i quan ho ajuntes tot, el que jo sento és el que escolto normalment quan escolto música però clar és fet capa per capa i és molt espectacular.

Durant la temporada 18-19, el Teatre Condal va acollir el projecte ONYRIC centrant-se, així, en el teatre musical. Quina importància tenen aquest projectes?

Crec que l’aposta que fa FOCUS per ONYRIC és molt important pel gènere. Produir musicals és molt difícil i al nostra país no es fa tan habitualment com a molts ens agradaria. Penso que l’aposta per tenir una entitat de producció que sigui exclusiva i dedicada al gènere i que desenvolupi projectes a mig i a llarg termini és bàsica perquè ens obra una opció més i ens permet somiar amb un tipus d’espectacles que sinó segurament es perdrien i  no podríem veure. Per tant, és una aposta molt decidida i valenta i  em sento molt orgullós d’estar al capdavant. 

Ciutats com Nova York o Londres són els referents dels musicals. Avui dia, quina és la situació de Barcelona amb relació al gènere musical?

Jo no compararia mai Barcelona amb Nova York o Londres a nivell de musicals. Aquestes dues ciutats són les capitals mundials del gènere. Penso que són un lloc on inspirar-nos i on anar-hi a gaudir com a públic i, evidentment, són la nostra influència en el gènere.

A Barcelona tenim un nivell artístic altíssim, de fet és bressol de talen i professionals de teatre musical per la majoria d’espectacles que es fan no només aquí sinó també a Madrid.  La majoria de professionals surten formats de Barcelona i penso que té una molt bona relació amb el gènere que no ha sigut gaire costant en els darrers anys. Hi ha temporades en les que puja i d’altres en les que baixa però és evident que a Barcelona li agraden els musicals. Aquest format està en cada temporada entre els espectacles més vistos de l’any, per tant, és evident que són uns espectacles que arriben a un gran públic. Sempre dic que és una porta d’accés molt important a nous espectadors, molta gent jove s’aficiona a anar al teatre gràcies als musicals.