'Kassandra' no parla la nostra llengua, però té nocions d'anglès suficients per fer-se comprendre. Va néixer amb un cos masculí, però va transformar el seu aspecte per ser la noia que és. Exiliada de la guerra al seu país, sobreviu oferint el seu cos a desconeguts. La seva història no és ben bé com la van narrar Èsquil i Eurípides fa milers d'anys. Sergio Blanco revisa aquest clàssic i l'utilitza per a reflexionar sobre el dolorós terreny de les violències silenciades.

'Kassandra' ja és una vella coneguda. Després de mesos a la cartellera, has pogut comprovar que es una de les grans propostes d'aquesta temporada. Si encara no l'ha coneixes, no perdis més el temps!

Quants cops hem pogut veure al teatre, el cinema i la literatura aquell argument desgastat on el príncep blau arriba per a salvar una princesa, suposadament, necessitada d'amor? Dirigida i protagonitzada per Ángela Palacios, 'Mirta en espera' reflexiona sobre els clixés i trampes d'aquest tipus de relació estereotipada. A través del seu relat va desmuntant també el somni de constant progrés i vida perfecta. Somnis amb els quals, inevitablement, hem crescut. Aquests somnis que ens atrapen en futuribles altres vides.

No te la perdis del 4 al 28 d'abril a la Sala Fènix de Barcelona.

Què suposa néixer negra en un país de blancs? I néixer Dona en un món governat pels homes? I si ho combinem: Què suposa néixer negra, en el si d'una família negra, en un món governat per homes blancs? Aquesta tragicomèdia planteja la història de Silvia Albert Sopale, representant diversos personatges i servint-se del llenguatge físic amb el qual ens mostrarà humorísticament diferents punts de vista sobre el racisme, la sexualitat de la dona negra i la identitat.

'No es país para negras' serà a la Sala Fènix del 2 al 24 de maig.

La Carlota és una princesa tan rosa com totes les princeses... Té un vestit rosa, una habitació rosa i una "feliç" i envejable vida de color rosa... Una vida completament de color rosa. Quin avorriment! A la Carlota tot això d'haver d'esperar un príncep blau se li fa molt pesat i, a més, besar gripaus blaus li fa molt de fàstic! Aquesta princesa n'està farta de tot això, ella vol anar a caçar dracs i viure aventures!

Descobreix aquesta història dirigida per Paco Mir a l'Auditori Teatre Espai Ter el Dissabte 30 de març.

Qui no voldria haver estat imaginada per Tennessee Williams, tenir un nom reservat al cartell lluminos de Broadway i ser protagonista de les seves històries? Bé, tenint en compte el dramatisme de les seves obres, potser no és tan bona opció. A 'A mí no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía)' pren el protagonisme una figura desnonada emocionalment i econòmicament que lluita per la supervivència amb les armes de la ficció. Un personatge que exposa les desil·lusions al més pur estil del dramaturg nord-americà.

Anna té candidiasi vaginal i conviu amb aquesta picor constant. Un batec intern, intens i compulsiu que la porta cap a una obsessió insana per la neteja, també anomenat trastorn obsessiu compulsiu. Aquest TOC farà que, en plena desesperació, demani ajuda i assisteixi a la seva primera reunió de "Candidiasiques Anònimes". Allà descobrirà que no està sola i iniciarà un viatge interior que li revelarà diferents veus presents en la seva vagina. 'Cándida', encara que pugui semblar un monòleg, és un cabaret. Una divertida obra on Anna Tamayo, acompanyada d'en Joange i el seu violí, riu del seu propi drama i reflexiona sobre la dificultat de parlar obertament sobre aquestes temàtiques, encara a la societat d'avui.

Tot va començar amb aquella serp que, malintencionadament, va acostar aquella saborosa poma. Eva la va mossegar i va ser aleshores quan la parella va ser expulsada del paradís. Oi? Ja coneixem la versió oficial. Que et sembla si ara deixem que sigui Eva qui expliqui la seva visió dels fets? Eva culpa a la societat que la seva vida sigui una completa decepció a causa de totes les expectatives que li han anat creant al llarg de la seva vida; amb comèdies romàntiques no aptes per a diabètics, estereotips casposos i convencionalismes totalment absurds.

Protagonitzada per Cristina Esteban, Sonia Reig i Beatriz Ros, 'Estrógenos', és una comèdia on es confronten les necessitats, enveges, pors i inseguretats de tres dones en diferents etapes de la seva vida. Un espectacle que tracta tots aquests temes que s'esdevenen en el context d'una nit carregada d'hormones, secrets, alcohol i desenfrenament. 

'Estrógenos', dirigida per David Areces, serà a l'Eixample Teatre fins al 31 de març.

Recupera els teus llibres vells d'història de l'art, demana'ls als teus fills o néts, et proposem un senzill exercici. Fes un recompte de tots els artistes que hi surten. Quants homes i comptes? I dones? És una realitat que les dones artistes han estat majoritàriament silenciades a la història de l'art. 'FEM (la llista de Lourdes)' et proposa una revisió a la història de l'art per mà de dones artistes disposades a desafiar la cultura patriarcal i les barreres de la religió. La presa de consciència i la reivindicació del mateix cos es troba en el centre de l'alliberament i és, alhora, el suport de l'obra d'art creada, el llenç.

La guerra civil és una de les etapes més foques de la història de l'estat, i també una de les més treballades teatralment i cinematogràfica. Però en quantes d'aquestes produccions es té per protagonistes les valentes que van fer front al feixisme? 'Memòria de les oblidades', fonamentada en la documentació facilitada pels historiadors del Fòrum de Tarragona per la Memòria, intenta recrear la vida de quatre dones empresonades a la presó de les Oblates i recordar l'única afusellada que encara romanen a la fossa comuna de la ciutat.