Pels que ens agrada el teatre, el començament d’un nou any és sinònim de moltes coses. És el punt i a part gairebé imperceptible, just per agafar aire, abans de tornar-nos a submergir en la voràgine de la nova cartellera. És el moment de triar i remenar, d’informar-se, destriar, seleccionar i esperar encertar-la. Anar al teatre és prendre una decisió tan magnífica com difícil. Així que... malalts del teatre, freaks dels escenaris, aquesta és la nostra selecció teatrera per al 2015. Esperem que us ajudi i que coincideixi amb la vostra però no del tot; llarga vida a la disparitat de gustos i preferències!

El Teatre Lliure arrenca fort amb El rei Lear. Amor, bogeria, mort, dolor. Shakespeare en estat pur que ens recorda de quina matèria estem fets els humans. És una obra de les que provoquen dolor al pit. Fins i tot, Lluís Pasqual, director de l’obra, diu que “encarar el repte i la responsabilitat artística de muntar El rei Lear vol dir que és un teatre (artistes i espectadors) que ha arribat a la seva majoria d'edat”. Estem segurs que Núria Espert encarnarà un Lear que recordarem per molt de temps. Aquest mateix teatre recupera èxits com Un enemic del poble o Els dies feliços, perletes de la temporada anterior. Si no hi aneu us en penedireu, paraula TR3SC.

Núria Espert (esquerra) i Andrea Ros (dreta) són Lear i Cordèlia a El rei Lear

L’altre gran imperdible d’aquest inici de temporada és Fedra, al Teatre Romea. Quan l’amor prohibit i les passions es juguen en una partida a mort. Novament, una tragèdia no apte per a esperits menors d’edat en la qual Jean Racine teatralitza el mite clàssic grec i en fa un retrat profund del desig i la sexualitat femenines. Un repartiment de primera encapçalat per Emma Vilarasau i Mercè Sampietro, dirigit per Sergi Belbel. El Romea també s’apunta al carro de l'art de fer riure amb Els veïns de dalt, que aixecarà el teló a finals de març sota la direcció de Cesc Gay.

La cartellera del 2015 ve carregada de comèdia. Al Teatre Condal Abel Folk dirigeix Pels Pèls, una obra poc convencional a cavall entre la comèdia, el thriller i el reality show. Us ho passareu bé i sereu un personatge clau que intervindrà per ajudar a resoldre un crim comès en una perruqueria. El Teatre Apolo presenta Cremats, amb el gran Willy Toledo. El títol de l’obra ja ho diu tot. Quatre personatges cremats amb la vida que porten: crisi, relacions complicades, enveges, fracassos... Al Barts hi trobareu l’últim espectacle de Goyo Jiménez i els monòlegs no faltaran al espais de referència de la ciutat com el Club Capitol o el Teatreneu.

Abel Folk (centre) dirigeix Pels Pèls al Teatre Condal

La gran aposta del Teatre Nacional de Catalunya per aquest 2015 és L’art de la comèdia, un homenatge a l’art del teatre que planteja un debat sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat. Si el tema de l’obra no us acaba de fer el pes, segur que ho farà la direcció de Lluís Homar i l’excel·lent repartiment. També sorprendrà No feu bromes amb l’amor o com passar de la comèdia a la tragèdia en tres actes. Una peça d’Alfred de Musset que parla del perill del joc de l’amor quan aquest no és viscut des de la veritat sinó des de la disfressa i el convencionalisme.

El repartiment de l'obra L'art de la comèdia amb el seu director, Lluís Homar (centre)

El Liceu ens porta quatre grans delícies de l’òpera clàssica: Norma de Bellini, Siegfried de Wagner, Carmen de Bizet i Così fan tutte de Mozart. I el temple de la dansa a casa nostra també encara amb personalitat el 2015. Si aneu al Mercat de les Flors tindreu el privilegi de veure noms com el de Jerone Belle i companyies com la Thomas None Dance o gaudir de propostes com Rudo.

El gènere musical continua en primera línia. Encara podeu veure els exitosos Mar i Cel, Sister Act i Polònia i afegir a la llista un espectacle musical més que ja és un fenomen. Torna al Teatre Coliseum El intérprete, un repàs a aquelles cançons i músics que ens han marcat i ho continuen fent. No us perdeu un Asier Etxeandía extraordinari dalt de l’escenari.

No deixem de banda la interessant proposta que fan les sales més petites i/o independents. Hi trobareu La voix humaine al Teatre Akadèmia, Aquellos días azules al Círcol Maldà, La Monyos al Teatre del Raval, Cloaca al Versus o El Cicló, el primer cicle de companyies independents de Barcelona, al Tantarantana. També cal estar atents a les noves apostes de la FlyHard, la Beckett i la Sala Atrium.

En la nostra selecció no hi poden faltar una sèrie d’esdeveniments i festivals que ja són un referent a casa nostra i que ningú està disposat a perdre’s. De vosaltres no deixaríem escapar per res del món el Festival Grec, la Mostra d’Igualada, Fira Mediterrània o al setembre Fira Tàrrega o Temporada Alta.

Club TR3SC