En els darrers anys les sèries protagonitzades per dones cada cop tracten més obertament qüestions relacionades amb el feminisme i construeixen discursos més explícits sobre temes com ara el maltractament, les agressions sexuals, el consentiment, les desigualtats laborals o el masclisme inherent a la nostra cultura. Descobreix aquestes sèries que, a banda de transmetre un missatge feminista necessari, també assoleixen una qualitat cinematogràfica que les converteix en obres mestres, amb trames ben travades que aconsegueixen mantenir-te ben enganxat.

N’hi ha moltes més, però hem volgut centrar-nos en explicar-te i recomanar-te 4 sèries que creiem que t’atraparan aquest estiu. Totes 4 estan protagonitzades per dones i representen un pas més cap a la visualització i conscienciació de la situació de la dona en la societat. Deixem-ho clar: no són sèries només per a dones. El feminisme és una lluita de tots i totes, i les bones sèries també són un plaer per a tothom.

'The Handmaid's Tale'

“Tot el que passa a ‘The handmaid’s tale’ està passant o ha passat a les dones en el passat.” Aquesta afirmació de Margaret Atwood, autora de la novel·la en què es basa la sèrie, dóna una dimensió encara més inquietant al malson que es reprodueix en pantalla. I és que ‘The handmaid’s tale’ ens trasllada a un escenari hipotètic on els drets de les dones s’han abolit i han deixat de ser lliures per ser assignades, en el si d’una societat dirigida per un govern dictatorial, a rols molt específics. La sèrie es centra en les dones joves i fèrtils, que han adquirit un gran valor en aquesta societat a causa d’un greu problema d’infertilitat que ningú sap com eradicar. Per resoldre’l, s’envia aquestes dones a parelles de classe alta perquè tinguin relacions sexuals amb el marit i així obtenir una criatura per al matrimoni.

La sèrie adopta el punt de vista de la protagonista, de manera que l’espectador és convertit en la víctima, experimentant tot el que passa la protagonista a través de la seva mirada. Però allò en què la sèrie és particularment efectiva és a l’hora de mostrar, a través de ‘flashbacks’, com s’ha arribat a aquella situació, i delatant la cultura masclista que ens envolta i la vulneració dels drets humans en nom de la seguretat com els dos elements que van ser els primers passos per arribar al malson. Aquests flashbacks que mostren com s’ha arribat a aquesta situació són l’element més terrorífic de la sèrie, perquè demostren la facilitat amb què podrien acabar reproduint-se en la realitat de la nostra societat. 

L’estètica de la sèrie té un enorme poder simbòlic i, en molt poc temps, els singulars vestits vermells amb còfia blanca que porten les protagonistes ja es fan servir com a forma de protesta en actes reivindicatius feministes, cosa que demostra la capacitat de ‘The handmaid’s tale’ per remoure consciències. La sèrie fins i tot té una consigna: “Nolite te bastardes carborundorum” (‘No deixis que els bastards et fotin’).

'Big little lies'

‘Big little lies’ ens situa a Monterey, en un d’aquests suburbis americans suposadament idíl·lics on la majoria de nosaltres no hem posat mai els peus, però que Hollywood ha fet que coneguem molt bé. Una dona estupenda, sempre calçada sobre uns talons i interpretada per Reese Witherspoon, porta les filles a l’escola en un cotxe de luxe. Coincideix amb el personatge de Nicole Kidman; una dona pèl-roja, amb el marit perfecte, la casa perfecta i els fills bessons i, és clar, també perfectes. I, ves per on, arriba l’aneguet lleig, el personatge que trenca la imatge de postal. Una dona que ve a viure en un lloc de rics sense ser-ho, una mare soltera que es trasllada en una casa humil amb el seu fill.

Un assassinat aixeca la catifa de disseny on aquesta societat tan educada, elegant i civilitzada amaga les misèries. La més impactant i la més treballada és la història que pateix el personatge interpretat per Nicole Kidman, en una actuació corprenedora que traspua una autenticitat i vulnerabilitat excepcionals.

En el fons, ‘Big little lies’ ens vol parlar sobre l’amistat femenina. Per fer-ho, retrata els homes de manera simplista. Els personatges masculins, sempre secundaris per molt pes que puguin arribar a tenir en la trama, naveguen tots ells entre la mediocritat i la maldat. Per contra, els personatges femenins, que inicialment també són víctimes de les aparences i dels estereotips i, seguint els tòpics, competeixen entre elles a l’estil de la més frívola ‘Desperate housewives’, culminen en un procés de transformació que els permet superar tots els obstacles a través de la unió i la solidaritat entre elles.

'13 Reasons Why'

S’ha escrit i parlat molt sobre ’13 reasons why’, una sèrie que va envoltar-se de polèmica quan va convertir-se en un fenomen entre els adolescents. El debat als mitjans de comunicació s’ha centrat en com la ficció tracta del suïcidi i quin és el missatge que envia als adolescents. Malauradament, aquest és un aspecte que ha tapat el gran tema que en realitat explora la sèrie: les actituds masclistes que pateixen les dones des de ben joves, ja en una edat tan sensible com l’adolescència. Perquè ’13 reasons why’ comença explicant que Hannah Baker s’ha suïcidat, però aquest és el final de la seva història. El que li interessa a la sèrie és recompondre els passos que l’han portat a la situació d’acabar prenent una decisió d’aquesta magnitud. La història de Hannah Baker no és la d’una adolescent que se suïcida, sinó la d’una adolescent a qui pengen l’etiqueta de noia fàcil i de com aquesta etiqueta acaba impregnant i tergiversant totes les seves relacions, tant amb nois com amb noies i, per tant, tot el seu entorn directe, fins al punt que no pot escapar-ne.

Per a Hannah Baker, ser etiquetada col·lectivament com la noia fàcil oficial suposa una gran pressió social que, en el microcosmos de l’institut, és molt difícil de digerir. ’13 reasons why’ fa una gran feina retratant aquest context i portant l’audiència a responsabilitzar-se d’aquest entorn en què tots tenim un paper (els alumnes que diuen, els alumnes que callen, els professors que fan veure que no passa res, els pares que opten per ignorar, la societat que encara mira aquests problemes com a problemes menors) i que pot derivar en situacions com l’agressió sexual.

'Girls'

Tradicionalment, les dones protagonistes de sèries sempre han destacat per alguna característica positiva: la dona divertida, la dona treballadora, la dona seductora, la dona alliberada... Algunes sèries fins i tot combinen més d’una virtut alhora, creant personatges admirats per a l’audiència. Trencant amb aquesta tradició, les dones de ‘Girls’ són imperfectes, s’equivoquen sovint, viuen instal·lades al seu melic i poden acabar sent irritants… però també són més reals que la resta. Aquest és el punt fort de la sèrie de la guionista i actriu Lena Dunham.

Una altra aportació important de ‘Girls’ pel què fa a la representació de la feminitat és, sense dubte, el trencament dels cànons de bellesa. La protagonista de ‘Girls’ no té un cos normatiu, de portada de revista, però això no li impedeix lluir-lo constantment amb naturalitat i estimar-lo amb orgull.