Internet, excés d’estímuls, pares massa ocupats... Ser nen avui dia no és fàcil, com tampoc ho és, pels mateixos motius, el saludable i necessari art de cultivar el nen que tots portem dins. Aquesta és una de les moltes funcions i virtuts de l’animació intel·ligent i, avui dia, aquesta té un nom ben clar: Pixar.
Quin nen o nena no ha desitjat tenir entre la seva col·lecció de ninots el cowboy Woody o l’astronauta Buzz Lightyear de “Toy Story” (1995), i quin adult no ha recordat amb certa nostàlgia la seva infància i les seves pròpies joguines?
Quina criatura no ha volgut tenir una família de superherois com la de “Los increïbles” (2004) i quants pares han sentit més d’una vegada que tenien poc menys que superpoders per poder arribar a tot?
Quin vailet no ha imaginat viure extraordinàries aventures al costat d'un avi com en Carl, l'entranyable i ancià vidu d’"Up" (2009), i qui de vosaltres no s’ha emocionat amb la següent escena de la pel·lícula, prodigi de la síntesi narrativa dissenyat per emocionar?
L’empresa nordamericana d’animació, fundada per John Lasseter i Steve Jobs l’any 1986 i fusionada amb Disney el 2006, forma part, ja fa anys, del nostre imaginari col·lectiu i ha contribuït a apropar encara més pares i nens amb una nodrida col·lecció de títols amb altes dosis de qualitat artística, valors positius però no retrògrades, criteri, humor, diversió i al·licients per a públics de totes les edats.
Costa de creure que aquest monstre de l’oci i l’animació digital fos deficitari en els seus primers anys, però ha plogut molt des de la seva presentació en societat amb la mencionada “Toy Story” de Lasseter, el nen en un cos d’adult i eterna camisa hawaiana i director creatiu de l’empresa, que ja abans havia firmat el curt animat “La tostadora valiente” (1984).
Estrenada al MoMA de Nova York i després d’un exitós itinerari internacional, des de fa unes setmanes es pot veure al CaixaForum Barcelona l’exposició “Pixar. 25 anys d’animació”, una completa retrospectiva de la història i evolució d’aquesta literal fàbrica de somnis.
Un dels aspectes que més crida l’atenció al visitant és la desconeguda faceta artesanal del procés creatiu de Pixar, exemplificat amb nombrosos dibuixos, pintures, maquetes i storyboards sorgits d’un autèntic nucli d’artistes de primera fila.
També impressiona el zoòtrop creat per a l’ocasió, artefacte precinematogràfic que anima figures inanimades basant-se en el moviment i la llum: certament impactant.
I després, és clar, està tota la part tècnica i tecnològica, on descobrim, per exemple, les enormes dificultats per tractar digitalment els pèls que cobreixen el cos del Sully de “Monstruos S.A.” o la complexitat per recrear les corrents d’aigua del clavegueram a “Ratatouille”. Per no parlar dels plantejaments inicials d’alguns projectes i personatges, certament curiosos.
L’exposició romandrà al CaixaForum Barcelona fins al 3 de maig i amb el Club TR3SC tenim invitacions per fer-hi una visita guiada els dissabtes de març. Si vols saber-ne més, fes clic aquí
Us recomano que hi aneu, en família, amb amics o amb la parella: en sortireu somrients i amb ganes de revisar alguns dels títols, si no tots, de la factoria Pixar, el gegant audiovisual que ha aconseguit unificar com pocs grans pressupostos, públics diversos, entreteniment, art i enginy.
I abans d'acomiadar-me, us deixo amb les preses falses del final de "Monstruos S.A.", un dels millors títols de Pixar i una bona mostra de l'exitosa equació dels estudis d'animació. Ens veiem als cinemes!
David Sabaté és Periodista i Community Manager del Club TR3SC
A Twitter: @davidsabate
COMPARTEIX