No va ser un arquitecte, sinó un músic, Frank Zappa, qui va dir allò de escriure sobre música és com ballar arquitectura. A l’últim VisÀVisTR3SC de la temporada no hem ballat, però sí que hem parlar d’arquitectura –i molt- amb una de les seves màximes exponents a casa nostra, Benedetta Tagliabue.

Nacuda a Milà però establerta a Catalunya, Tagliabue ha treballat en projectes com el Parc de Diagonal Mar, la nova torre d’oficines de Gas Natural i la rehabilitació del Mercat de Santa Caterina. “Santa Caterina és un projecte màgic i especial”, confessa Tagliabue. “Vivia al costat. Lany 92 era un lloc abandonat i rascant hi vam trobar un arca i altres elements que evidenciaven que en el passat hi havien viscut unes monges carmelites de Barcelona”.

També va crear, juntament amb l’arquitecte català Enric Miralles, l’Estudi Miralles Tagliabue EMBT, estudi internacional de joves arquitectes amb seu a Barcelona. “L’Enric em va deixar moltes coses. Un ha de fer camí inventant i intentant sempre divertir-se”.

Riallera, sincera, segura, femenina i elegant, Tagliabue aborda aspectes més complexos com la tendència predominant en l’arquitectura actual o les estrelles del sector. “L’arquitectura sempre ha estat una d’aquelles professions que passen desapercebudes menys aquell estil arquitectònic que és molt reconeixible i que crea arquitectes estrella. Ara això ja s’ha acabat, ara es torna a fer de l’arquitectura un art de servei més que no pas d’imatge”.

Però, com s’aconsegueix que un edifici esdevingui icona? “La clau, el secret, és trobar un element d’aquell edifici que el faci etern, que faci que sempre sigui recordat”.

Atrevida i atreta per les solucions orgàniques i naturals, Tagliabue opina sobre l’arquitectura catalana: “És essencial, construeix amb materials simples, amb elegància de vegades sòbria i de vegades boja. S’engloba dins de l’arquitectura espanyola i tot el paquet crea una arquitectura bona i potent”. I afegeix: “La institució pública et permet fer una arquitectura molt més sincera, estudiada i seriosa que no pas el sector privat”.

Una curiositat: quin és el seu edifici preferit de Barcelona? “Estic enamorada d’una petita caseta dels anys 50 que es troba a dalt de tot de l’edifici lateral de Correus, un edifici modernista construït per Antoni de Moragas”. I una altra dada curiosa: la família de Tagliabue també és productora de vins, com els excel·lents productes del celler Bernaví amb els que maridem aquest VisÀVisTR3SC.

Ja en la recta final, Tagliabue explica que els arquitectes treballen molt fora d’Espanya, en part com a conseqüència de la crisi, però fer projectes fora, confessa, “és molt positiu”.

A Europa, la nostra convidada s’ha fet càrrec del nou Parlament d’Escòcia, l’Escola de Música d’Hamburg i la restauració de l’Ajuntament d’Utrech. “Ara estic fent molta obra pública, com ara el port d’Hamburg, on estem projectant passejos i parcs per poder caminar davant el mar”. En altres paraules, fer-ho amable i adient per l’ús dels ciutadans i fins tot familiar.

En aquest sentit, i responent a les preguntes d’alguns dels assistents, parla de la responsabilitat social dels arquitectes en la rehabilitació d’edificis. “Un cop fets els edificis, hi tornem per veure com hi viu la gent i com s’hi relaciona. Mirem sempre el sentit cívic, social i educatiu de les construccions, que la gent hi pugui passejar amb bicicleta, amb els nens... hi juga un paper bàsic la intuïció. L’arquitectura és una obra coral, mai es d’una sola persona, sempre hi ha al darrera un equip de sociòlegs, enginyers, etcètera. Però algunes decisions, com per exemple les façanes, només depenen de tu”.

Amb tot, la millor manera d’aprendre, conclou, és moure’s: “Tot estudiant d’arquitectura ha de viatjar, experimentar i conèixer altres cultures i maneres de treballar”.

Mira totes les imatges del VisÀVisTR3SC amb Benedetta Tagliabue AQUÍ

David Sabaté és Periodista i Community Manager del Club TR3SC
A Twitter: @dsabate