Entrevista TR3SC a Ricard Gili - La Locomotora Negra

10 DE DESEMBRE DEL 2015 per TRESC

Ricard Gili és el director de La Locomotora Negra.

Pregunta obligatòria. Com un arquitecte de formació ha esdevingut el fundador i director de La locomotora negra?

És més habitual del que sembla que arquitectes es dediquin a la música. Per exemple, el Pep Bonet toca el saxo molt bé i a la Locomotora hi ha dos arquitectes més. L’afició al jazz em ve dels 13 o 14 anys, potser abans de dedicar-me a estudiar arquitectura. Tenia clar que passes el que passes seguiria aquesta afició i l'afició em va portar a tocar la trompeta i crear i dirigir una orquestra. De dia feia una cosa i de nit una altra. És una vocació i ho he portat en paral·lel a la meva professió. He hagut de fer concessions en cada àmbit per poder-ho compaginar tot.

Quins són els objectius de La Locomotora negra?

Nosaltres busquem passar-nos-ho bé i fer-ho passar bé al públic. Quan t’ho passes bé el públic s’ho passa bé i si veus que s’ho passen bé tu també t’ho passes bé. És una retroalimentació, un plaer compartit.

Amb La Locomotora negra feu concerts molt sovint. Com viviu l’experiència d’actuar en diferents sales de concerts, teatres i auditoris de tota Catalunya?

La veritat és que nosaltres sabem que anem on anem arribem a qualsevol tipus de públic. La nostra música arriba a la gent, sense fer concessions. Fem la música que ens agrada fer de la manera que ens agrada fer. Arribem a gent jove, gent gran, a gent de la ciutat i del camp. És un llenguatge a l’abast de tothom. No ens plantegem diferències en el moment de tocar. Hi ha llocs on la gent és més càlida i altres on és més freda, però no et diré noms perquè ningú s’enfadi.

En quins projectes esteu treballant actualment?

Tenim un projecte immediat! El concert de l’11 de desembre al Palau de la Música en el Festival de Jazz. Un concert en el qual els títols dels temes del repertori fan esment a ciutats principals del jazz, carrers emblemàtics o bars de referència d’aquest estil de música com Nova Orleans, Nova York, Harlem, la sala de ball Savoy Ballrom, París...

Acaba aquesta frase: El jazz és...

El jazz és una música creada i desenvolupada pels negres nord-americans, una manera d’interpretar la música, fent sonar els instruments de manera càlida. El jazz a mi i a moltíssima gent ens ha donat grans plaers i emocions. Ens han fet un gran regal a la humanitat. L’objectiu és conservar-lo i ampliar-ho però com a mínim mantenir-lo viu.

Ets pedagog. Com contagies l’estima per la música en els teus alumnes?

No hi ha més mètode que el fet que una cosa t’apassioni i que puguis projectar aquesta fascinació en els altres. He tingut la sort de rebre aquesta passió amb músics i aficionats. El jazz s’ha d’explicar d’una manera senzilla i clara ja que és una música a l’abast de tothom. Et produeix plaers molt immediats i emocions molt instantànies.

Ens quins equipaments pots descobrir el millor jazz actual?

Les programacions que es fan en els locals de jazz són molt diverses, molt heterogènies. A la Jamboree o a la Nova Jazz Cava hi ha bones actuacions que m’interessen molt i altres que no m’interessen gens. Els locals, com els festivals, programen musiques molt diverses. Hi ha dies que m’interessa molt i altres no.

A l’Institut d’Estudis Nord-americans, on actuem, fan programacions que m’agraden. Un cop al mes actuem amb la línia del que faríem si tinguéssim un local. A l’època de la Cova del Drac, ara desaparegut, hi havia molta presència del jazz.

Quins són els teus referents musicals? Algun nom que creus destacarà en els propers anys a Catalunya?

El meu principal referent ha estat el Louis Armstrong. És per ell que toco la trompeta i quan canto miro d’assemblar-me a la seva manera de cantar. Mai el vaig poder veure en directe. A qui sí vaig veure en directe en diverses ocasions va ser a en Duke Ellington. El concert del 1969 em va causar un gran impacte.

Ara hi ha gent molt bona, ha sortit molta gent. Quan surt molta gent, és més possible que surti gent bona. La Sant Andreu Jazz Band ha permès apropar a la gent al jazz. Cal destacar l’Andrea Motis i l’Eva Fernández que toquen amb molta qualitat. D'una generacióTambé cal destacar el magnífic pianista Bernat Font, el saxofonista Toni Solà o la Marina Tuset. No és així de jove però també cal anomenar a l'Ignasi Terraza, és extraordinari. La impressió és que està sorgint una generació molt potent.