Aquesta setmana hem entrevistat a Jordi Savall, compositor, divulgador, violagambista, director d’orquestra i musicòleg català especialitzat en música antiga. És un dels grans intèrprets de la viola de gamba i és el fundador d’Hespèrion XXI, conjunt ineludible per comprendre l’evolució de la música. Aquest estiu, un any més (i ja en van sis), ha confirmat assistència al reconegut Festival de Torroella de Montgrí! 

Quin músic admires i per què?

N’admiro molts!  En especial Monteverdi i Bach. Monteverdi és un dels musics que ha reinventat el llenguatge musical, ha fet un pont entre l'època antiga i l'època moderna, va donar a la música el sentit de la paraula i va introduir els sentiments en la música, va crear la primera gran òpera que va ser l’Orfeo.

Quina és la teva composició musical predilecta?

Una de les meves composicions preferides és Les vespres de la verge de Monteverdi  i les Variacions de Bach. Són obres que representen la síntesis de tots els estils del seu temps respectivament (es porten  més de 100 anys de diferència). La síntesis del que es feia antigament i el que és nou. Arriben a un alt nivell de fantasia i creativitat però sempre conservant una gran bellesa expressiva i una gran espiritualitat.

Quin és l’estat de la música antiga a Catalunya?

Està millor que fa uns anys. Primer de tot hi ha l’ESMUC on es pot estudiar música antiga, hi ha joves ben formats que tiren endavant projectes, hi ha festivals que tenen en consideració la música antiga però tampoc hi ha suficient suport als grups de música antiga. Sóc un dels pocs que té suport de la Generalitat  Hi ha poca consciència que la música antiga s’hagi de recolzar. Aquests músics tenen poques possibilitats de guanyar-se la vida regularment. Això és un tema pendent a resoldre. Les ciutats haurien d’ajudar els músics de la seva ciutat, donar-los espais, crear un teixit per poder viure i desenvolupar-se. 

En aquest sentit, França dóna molt més suport als músics malgrat la crisi. Allà hi ha milers de festivals mentre que aquí hi ha pocs festivals i la majoria amb pocs mitjans. A destacar el Festival de Música Antiga dels Pirineus i el de Torroella de Montgrí.

Per què t'agrada repetir al Festival de Torroella?

En primer lloc perquè em conviden (riu) i m’agrada molt perquè hi vaig ser al començament, quan es feia a l’església, i ara, al preciós auditori també m’encanta anar-hi. Sempre he tingut bona relació amb els directors que hi ha hagut. Té un públic molt sensible i exigent i això sempre fa il·lusió.

Com ho fas per atreure el públic jove?

La primera cosa és fer un programa atractiu, que sigui interessant i cal tocar-lo amb molta emoció i amb elements creatius. Fer que la música sigui pròxima als joves. Cal tallar barreres, estar en contacte, parlar i no estar disfressats d’artistes intocables, anar vestit d’una manera senzilla. Intentar que la gent que vagi a un concert tingui ganes de tornar-hi. Per això s’ho han de passar bé i sortir pensant-hi. El que jo faig és combinar músiques diferents, a vegades barrejo música d’Orient, Occident i les músiques cèltiques. No estic tancat sinó que busco trencar barreres.

El teu festival d’estiu ideal quin seria?

El festival ideal és el que faig a Fontfreda, que el programo jo (riu). Té concerts a les sis de la tarda en el que dono cartes blanques a diferents músics. Hi ha músics d’Àfrica, de Síria, etc. El primer concert està dedicat als viatgers de l’Islam, el segon a les violes de Lluís XIV, el tercer a les rutes de l’esclavatge d’Àfrica i Suramèrica, el quart al Marroc i el cinquè és un homenatge a la Terra,  Le Concert des Nations.  És un festival molt intens!