Atenció a tots aquells que encara no heu acabat la sisena temporada de Joc de Trons, apareixen spoilers en el següent text!

Només fa una setmana que ha acabat Joc de Trons i els fans de la sèrie ja esperen amb impaciència l’arribada de la setena temporada a la primavera de 2017. Per a fer més lleugera l’espera, el crític de televisió Toni de la Torre ha analitzat el final de la sisena temporada a l’Arts Santa Mònica en una activitat exclusiva amb diversos socis del TR3SC. Per primer cop, els més cinèfils del club s'han reunit per comentar una sèrie de televisió. En aquest article t'expliquem algunes de les qüestions que De la Torre ha exposat sobre l'últim capítol que ha sacsejat els seguidors de la sèrie.

El pla malèfic de Cersei Lannister

Cersei Lannister protagonitza una de les escenes més intenses i decisives de l’última temporada. Una trama que va acompanyada d’una melodia de piano que posa en alerta als espectadors. Poc a poc, ens adonem, que alguna cosa està passant encara que no sapiguem què és exactament. La sorpresa s’anirà desvetllant amb la mort d’alguns personatges que fins ara eren molt importants en la trama. De la Torre ha apuntat aquesta escena com una de les més brillants de l'episodi: “Els guionistes volien netejar trames i ho aconsegueixen molt ràpidament”. El crític sempre observa amb mirada atenta totes les series, és per això que ha identificat alguns defectes en aquesta escena, com ara que forcen la presència de Lancel Lannister quan troba el foc valiri: "Per què el nen el porta just en el lloc on hi ha els explosius? No té cap mena de logíca des del punt de vista de funcionament dels personatges, però sí des del punt de vista de l'escena, per donar més intensitat a l'escena".

El ‘bolet’ de Sam a la biblioteca

Tot i afirmar repetidament que el darrer episodi de Joc de Trons és un dels més brillants de la temporada, De la Torre no ha reservat en comentaris crítics. Després d’una part intensa, la sèrie ens transporta a Antiga, on Sam arriba amb la seva família amb l’objectiu d’adquirir els coneixements necessaris per convertir-se en el nou mestre de la Guàrdia de la Nit. Escena que, pel gust de De la Torre, desencaixa amb la dinàmica de l’episodi: “No m’agrada la trama de Sam. Hi ha 25 minuts molt intensos i de cop, et posen a Sam a la biblioteca...” ha afirmat Toni de la Torre entre els riures del públic. Pel crític, aquest és un capítol al qual no calia aportar un punt humorístic. Per a ell, l’escena de Sam és un bolet.

El paper de Melisandre

Melisandre és un gran personatge de l’última temporada de Joc de Trons (i que, en principi, desapareix de la sèrie en l’últim capítol) però Toni de la Torre planteja “A més de ressuscitar Jon Snow no passa res més decisiu amb ella. No serveix de res saber que és més gran”. Pel crític de televisió, és una informació irrellevant per als seguidors, ja que no lliga amb res del que es va descobrint al llarg de la temporada.

L’evolució d’Arya

“És una de les trames que més m’ha avorrit” ha dit el crític televisiu. “No pots crear una trama d’Arya anant a veure obres de teatre”. De la Torre també ha comentat l’evolució d'aquest personatge des que era una nena al principi de la sèrie fins l’últim capítol en què mata a Walder Frey. Arya ha crescut i ha evolucionat des d’una nena interessada per jugar a batalles fins a convertir-se en una assassina.

El poder femení

De la Torre ha comentat que, per a molts, Joc de Trons és una sèrie masclista però ha destacat el poder decisiu que han pres les dones en els últims capítols com Daenerys, Cersei o Arya. Fins i tot, cada cop són més forts els rumors ( i els fans que desitgen) que Daenerys es converteixi en una reina lesbiana. “El paper final i qui decideix tot plegat són les dones”, afegeix.

“És una temporada per dir gràcies” ha comentat De La Torre. Segons ell, els espectadors per fi comencen a veure morts als personatges més perversos de la sèrie com ara Ramsay Bolton.  La temporada finalitza amb Daenerys i Tyron en un mateix vaixell cap a Ponent. Les preguntes que plantegen totes aquestes trames es resoldran en les pròximes dues temporades que acabaran amb la gran producció.