Una de les meves cites imprescindibles pel Grec 2025 és sens dubte "Corsé" de Clara Peya. He vist Clara Peya en diverses ocasions i és una artista que m'encanta. Pel concepte que inspira i representa aquest espectacle concret que ha creat en què no només hi trobarem música, sinó també dansa i d'altres col·laboracions especials, sé de manera segura que serà un èxit. Si vols sentir vibrar el cos, emocionar-te i reflexionar, tot a la vegada, et recomano que tampoc te'l perdis!

Anna Martos · Àrea d’Administració

Medea’s Kinderen de Milo Rau és una proposta imprescindible que ens confronta amb una de les preguntes més incòmodes i necessàries del nostre temps: com viuen els infants la violència que els envolta? A partir d’un cas criminal real, Rau torna a unir realitat i ficció per oferir un espectacle profundament emotiu, on la veu dels nens (massa sovint ignorada o silenciada) es converteix en el centre de la narració.

L’espectacle no només remou per la duresa del seu punt de partida, sinó que també ofereix una mirada commovedora i honesta sobre com els infants entenen la família, la mort, el futur i la tragèdia. Rau ens recorda que el teatre pot ser un espai de reflexió radical, fins i tot  quan qui parla són els més petits.

Mar Moliní · Àrea de Socis

Per desmarcar-me una mica del que seria el Festival Grec més clàssic, la meva aposta de l’edició d’enguany és l’espectacle familiar “Fènix, l’ocell de foc”. Què pot haver més interessant per a una família amb nens d’entre 5 i 12 anys que la història del mite grec sobre un ésser prodigiós com l’au Fènix combinat amb titelles, projeccions i música. Sembla l’espectacle perfecte no només per als nens sinó per a tots els membres de la família tingueu l’edat que tingueu.

Vanessa Mingo · Cap d’àrea de Cinema, Patrimoni, Rutes i Viatges

Aquest any, al Grec Festival, no em vull perdre Faustus in Africa!, una revisió fascinant del Faust de Goethe ambientada al continent africà. Personalment, m'encanta aquesta obra i em crida molt l’atenció veure com William Kentridge i la prestigiosa Handspring Puppet Company la reinterpreten amb titelles, animacions, música i actors en directe. Tot plegat promet una experiència visual i simbòlica molt potent, que aborda temes com el colonialisme o la crisi climàtica amb una estètica única.

Èric Díaz Gerónimo · Àrea de Comunicació 

Tinc moltes ganes d'anar a veure aquest espectacle amb dos grans artistes de l'escena catalana com són Carme Elias i Ramón Madaula. Explica la història entre una parella a partir de la correspondència que van tenir. Cal destacar que la direcció és a càrrec de Sílvia Munt, també gran directora del panorama actual. 

Alba Orra Bassas · Cap d’Àrea de Llibres i Territori

Un any més, des del TRESC coproduïm un espectacle amb el Festival GREC i, què he de dir?, que no us el podeu perdre, és clar! En aquesta ocasió presentem una cita ben especial, un gran homenatge al 'Dioptria', el disc més celebrat d'en Pau Riba. Estem treballant, braç a braç, amb en Caïm, el fill més musical del Pau, per portar-te un viatge únic a través d'himnes intergeneracionals com 'Noia de porcellana' o 'L'home estàtic'. Et convido amb molt orgull que ens acompanyis al TRESC, a en Caïm, la Rita Payés, La Ludwig band, el Petit de Cal Eril i a molts altres en aquest somni d'una nit d'estiu! T'hi espero!

Pol Segarra i Carré · Cap d’àrea de Música

Kulunka Teatro treballa des d’un lloc on el gest precís, el moviment i la màscara expressiva són l’eix d’un llenguatge escènic que commou sense dir una sola paraula. Ja ho van demostrar amb André y Dorine, i Forever apunta a ser un nou exercici d’orfebreria escènica. Un llenguatge que vaig descobrir amb companyies com Family Flöz i que explora amb sensibilitat les fissures de la intimitat quotidiana i la condició humana.

Max Tovías Coromina · Cap de Comunicació i Màrqueting

L’any 2013, amb només vint-i-un anys, vaig treballar com a voluntària al Festival Temporada Alta. Entrava a veure tot el que podia, sovint sense saber ni tan sols de què anava l’espectacle. Així vaig descobrir Sidi Larbi Cherkaoui.

Sense saber on em posava, em vaig trobar amb 4D, un espectacle d’aquells que et travessen. Quan es va acabar, no podia aixecar-me de la butaca: necessitava respistat i ordenar totes les que acabava de viure.

Si existeix la capacitat d’enamorar-se d’un espectacle, jo ho vaig fer aquella nit. I em vaig prometre que, sempre que tingués l’oportunitat, no em perdria cap muntatge signat per aquest coreògraf. És per això que estic esperant amb moltes i moltes ganes que arribi el moment de veure Ihsane al Teatre Grec.

Laura Garcia Piñeiro · Cap d’àrea d’Arts Escèniques