"Amb tretze anys vaig arribar per primer cop al Romea per fer una prova dins una saleta, i Josep Maria de Segarra em va dir, amb molt d'afecte, que tenia uns collons com un toro. [...] espero que vostès pensin que segueixo en la meva línia", diu una incansable Nuria Espert. Setanta-cinc anys més tard, la gran dama del teatre torna a l'escenari que l'ha vist créixer. Ara, en la pell de la Mencía, matriarca de família i protagonista de 'La isla del aire', un "poema simfònic-teatral", tal com el descriu el seu director, Mario Gas.

"Aquesta és una d'aquelles estrenes que seran història del Romea", sentencia Josep Maria Pou, director artístic del teatre, amb evident entusiasme i estima particular pel muntatge. Explica, anecdòticament, que el text arriba a la productora Focus allà per 2008, però "las cosas de teatro, como las de palacio, van despacio", diu entre riures. El cert és que el projecte no va tirar endavant al no disposar de les actrius adequades per donar vida a la primera adaptació teatral de la novel·la homònima d'Alejandro Palomas. Ara, aquesta història conjugada en femení sobre el dol, la família i els secrets que la separen compta amb un repartiment de luxe, encapçalat per Nuria Espert, amb Viki Peña i Teresa Vallicrosa com a filles, i Miranda Gas i Candela Serrat com a netes. Totes elles, vertebrades per l'absència de l'Helena, la neta gran de la Mencía, emprendran un viatge per enfrontar-se a les veritats ocultes, i a les seves llums i ombres.

"És un material complex de traslladar a l'escenari per la seva naturalesa de novel·la", apunta el seu director. No es tracta doncs d'un muntatge esquemàtic o naturalista, és per això que han apostat per un "realisme minimalista", amb una escenografia a càrrec de Sebastià Brosa. Un espai físic i existencial que dona cabuda a aquesta història de frustracions, dolors silenciats i esperança, plena de ressonàncies col·lectives. "Són dolors molt identificables", diu l'actriu Candela Serrat.

"Aquestes dones busquen desesperadament la llum, i crec que aquesta llum és precisament la que l'espectador s'emportarà a casa", diu l'Espert. L'actriu assegura que cada espectacle que tria la defineix com a intèrpret i com a persona, i als seus quasi vuitanta-vuit anys, embarcar-se en un projecte d'aquesta magnitud defineix clarament la classe d'actriu que és: "tenia ofertes menys perilloses". Li pregunten què l'empeny a continuar pujant als escenaris, al que respon: "aquest és l'eix de la meva vida. Una vida que gira al voltant d'un teatre que no sé quin és, però que de vegades, alguna nit, em fa la sensació d'haver donat amb ell".

Aconsegueix les teves entrades per ‘La isla del aire’  amb descompte aquí!