Els dies 27, 28 i 29 de gener s’estrena l’espectacle ‘Conxita Català. Ara sí!’ a la sala La Planeta de Girona. Una comèdia combinada amb gènere clown, protagonitzada per Gisela Puntí i sota la direcció de Pep Vila.

Conxita Català és una dona que sempre ha viscut seguint uns valors i aferrant-se fermament als seus pilars. De cop, tot es desploma, la vida que coneixia canvia completament i deixa al descobert les facetes més desconegudes i la cara més humana de la protagonista.

Hem tingut l’oportunitat d’entrevistar Gisela Puntí que ens ha donat totes les claus per entendre la Conxita Català i ens ha acostat la seva experiència estrenant una obra recentment creada.

Què es trobarà la gent que vagi a veure 'Conxita Català. Ara sí!'? Què ofereix?

El públic que vingui a veure l'espectacle es trobarà amb una reflexió sobre què és la vida. La Conxita fa un viatge per buscar l'espiritualitat perquè li passen una sèrie de coses a la vida que fan que se li ensorrin tots els seus ideals i es queda al precipici. Ella decideix no quedar-se a casa tancada, sinó tirar endavant, anar a totes i indagar en aquest viatge cap a l'espiritualitat. És tot un recorregut pel personatge de la Conxita: perduda, ensenyant les seves pors, els seus moments vitals, situacions que tothom es pot trobar. Al final, que no el puc dir, hi ha un gir de tot plegat.

Com és la Conxita Català? Com la descriuries?

La Conxita és un huracà, que passa i ho arrasa tot, en el sentit que quan ella va a un lloc es fa notar i dius: 'Ha arribat la Conxita'. Es dirigeix a la gent de manera molt directa, és una persona valenta, tossuda, però que mostra les seves pors i febleses. Primer sembla que no les mostri, però a mesura que va avançant l'espectacle les vas descobrint. És una persona que malgrat tenir uns 65 anys, manté l'esperit jove de provar coses noves, obrir finestres encara que després les coses no vagin bé, no té por i tira endavant sempre.

Es tracta d'una obra que combina el gènere clown i la comèdia, però alhora amb una mirada crítica, ja que la Conxita viu un viatge per retrobar-se amb si mateixa. Podem sentir-nos tots una mica representats amb ella i amb les seves vivències? Com és aquest rerefons?

Totalment d'acord. Jo desitjo que la gent al final de l'espectacle es vegi reflectida en la Conxita Català. Tots portem una Conxita dins, per un tema o per un altre, però que en veure-la a ella pots dir: 'Això ho tinc jo, això el meu veí o l'altre'. L'espectacle és teatral i té tocs de clown, però l'objectiu és que la gent s'emporti i reflexioni els temes que tracta, que surti de l'obra i digui 'Això potser ho he de revisar o, què em passa aquí?'. Són tots aquests “jos” interiors que tots i totes tenim.

Com deies, la Conxita és una persona que té diferents cares i s'enfronta a diversos problemes. A la descripció de l'obra es parla de 4 Conxites: 'Més que un viatge sembla una muntanya russa, pujades efervescents i baixades vertiginoses, un batibull d'emocions, algunes certeses i un munt d'interrogants que la transformen de tal manera que el mirall ja no l'hi retorna una imatge, sinó 4! 4 Conxites Català!'

Què vol dir això de les 4 Conxites? Són les diferents facetes del personatge?

Clar, no puc explicar com va l'espectacle, però sí que hi ha un moment que hi ha un punt d'inflexió i la Conxita acaba veient que té 4 cares a la vida o 4 personalitats. I com tothom, depèn d'on estem en traiem una o una altra, o fem el que podem. I hi ha un moment de l'obra que es veuen les 4 Conxites i dius: 'Entesos, tot això ets tu, no?'. Jo diria que són les parts d'un mateix que tenim, que no som d'una forma rígida, ens podem desdoblar en quatre personatges. Som quadrupolars, ens desdoblem en diferents cares i depèn del moment actuem d'una manera o d'una altra. Que fins i tot, a vegades dius: 'Jo he fet això?' Doncs sí, ho fas.

Què significa per tu aquesta obra? Sabem que no és la primera vegada que la portes a escena, però continua sent un repte per a tu interpretar la Conxita?

Per mi és una passa més. La Conxita Català ja té trajectòria i ha fet coses, va fer una secció a la tele durant el confinament, moltes improvisacions de 10-15 minuts, etc. Però des del moment que jo decideixo i dic: 'Tinc ganes de fer un espectacle', faig un pas endavant. Aquí va ser quan vaig dir: 'Vull fer un espectacle de 40 minuts i vull que me'l dirigeixin'. Va agafar més pes i es va convertir en una cosa més professional. Va ser quan vaig buscar el director que em van recomanar, en Pep Vila, que treballa molt els personatges, jo vaig anar i li vaig dir: 'Mira tinc aquest personatge' i ell em va dir: 'Jo et puc ajudar'. La Conxita abans era molt més naïf, més cubana i més Gisela, que és com soc jo, i ara la Conxita té aquesta part més fosca amb la qual et pots emmirallar. És un personatge que s'allunya més de mi, abans la veies en foto i veies la Gisela fent de Conxita. L'objectiu d'ara és que tu vegis la Conxita sense pensar que és la Gisela.

És un pas endavant, és un espectacle que fa un any i mig que treballem, el personatge ha sortit d'improvisacions i hem anat agafant coses. La idea del viatge espiritual la teníem, però després van sortint coses que vas ajuntant, falta buscar una introducció, nus i desenllaç que sorprengui i a partir d'aquí ho vas treballant tot. A més, una cosa és treballar sol i l'altra és treballar amb un director com en Pep Vila, que és molt bo i exigent, treballa la tècnica i els assajos són durs. Si poses la mà d'una manera o d'una altra, el significat per ell és totalment diferent. Per tant, sí, és un pas endavant, un aqüeducte per mi, perquè crec que he après molt, he fet un salt molt gran pel que fa a l'aprenentatge i d'entendre com és munta un espectacle de 40 minuts que tingui ritme.

De moment estrenem a La Planeta, hem entrat a la xarxa de teatres de Girona, anirem a Manlleu, que justament jo soc de la comarca d'Osona i em fa molta il·lusió. I bé, buscant que surtin molts “bolos” per anar perfilant i fer rodonet l'espectacle. Necessitem fer-lo moltes vegades per arrodonir-lo. A més, la Conxita a banda de l'espectacle, té una feina paral·lela perquè seguirà fent seccions de tele, presentant esdeveniments i gal·les, etc. És un personatge que pot fer mil històries, té aquestes dos vessants.

Parles del director Pep Vila que t’ha ajudat a perfilar el teu personatge, com ha sigut treballar amb ell?

En Pep Vila m'ha obert les portes i he après moltíssim. Aprendre a treballar amb un director, exigent i que t'explica les coses amb finor. Té una manera de treballar, que ell ja ho diu: 'Això no és una cosa ràpida, s'ha de fer lent, jo crec en els processos d'any-any i mig perquè has d'anar integrant'. Jo ja havia vist coses que ell havia dirigit i que m'agraden, i vaig dir 'Sí, sí, és ell'. Jo estic molt contenta de la feina que hem fet i la que estem fent ara.

Quina és l'escenografia de l'obra? Com t'enfrontes al fet d'estar tu sola dalt l'escenari i ser un focus d'atenció constant?

L’escenografia és molt bàsica, super minimal. Els espectadors veuran un escenari pràcticament buit, veuran una taula i una cadira. Els llums jugaran molt en l’espai i amb petites coses que jo portaré. Volem que la Conxita sigui qui et transporti als llocs que descriu.

L’obra forma part del cicle Primerenc de La Planeta per impulsar el talent jove. Què aporta aquesta iniciativa al teatre i a l'escena teatral? Com va ser el primer contacte amb aquesta sala?

Primer de tot, això de jove, jo no ho soc gaire perquè tinc 44 anys encara que no ho sembli. Vaig pensar que s'havien equivocat contactant amb mi, però tant és, jo contenta que m'ho proposessin! Tot va anar perquè en Pep Vila és molt conegut a Girona i li tenen molta consideració. Vaig enviar el dossier a la sala La Planeta i els vaig dir que ho estàvem preparant amb en Pep. Els hi va interessar i em van proposar actuar tres dies dins el cicle Primerenc, no sé si sense aquest cicle el meu espectacle els hi hauria encaixat. Per mi és una oportunitat actuar a la sala petita de La Planeta, una estrena, tres dies seguits, professionalment és perfecte perquè et permet començar-la a arrodonir. És un regal.

No només això, sinó que aquesta sala està comptant cada vegada més amb propostes que tenen com a nucli la reflexió i reivindicació del paper de la dona en la societat. Creus que obres com la teva són necessàries per aconseguir-ho?

Clar, a mi m'agradaria que coses com aquestes no s'haguessin de reivindicar perquè això vol dir que estaríem igual per igual, però està passant. A més, en el món del clown i dels pallassos les dones han picat molta pedra. I en clau d'humor encara més, perquè a vegades sembla que fer riure només saben fer riure els homes. En aquest espectacle la Conxita ja és una reivindicació per ella sola, és dona, forta, valenta, s'enfronta a les coses que li passa. És un bon punt de partida i que ho programin a les sales és totalment necessari. De fet, la Conxita va rebre una menció especial de Dona Cançó en la modalitat d'arts escèniques d’un concurs.

L’energia vital la sents i la recuperes amb la Conxita Català, conèixer-la et canviarà la vida!

Ja ho saps, si t’has quedat amb ganes de conèixer la Conxita Català, vine aquest cap de setmana a la sala La Planeta de Girona! Consulta el descompte a la nostra web i no et quedis sense entrades!