Ha tornat l'autoproclamada antesala als premis Oscar. Després d'un any de boicot, on els Globus d'Or semblaven estar castigats per un Hollywood cada vegada més autoconscient i crític amb les seves discriminacions, la festa de la indústria audiovisual ha tornat per corregir els seus errors, o intentar-ho. Davant l'allau de nombroses acusacions per la falta de diversitat, corrupció i assetjament, que situaven a l'Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood (HFPA) en l'ull de l'huracà, l'any passat no hi va haver cerimònia. El glamur de les gales de premis es va haver de conformar amb un fil de Twitter anunciant els guanyadors. 

"Soc aquí per negre, aquesta associació no tenia ni un negre fins que va morir George Floyd". Són les primeres paraules amb les quals el mestre de cerimònies, el còmic Jerrod Carmichael, ha inaugurat la 80a edició dels Globus d'Or, marcant la tònica d'una gala en cerca de redempció. Un any després, tot sembla haver tornat a la normalitat, amb un palmarès més divers i amb uns Steven Spielberg i Martin McDonagh triomfadors; però on encara es troben a faltar les nominacions per a les cineastes i un major risc davant d’unes favorites predictibles.

El moment més emotiu de la nit l'ha protagonitzat l'actor Ke Huy Quan, pel seu paper polièdric en la gran sorpresa de la temporada, el multivers de l'aclamada "Todo a la vez en todas partes". En un moment de justícia poètica, l'actor, que va obtenir la seva primera, i quasi única, oportunitat de la mà de Spielberg amb tretze anys a Indiana Jones, s’ha desfet en agraïments: "Durant anys, temia no tenir res més a oferir; sense importar el que fes, mai superaria el que vaig aconseguir de nen. Afortunadament, trenta anys més tard, dos nois van pensar en mi. Van recordar a aquell nen i em van donar l'oportunitat d'intentar-ho una altra vegada". La nit semblava que anava de rendir comptes quan, després de quaranta anys de treball incansable sense reconeixements, l'actriu malaia Michelle Yeoh s'alçava amb la seva primera nominació i victòria a Millor Actriu Protagonista de Comèdia, per a la mateixa pel·lícula. Proclamant-se així, com a ferma competidora per un Oscar que sembla portar ja escrit el nom de la que ha estat la interpretació de l'any: Cate Blanchett. L'actriu australiana, que ja ens té acostumats a grans treballs que formen part de la història del nostre cinema, es va enunciar com a Millor Actriu Protagonista de Drama pel seu retrat de directora d’orquestra depredadora a "Tár", una de les pel·lícules de culte de 2022. Haurem d'esperar, però, al 27 de gener per veure estrenada la interpretació de la qual tothom parla.

Però sens dubte, va ser la nit del veterà rei de Hollywood, Steven Spielberg. El cineasta posava al final de la gala amb els dos premis més importants de la nit, Millor Direcció i Millor Pel·lícula Dramàtica, per “The Fabelmans”, el film que retrata la seva infància entre cel·luloides i una mare amb passió pel cinema. "Mai vaig tenir la valentia de ficar-me en la meva pròpia història. [...] Tothom ens veu tal com ells reben la informació, però no s'adonen de com de valent s'ha de ser per a explicar com un és", deia sostenint el guardó que l'aproxima amb forces als Oscar. L'altra gran triomfadora ha estat la pel·lícula "The Banshees of Inisherin", de Martin McDonagh. La més premiada de la nit es va emportar les estatuetes a Millor Actor Protagonista de Comèdia, per Colin Farrell, Millor Guió i Millor Pel·lícula de Comèdia per aquesta història sobre el trencament inexplicable d’un vincle.

Com no podia ser d'una altra manera, el moment més divertit ha arribat de la mà de la icònica Jennifer Coolidge, recollint el premi a Millor Actriu de Minisèrie per la sàtira de HBO Max, la també premiada "The White Lotus". El millor discurs de la nit, emotiu i còmic com el que més, ha sigut l'aire fresc que necessitàvem, enmig d'una gala marcada per agraïments llegits des de mòbils que esquiven notificacions, un piano per fer callar als guanyadors, la presencia en vídeo del president ucraïnès Volodímir Zelenski, Ricardo Darín sent la sorpresa de la nit amb "Argentina 1985", les referències a Will Smith i els premiats absents amb justificacions icòniques que han fascinat a Twitter.

Amb tot el glamur, les llums i les catifes vermelles, les cerimònies ens recorden que la veritable celebració del cinema és, i serà, dins les sales.