COMPARTEIX

Julio Manrique dirigeix a la Villarroel la història d'una família de l'alta burgesia catalana incapaç de fugir d'un passat que determina el seu present. Un passat que ens implica a tots.

 

Sergi Pompermayer escriu aquesta ficció plena de realitat, a camí entre dos temps, per exposar el passat esclavista a casa nostra i com les seves despulles són encara latents. La producció de Focus compta amb la direcció de Julio Manrique i una companyia de luxe, transversal generacionalment, protagonitzada per Joan Carreras i Tamara Ndong, amb Mireia Aixalà, Carme Fortuny, Aida Llop i Marc Bosch. A través de tots ells, "Amèrica" explica també la nostra història, a La Villarroel fins al 29 de gener de 2023.

El hall de la sala va acollir el passat divendres la roda de premsa de l'espectacle amb Tania Brenlle al capdavant, com a directora artística del teatre, i la companyia, en una trobada on mitjans i equip vam compartir les curiositats i motivacions que s'amaguen rere aquest projecte que ja neix amb empenta. Brenlle, amb un entusiasme evident per una producció pròpia, revela que després de dos anys de treball la satisfacció pel resultat és plena. El tàndem Manrique-Pompermayer, en la que és la seva primera col·laboració, aixeca una proposta punyent i valenta que, lluny de voler esdevenir-se "teatre pamfletari", busca incomodar i remoure; amb un to que balla entre l'acidesa i el pes de l'explicitat, i el sarcasme d'un retrat social propi de referents com les sèries Succession o The White Lotus, puntualitza Manrique. "Amèrica" despulla una Villarroel on ara la paraula i les interpretacions ocupen tot l'espai escènic, ens avança Tania Brenlle.

Aquesta obra, que conforma una de les tres peces de la trilogia americana de Sergi Pompermayer, per les quals explorar les relacions ocultes entre el continent americà i casa nostra, troba el seu germen en el moment en què el dramaturg descobreix l'origen del temple expiatori del Tibidabo. D'aquest detonant comença a créixer una narració a dos temps entre el s. XIX a Cuba i l'actualitat a Barcelona, on els actors fluctuen entre les dues èpoques per tractar d'entendre millor qui som, qui hem estat i qui volem ser. "Una nació sana ha de ser capaç de mirar cara a cara al passat i els fets terrorífics", sentència Pompermayer.

El llarg procés de documentació culmina en un text basat en retalls de fets reals viscuts per dones cubanes de l'època i els microracismes amb els quals conviu diàriament la filla del dramaturg, dotant de dimensió i veracitat la peça. Explica Julio Manrique que Tamara Ndong, actriu protagonista afrodescendent, pronunciava en el càsting: "tinc ganes de fer aquesta obra, però sobretot de que es faci". Va ser aquí que van sentir que estaven en el camí correcte.

 

 

Ara hi falta la peça més important, el públic. L'equip us hi espera a La Villarroel. No esperis més i reserva les teves entrades amb descompte aquí!


per  Aida Carrasco