El dimecres 21 de desembre arriba a la Sala Apolo de Barcelona una nova edició del Mallorca Party! Un concert molt especial dels mallorquins Joan Miquel Oliver i Da Souza, de la mà de Curtcircuit i Oigo Visiones. Dues generacions de músics mallorquins, ja coneguts i estimats a banda i banda del Mediterrani, que posaran la Sala Apolo cap per avall amb un repertori carregat d’èxits.

Joan Miquel Oliver, el cantant i solista de Sóller, posarà punt final a la Gira Surfistes en aquest concert tan singular repassant els temes de l’àlbum que el va catapultar fa 15 anys ‘Surfistes a càmera lenta’, i altres hits d’àlbums posteriors com ‘Bombón Mallorquín’, ‘Pegasus’ o ‘Atlantis’. Hem tingut l’oportunitat de parlar amb ell sobre la proposta del Mallorca Party, la seva carrera musical i el retorn d’Antònia Font.

Com ha sorgit una proposta tan singular com el ‘Mallorca Party’? Els dos grups ja heu coincidit en altres ocasions, però aquesta vegada és un concert més especial, no?

Bé, això de fer un concert de mallorquins és una cosa que ja fèiem. De fet, sa idea va sorgir perquè vam tocar a la Sala Salamandra d’Hospitalet i érem Da Souza i naltros. I vàrem dir ‘Ostres, això és un Mallorca Party’ perquè som dos grups mallorquins i això... i vàrem decidir repetir-ho, posant-hi aquesta marca ‘Mallorca Party’ i que sa gent sap molt bé a lo que va: una festa de mallorquins amb tot lo que això suposa.

Segur que el concert serà genial! Ara deies que vas coincidir amb Da Souza a la Sala Salamandra i també vas coincidir-hi al Palau Sant Jordi amb Antònia Font, i segur que en altres ocasions...

Sí, això del ‘Mallorca Party’ també ho vàrem fer a Girona fa poc, a la Mirona de Salt. Ja en duem dues de ‘Mallorca Party’ entre l’Hospitalet i Girona, i ara aquesta tercera serà a Barcelona a sa Sala Apolo.

I les altres ‘Mallorca Party’ també van ser amb Da Souza. Teniu bona relació?

Sí, bé ells pugen a cantar la cançó ‘Hansel i Gretel’, vull dir que ja hi ha molt bona relació amb ells. També havíem pensat d’incorporar altres mallorquins, però pensam que aquest duet de Da Souza i el nostru bolo ‘Surfistes a càmera lenta’ ho ha vist molt poca gent encara. Si funciona bé, pensàvem tirar per aquí i que ho vegi tothom, no? Fer un concert a Barcelona i que vingui tothom que vulgui venir i llavors a lo millor ja cercarem altres artistes mallorquins, però de moment només hem fet dos concerts i ara ve es més potent a s’Apolo de Barcelona.

A partir d’aquí ja veurem si seguim, canviam o augmentam, perquè això del ‘Mallorca Party’ pot ser com un mini festivalet i hi pot haver tres actuacions fàcilment. Vull dir, que podríem afegir com que altra artista més tranquil·let per obrir es concert i fer que fos més un mini festival.  

Sí, això t’anava a comentar, que de moment sou dos, però es podria acabar convertint en un festival...

Sí, ara hi ha molts d’artistes! Hi ha Oliva trencada, hi ha en Miquel Serra, na Maria Hein, na Maria Jaume, na Joana Gomila... vull dir ara hi ha molt d’artistes mallorquins, hi ha Reïna, hi ha Nita, que és un grup així nou de Manacor, hi ha Saïm... hi ha molt de grups molt bons... Los Chicos de John Deere, que és un grup que a jo m’agrada molt personalment... hi ha una gran quantitat de grups i artistes mallorquins i està molt bé!

Donaria per fer un festival de més d’un dia i tot! M’acabes d’anomenar moltíssims grups i la majoria segur que ens sonen. Perquè ja fa uns quants anys que la popularitat del corrent pop mallorquí/balear no ha parat de créixer a Catalunya. Va tenir el ‘boom’ amb Antònia Font en el seu moment i ara podríem dir que està en el seu punt més àlgid.

Sí, jo crec que a n’es final després d’uns anys de confusions s’ha vist que els mallorquins som catalans també, no? I que compartim moltes coses amb es públic de Catalunya i que formen part de sa mateixa cultura, tenim els mateixos codis, el mateix sentit de s’humor... Ens entenem perquè formem part de sa mateixa cultura i tenim el mateix idioma. I un idioma no és només una manera de xerrar sinó tota una manera de pensar, no? I en això li sumes aquesta mitologia que es mallorquins estem tot lo dia davant de mar, llegint poesia i tocant sa guitarra... és una cosa que a sa gent li agrada molt pensar que és així i naltros no fem res per negar-ho!

Ha sigut tot un fenomen! I no sé si noteu alguna diferència entre el públic català i quan feu concerts a Mallorca? El sentiment és una mica diferent?

Es públic es un poc diferent per tot, no es lo mateix Barcelona, que Girona, que Vic, que s’es terres de Ponent, a Lleida... baixes a València i també és un públic molt diferent. I Mallorca també, segons on vagis, te’n vas a Bunyola, a Sóller, la gent de Sóller es gent molt especial, te’n vas a Pollensa... també són diferents. Vull dir aquestes diferències sempre hi són i està bé que hi siguin.

Clar, és una mica la màgia i la gràcia de poder-te adreçar a públics diferents. I bé, ara centrant-nos una mica més en el teu projecte en particular. Vas publicar fa uns quants anys ‘Surfistes a càmera lenta’, amb Antònia Font us veu separar i has estat uns anys en solitari fins fa poc que us heu tornat a trobar amb el grup. Després d’aquesta llarga carrera i aquests anys en solitari, quina retrospectiva fas de tu com a músic?

En es final sa música es sa meva feina, no? En es principi te sorprens a tu mateix. Dius ‘Ostres, realment estic damunt d’un escenari, ve el públic...’, és una cosa estranya, no? Si ho penses fredament. Però al final t’acostumes i has d’intentar veure les coses d’una altra manera, o sigui, es públic tria els seus artistes, els artistes que li agraden. De cop tu li agrades a un determinat sector de públic i quan aquest públic diguéssim ja t’ha escoltat, ja li has agradat, tal i qual... te treu d’enmig i se’n va amb un altre artista. Llavors tu vas perdent i guanyant públic i és inevitable que sempre, dins tota sa teva carrera, hi ha un moment en què de cop te dones a conèixer i després ja te passes de moda, no? Això són coses que sempre són així, però tu has de saber que has de ser fort i has de dir ‘Ostres, sa gent pot canviar de grup però, jo no, jo sóc jo i no em puc separar de mi mateix’.

Jo intent que sa meva carrera tingui sentit, no? En cada moment que sa meva música tingui sentit, que cada disc nou que trec valgui la pena, s’entengui dins un sector de la població. Intento valorar es global de sa meva carrera per tal que sigui una mica digne i sobretot això, que tingui sentit. Que quan treus un disc no sigui per treure un disc, sinó que realment valgui la pena, això és lo que jo intento sempre. 

Clar! L’important és que tu t’hi sentis còmode i t’aporti coses, i si llavors arriba al públic doncs genial.

Clar, que realment tingui una necessitat. Jo quan me plantejo escriure un disco nou, sento unes necessitats expressives, coses que me fa ganes explicar, i si no tinc res a explicar... doncs me menjo es coco per explicar alguna cosa! Algo que realment m’emocioni i me dugui a escriure aquell tipus de cançons entre cometes que considero necessàries d’escriure, i això és una mica lo que sempre estic cercant. Ses motivacions, ses noves formes, s’exploració estètica, ses noves sonoritats, ses noves maneres d’escriure... jo sempre estic pensant i cercant coses noves dins ses meves possibilitats.

Ara has estat de gira tornant a portar el disc ‘Surfistes a càmera lenta’, el disc que et va catapultar. Després de gairebé 15 anys de la seva publicació i  havent-lo revisat i rodat tant per tot arreu, t’has adonat de coses que potser canviaries quant a producció, lletres...? 

El disco està bé, el vaig escoltar quan vam fer sa reedició amb vinil i està bé, és un reflex d’aquell moment, de sa persona que jo era en aquell moment que ha canviat molt, no? Lo que va passar, es que aquest disc no vaig ser capaç de defensar-lo en directe, com després he estat capaç de defensar els que he fet darrerament. He evolucionat com a cantant, he evolucionat com a persona que de cop i volta és es centre d’atenció que és una cosa molt difícil. Ets es cantant, estàs al centre, la gent t’està mirant a tu durant una hora i mitja llarga. Això és molt difícil de gestionar i en aquell moment vaig veure que jo no... crec que no me’n vaig acabar de sortir. I pensava que aquest disco estava bé, m’agradaven aquelles cançons i tot això... i pensava ‘Quina llàstima que en es seu moment no fos capaç de defensar-ho bé en directe’, com ara estic defensant ‘Elektra’ o ‘Atlantis’ i tot això...

I vaig dir, per què no ho tornem a intentar? I amb en Xarli Oliver i en Jaume Manresa, que tenim el trio i hem fet centenars de concerts i tots sempre molt diferents, improvisem i tenim molta pràctica. Sabem bé lo què hem de fer per divertir-nos naltros, què hem de fer per cada tipus diferent de públic: un teatre, una sala, un festival o el que sigui... Ara ja sabem bé lo que hem de fer, no? No sempre ho aconseguim, però sabem cap a on hem d’apuntar. I vam dir: ‘I si ara amb tots els recursos que tenim féssim els surfistes que passaria? I és això una mica lo que vàrem intentar i sa necessitat de fer aquesta reedició, no només en sa sentit físic o de fer un vinil, sinó una reedició de tot es procés, no?

Exacte, com si el disc tornés a sortir, una segona oportunitat. I la rebuda com ha sigut?

Bé, molt bé! En un principi si que fèiem tots els surfistes seguit, però clar tenim molt de repertori. Després de surfistes vam treure ‘Bombón Mallorquín’ i sa trilogia amb n’Albert Pinya, són quatre discos més. Clar, un concert té una durada limitada, no? I es de veritat que amb surfistes hi ha hagut cançons que han començat a caure i llavors ja no ho fem tot seguit, ho repartim entre tot lo altre. Vam pensar: una vegada que ja ho has mostrat, una vegada que ho ha vist tothom que ho havia de veure, anem a reconstruir una mica es concert. Amb cançons de surfistes, no totes i tampoc seguides, diguéssim repartides una mica per allà enmig.

Segur que ha agradat, sobretot als més fans! Per altra banda, el juny del 2021 veu anunciar el retorn d’Antònia Font amb un nou àlbum sota el braç i un concert al Primavera Sound, que sembla que tothom estava esperant. Després d’aquest retorn, on queda la teva carrera en solitari? Coexistiran com abans els dos projectes?

Sí, tornant a ajuntar Antònia Font jo he notat molt una repercussió positiva a sa meva carrera en solitari. Perquè quan anem a tocar amb Antònia Font, hi ha molta gent que no ho sabia i diu: ‘Aquest tio d’aquí l’esquerre que està tocant sa guitarra i no diu res, aquest tio és qui escriu ses cançons’. I molta gent s’ha girat cap a jo i ha anat a cercar es meus discos una altra vegada. Jo no havia fet una previsió d’això, i inclús me pensava que me podria afectar negativament a sa carrera en solitari perquè és un projecte tan bèstia que arrasa una mica amb tot, no?  Però no ha estat així, crec que la gent s’ha girat un poc cap a jo, han vist que jo sóc es compositor i lletristes, i s’han interessat més altra vegada per sa meva música a part d’Antònia Font.

Això ara m’ha dut a fer una sèrie de concerts jo sol en guitarra, a part de la gira de surfistes. També hem gravat un concert que probablement el publicarem, un concert en directe meu que vaig fer a sa Sala Barts. El vàrem gravar i probablement el publicarem, jo només sol, guitarra i veu. També tenim aquest format que va ja sol, que és una cosa que a sa gent li agrada molt perquè jo puc explicar d’on surten ses cançons... I una cosa que també faig és fer 7 o 8 cançons que les puc triar on les fem, tipo ‘Sa núvia morta’, ‘Mil Bilions en Estrelletes’, ‘Pallasso’... cançons així que amb es trio no queda tan aprofitat diguéssim i jo aprofit per cantar-les quan vaig tot sol. Per tant, sa meva carrera en solitari ara està en aquest punt: acabant una mica ses concerts amb el trio i centrant-me més amb els solo shows (jo, guitarra i veu).

I tot això combinat amb la carrera d’Antònia Font, oi?

Sí, amb Antònia Font tenim aquests 6 concerts previstos pel 2023, però això ni m’afecta ni me preocupa... Antònia Font va sol, hi ha com 100 persones treballant amb Antònia Font, jo no faig res, vaig allà toco la guitarra i me’n vaig.

Imagino que deus tenir moltes ganes de la festa del ‘Mallorca Party’ del 21 de desembre, i més si les dues edicions anteriors han anat tan bé. No sé si ens pots fer algun ‘spolier’, si hi haurà alguna sorpresa o convidats especials... Què podem esperar d’aquest concert?

A mi lo que m’agrada que sa Sala Apolo, i crec que molt de músics coincidim en això, és molt especial, és molt guapo tocar allà. Ve molt de gust fer sa Sala Apolo i això s’encomana en es públic, es públic també li agrada molt estar allà dins, és un lloc molt especial i molt guapo, no?

I amb Da Souza tenim molt bona relació i segurament farem alguna col·laboració a damunt s’escenari tots junts. I llavors un torneig de futbolí, que és com vam acabar es concert de Girona, amb un torneig de futbolí que ens agrada molt. Anirem per Barcelona a buscar-ne algun! Que vingui tot el públic i que s’apuntin a jugar si s’atreveixen!

Segur que els hi agradaria! Comentaves que fareu una col·laboració amb Da Souza dalt de l’escenari, però no sé si aquesta col·laboració pot anar per llarg i us trobareu en més espais, o fins i tot us plantegeu editar algun tema junts?

En principi no, Da Souza i lo meu de surfistes són carreres molt diferents i molt a apart. Va haver-hi aquesta coincidència a l’Hospitalet i que va funcionar super bé. Vàrem omplir  i vàrem dir ‘Ostres, això és un bon invent!’, posar grups mallorquins damunt s’escenari i fer aquest mini festival. I ve un poc per aquí la cosa, és més de cara a n’es públic que no de cara a nosaltres mateixos. Da Souza té sa seva carrera i es seu repertori, que és excel·lent, i jo tinc el meu. I ja està, això és una cosa més puntual, perquè la gent es diverteixi i per divertir-nos naltros. No té una dimensió més enllà d’això. 

Joan Miquel Oliver compartirà escenari amb el quintet mallorquí Da Souza. Ben aviat podràs llegir l’entrevista a Lluís Cabot, el cantant i guitarrista del grup, en la que ens parla d’aquesta unió entre músics de les illes i també ens presenta els temes de l’últim disc del grup ‘Dies d’Attrezzo’.

No et perdis l’oportunitat de gaudir d’aquest concert explosiu que convertirà la Sala Apolo en una festa al pur estil mallorquí! Ah, i no t’oblidis de consultar el descompte que t’oferim per ser sòcia/soci del TRESC!