“Quan travesses aquesta història sents que et vols trenar, amb els demés, amb les demés. Això és el que fa la cultura, ens fa sortir de nosaltres per trenar-nos en comunitat”.

Clara Segura, directora de La Trena.

L'autora francesa best-seller Laetitia Colombani ha visitat Barcelona per veure la primera adaptació teatral mai feta del seu èxit mundial "La Trena" (2017). Després de seure a les butaques del Teatre Goya el passat dijous per veure la peça creada per Clara Segura, Cristina Genebat i Marta Marco –i "sentir una emoció profunda"–, l'autora va protagonitzar una trobada amb les actrius al màgic pati interior de la llibreria La Central del Raval. La xerrada, moderada per l'escriptora i periodista Txell Feixas, va esdevenir un espai de comunitat on protagonistes i oients van poder compartir curiositats, anècdotes i motivacions. Aquesta trobada va ser l'exemple latent de com un cop més aquesta història travessa, hi perdura sota la pell.

En un matí assolellat de novembre i, a quinze minuts de començar la presentació, no hi cabia una sola cadira més al pati de La Central. Mentre els pocs espais encara lliures s'omplien d'oients de peu, aglutinats i impacients per apropar-se de nou a la història que els va captivar, les actrius esperaven xerrant en un racó, il·lusionades i amb una emoció evident per trobar-se amb qui un dia va escriure les paraules que pronuncien cada nit des del passat 13 de setembre. Amb el lleu murmuri d'aquells qui continuaven arribant, amb autora i actrius ja plegades, les participants prenien lloc i la Txell Feixas donava el tret de sortida presentant aquestes convidades de luxe.

Tots els allà presents, entre sorolls d'ocells i rajos de sol enlluernadors entremig les branques, assistíem als inicis de gestació del projecte: un dinar entre amigues retrobades després del confinament. Elles, les ja inoblidables Noies de Mossbank Road, compartien converses de sobretaula quan la Clara Segura va mencionar una lectura que l'havia travessat especialment, "La Trena". Sense saber-ho, les tres l’havien llegit alhora durant els mesos confinades. "Això ho hem de fer", va apostar per primera vegada la Marta Marco. En un dinar es va configurar tota l'emoció i les ganes d'explicar una història compartida. "Això ho hem de fer entre les tres. Clara, tu ens has de dirigir, i la Cris i jo l'adaptarem. Això ho hem de fer", explicava la Segura representant l'empenta i visió de la Marco. Un dinar entre amigues en els que tot sembla ser possible, i acaba sent possible.

Laetitia Colombani va confessar que era emocionant veure els paral·lelismes que es teixien entre ambdós inicis. La novel·la va començar a gestar-se també de la mà d'una amiga íntima, el dia que aquesta li va demanar si la podia acompanyar a comprar-se una perruca a l'inici del procés de quimioteràpia. Durant tot el temps dins la botiga va començar a ressonar dins seu un documental que havia vist recentment sobre les dones dalit a l'Índia i el seu lligam amb els cabells. Tot i haver escrit sempre pel cinema, sector en el qual Colombani va iniciar la seva trajectòria professional –davant i darrere les càmeres–, sabia que aquesta idea que naixia en aquella botiga no podia demorar-se amb el temps que requereix un projecte cinematogràfic. Havia de ser una novel·la, la seva primera novel·la. Explica que el procés d'escriptura va ser sorprenentment ràpid. El tercer dels tres relats que componen la història no va tardar a aparèixer. Només necessitava un personatge intermedi entre les dues realitats que l’havien envaït en aquella botiga de perruques. "Volia parlar sobre dones i tenia l'oportunitat". Així va néixer "La Trena", el retrat de la lluita de la Smita pel futur de la seva filla en una Índia dividida per castes, la de la Giulia davant el fracàs del seu taller familiar a Itàlia i la de la Sarah per recuperar la seva sòlida carrera d'advocada al Canadà, que es veu amenaçada per un càncer de mama.

Amb aquest material tan poètic i punyent, fotografia d'una lluita de sororitat compartida, la Clara Segura, conjuntament amb LaPerla29, va començar a orquestrar la seva primera adaptació escènica amb tot el repte que simbolitzava. Perseguien una proposta més conceptual que realista, on poder traslladar a escena més de 40 personatges i transitar per tres països diferents simultàniament, amb un repartiment format per tan sols tres actrius, on Carlota Olcina es suma a Cristina Genebat i Marta Marco, i Clara Segura com a narradora. "Elles han fet un acte de fe. Per un actor el millor regal és confiar en el joc, i elles ho han fet", confessa Clara Segura, directora del muntatge.

De la il·lusió creativa i la voluntat d'explicar una història des de l'honestedat i la necessitat real, ha sorgit l'èxit innegable d'aquesta temporada teatral. Van pujar a l'escenari del Teatre Goya el 13 de setembre i el públic les ha fet quedar, obligant-les a prorrogar fins al 18 de desembre, per passar a fer gira per tota Catalunya el pròxim 2023. La seva empenta sembla indicar que “La Trena” no s'acaba aquí. Laetitia Colombani ens revela que acaba de finalitzar el rodatge de la seva adaptació cinematogràfica, que ella mateixa dirigeix, i fantasieja amb la idea que l'obra de teatre creada de Clara Segura, Cristina Genebat i Marta Marco viatgi per tota Europa.

Encara no has vist la Trena?, aconsegueix les teves entrades aquí i no et perdis el fenòmen del qual tothom parla.

*Imatges de LaPerla29