Ha calgut una pandèmia mundial i un confinament obligatori perquè (algunes) sales i companyies s'animessin a compartir enregistraments de les seves obres. Una magnífica iniciativa que, a més, trenca el caràcter efímer de les arts escèniques. Esperem que quan tot això passi, els teatres, especialment els públics, recordin com de necessàri és compartir els seus arxius i que molta gent no pot desplaçar-se al teatre o pagar una entrada.
Bo, la idea de portar el teatre al sofà (tot i que no és el mateix, no ens enganyem) ha tingut força èxit i si busqueu trobareu desenes de propostes. Com sempre faig aquí, us en recomano algunes que he vist per si us animeu a regalar-vos una estona de teatre de qualitat.
'Fairfly', de La Calòrica
¿Cansats (i un pèl ofesos) de sentir que l’emprenedoria és la solució als problemes del mercat laboral? Davant d’un ERO, quatre companys decideixen tirar endavant el seu projecte empresarial i, de pas, canviar el món. Fairfly és hilarant sense amagar la crua realitat, satírica, crítica intel·ligent, diàlegs que no donen treva i interpretacions absolutament solvents, amb Vanessa Segura ('L’última nit del món'), impecable, còmica absoluta sense histrionismes. D’aquelles propostes (no ho haurien de ser totes?) que provoquen converses.
'El llarg dinar de Nadal', de La Ruta 40
Una de les obres de la meva vida! Aquest muntatge de La Ruta 40 és una autèntica joia. Gairebé un segle de dinars de Nadal d’una família, retratada amb tocs d'humor, drama, tristesa i melangia en 60 minuts. Sembla senzilla perquè no vol ser grandiloqüent però conté les complexitats de la vida. Breu, però t’acompanya durant molt de temps; tendra, però sense sentimentalisme innecessari; dramàtica, però et fa somriure. La transformació física dels actors davant dels nostres ulls, sense recórrer a maquillatge o vestuari és impressionant.
'Rhum', de Monti & cia
Ho admeto, durant anys he menystingut els pallassos, prejudicis sense fonament que 'Rhum' va destrossar. És un homenatge al dur ofici, impossible que no us faci riure. Us farà sentir com un nen i voler fer riure algú. Música, gags insuperables i tota la complicitat del món.
'Alícia al país de les meravelles', de Marta Buchaca
Una obra per a tota la família. Cal recordar que els mòbils, mirall negre que ens absorbeix, són “només” una eina fins i tot ara, quan ens hi aferrem per mirar de passar les hores. Adaptació de Marta Buchaca ('Només una vegada') tan moderna com respectuosa del clàssic (que em pirra) on Alícia persegueix un conill que li ha robat el seu bé més preuat: el mòbil. Compta amb un boníssim repartiment encapçalat per Júlia Bonjoch ('Rent'). Hi ha humor per a tothom, reflexions (¿volem seguir parlant amb altres persones sense apartar els ulls d'una pantalla?), valors, música i l'essència d'Alicia.
COMPARTEIX