Per primera vegada a tot el món, ‘El quadern daurat’, de Doris Lessing, tindrà una adaptació teatral. La culpable: Carlota Subirós, que ha adaptat i dirigeix l’obra al Teatre Lliure. A més, ho fa amb una actriu catalana que hem vist més a la gran pantalla que dalt de l’escenari: Nora Navas. Parlem amb elles minuts abans de la roda de premsa de l’espectacle.

Com pot ser que no s’hagués adaptat per teatre per aquesta obra, una novel·la tant important  i actual?

Nora: Crec que perquè no hi ha cap dona tan valenta i boja com la Carlota Subirós.

Carlota: És una bogeria de projecte i ens n’hem adonat fent-lo. Perquè per part meva feia molt de temps que tenia aquest desig i sabia que era un gran projecte i una gran feinada però ho tenia clar. Veia que era un material meravellós per fer i quan li vaig dir a la Nora, he de dir que va ser molt ràpida en contestar. Va llegir la novel·la ràpidament, tot i ser molt extensa, i de seguida em va dir que sí. Sabíem quina magnitud tenia el projecte, però no ens vam espantar al principi, ens hem espantat més quan ens hi hem posat perquè realment és una obra enorme i ara tinc claríssim perquè no s'ha fet fins ara és d'una complexitat.

Quina impressió vas tenir quan vas llegir l’obra, Nora?

Nora: La Doris deia que la complexitat estava en l'estructura de la novel·la. Passar al teatre una novel·la tan extensa ja és difícil perquè segur que deixes algo que és meravellós. I clar, com destil·les aquella cosa per no trair la novel·la? Bé, tens els beneficis de tenir molt material preciós i la complexitat d'haver d'escollir.

Com ho has fet per condensar i filtrar la novel·la?

Carlota: En realitat, és una novel·la però és com si en tinguessis 5. El que fa Doris Lessing és entreteixir la vida, suposadament real, d'una persona. Però fins i tot això tan simple també finalment ho poses en dubte, perquè tot són capes de ficció. Segurament el que entenem que és la vida real d'aquesta persona pot ser que sigui una imaginació o fabulació.

I el quadern daurat, quina importància té?

Ella escriu a les diferents llibretes i són fabulacions de la seva vida, però hi ha una última llibreta on intenta evocar-ho tot junt alhora. Per tant en realitat el quadern daurat també inclou: el quadern groc, blau, negre, vermell. En ells transmet la història de dones lliures, que donant veu a l’Anna Wolf, la seva amiga Molly, tota la seva família al seu voltant i tot el seu cercle d'interessos, amistats i relacions polítiques.

Nora, t’has sentit còmoda posant-te en la pell d’un personatge tant polièdric?

Nora: Bé, és complex, per això és un personatge que està amb moltes situacions, històries i conflictes amb una fragmentació molt potent de la seva vida en un moment molt caòtic. I crear algo caòtic és difícil.

Com veurem tot això dalt de l’escenari? Per exemple, els llibres, com estaran representats?

Carlota: En el moment de traslladar aquesta idea a l’escenari tenia clar que necessitava una actriu increïble, com ha estat trobar-me amb la Nora. Algú que pogués donar totes aquestes facetes de l’Anna Wolf, i que fos capaç de transitar pel procés per descobrir tots aquests universos d’una mateixa persona. A més, necessitava un equip escènic molt potent. Per sort vinc treballant molt anys amb l’escenògraf Max Glaenzel, l’il·luminador Carlos Marquerie, el dissenyador de so Damian Bazin, l’encarregada de vestuari Marta Rafa i l’íntima col·laboració de l’ajudant de direcció Raquel Cors... tot un equip còmplice i cohesionat perquè realment calia fer molts espectacles dins d’un espectacle. Bona part d’això es basava en tenir un espai que pogués anar bolcant en diferents espais i diferents colors. Aleshores hi ha una aposta molt potent per la llum i color i la sonoritat de cadascun dels diferents universos.

Per tant, l’escenografia serà un personatge més?

NORA: Sí, realment l’espai, la llum i el so són personatges també de l’obra. Per nosaltres és molt important que el propi espectador, actuï com si fos el lector de la novel·la, que sigui una obra que es llegeixi. Quan l’aneu a veure, ja veureu de què us parlo!

CARLOTA: De fet, fins i tot m’agradaria afegir que hi ha un dels quaderns, el quadern negre, que és el quadern de la memòria, el de l’experiència, del passat, de la joventut... de l’Anna Wolf. Així com la Doris Lessing va viure durant l’època de l’Africa colonial amb la 2a Guerra Mundial, tot això forma un univers de personatges diferents que l’hem resolt a través del cinema, d’un rodatge d’un altre grup d’actors que no són els que estan a escena -una altra col·laboració meravellosa-, en aquest cas nova: hem representat un d’aquests quaderns a través de la imatge i per tant a través de la llum i de l’imaginari que, a través de l’audiovisual i tota la referència cinematogràfica ens a l’Àfrica colonial dels anys 30.

‘El quadern daurat’ ja està en cartellera. Fins al 8 de novembre al Teatre Lliure!