Gairebé cap dels grans èxits de la gran pantalla han passat aquest examen. El Test de Bechdel és una prova que mesura la presència de la dona en una producció cultural, i ho fa a través de tres preguntes molt simples.

- Té almenys dues dones (amb nom)?

- Parlen entre elles?

- Parlen d'alguna cosa que no tingui a veure amb homes?

 

El seu origen prové d'una tira còmica que va dibuixar Alison Bechdel en què mostrava una conversa entre dues dones que decidien quina pel·lícula anar a veure al cinema, i que precisament es plantejaven les tres preguntes que defineixen aquest test. Bechdel va verbalitzar que es va inspirar en una obra de Virginia Wolf, 'Una habitación propia', en què criticava que la presencia dels personatges femenins a la ficció es devia únicament a la seva relació amb un personatge masculí existent.

Es tracta, doncs, d'un indicador quantitatiu que, malgrat no es fixi en els rols que tenen els personatges femenins, actua com un detector de la desigualtat de gènere que hi ha en el món cultural. Si aquest test fos a l'inrevés, és a dir, aplicant-ho als homes, l'aprovarien pràcticament totes les pel·lícules estrenades fins a dia d'avui. L'estudi de nombroses llistes amb produccions cinematogràfiques o teatrals serveix per provar que la indústria sovint passa per alt el punt de vista femení.

Malgrat la primera aparició del test fou el 1985, a l'actualitat veiem com encara ens queda un llarg camí per recórrer. Sense anar més lluny, de les nou pel·lícules nominades com a Millor Pel·lícula als Oscar 2020, cinc no van passar el Test de Bechdel: '1917', 'El irlandés', 'Érase una vez en Hollywood', 'Joker' i 'Le Mans 66''. Aquest vídeo d'El Confidencial demostra amb algunes dades que el paper de les dones a la indústria cinematogràfica, malgrat evoluciona, encara està molt per sota: el percentatge de personatges femenins a Hollywood va ser del 37%, un rècord històric.

Alternatives al Test de Bechdel

Hi ha altres creadores que pensen que el Test de Bechdel pot estar desfasat: no només és suficient amb tenir personatges femenins o que el producte parli de dones. El test d’Uphold proposa mirar si hi ha un 50% de personal femení darrere de les càmeres; el test de Koeze-Dottle planteja comprovar si la meitat dels personatges secundaris són femenins; els test de Waithe, de Ko i de Villalobos, pretenen anar encara més enllà i demanen un major protagonisme de les dones negres i llatines, amb personatges protagonistes i que estiguin en una posició de poder i amb una relació sana.