Després d’una temporada vivint a Barcelona heu tornat al poble. Allà hi viviu i treballeu. Sou uns grans defensors de la vida al poble? Per què?
Després d'uns anys molt enriquidors vivint a Barcelona, on de fet va néixer el projecte d’Els Catarres, vam decidir tornar al poble (Aiguafreda i Centelles) buscant la tranquil•litat i la practicitat a l'hora de treballar i gestionar el grup. Som defensors de la vida de poble perquè vam créixer en aquests carrers i hem respirat l'aire d'aquestes muntanyes des de petits, i això sempre ho portarem amb nosaltres.
Quines han estat les vostres referències en el món de la música?
Els nostres referents són molt variats. Tots tres tenim gustos molt diferents en la música que van del rock al jazz, del punk al pop o l'indie, no ens podríem quedar amb un sol estil. El que defineix el nostre so és precisament aquest consens on hem d'arribar, un punt de trobada on els tres ens puguem sentir còmodes i alhora descobrir-nos nous punts de vista des d'on entendre la música.
Com va sorgir Jenifer? Com vau viure el pas de l’anonimat a passar a ser coneguts per tot arreu?
Encara vivint a Barcelona, un dia en Joan em va venir a veure al meu pis (Èric) i em va ensenyar una roda d'acords i un parell de frases que els acompanyaven. Així que, amb un parell de cerveses i una tarda lliure ens vam anar engrescant i el que al principi va començar com una broma es va acabar convertint en la llavor de qual van créixer Els Catarres. La cançó es va fer viral en qüestió de setmanes i per nosaltres va suposar literalment canviar de vida. Ens van començar a ploure les ofertes per fer concerts fins al punt que ens vam trobar en un punt on ens havíem de tirar a la piscina, deixar les nostre feines i dedicar tot el nostre temps i esforç al grup. Els principis mai són fàcils, i per a nosaltres, tot i tenir la Jenifer al nostre costat, tampoc ho va ser. Sense el treball, la constància i les ganes de superar-se cada dia, Els Catarres serien avui poc més que una anècdota.
Com definiríeu els vostres darrers treballs: Cançons 2011, Postals i Big Bang?
Cançons 2011 és un disc molt cru, un recull de les cançons que vam anar composant durant el primer any de vida del grup. Sense artificis ni massa producció. Simplement tres veus, una guitarra, un bombo, un acordió i un contrabaix al servei d'unes cançons senzilles però molt autèntiques, de les quals ens en sentim profundament orgullosos.
A Postals vam ampliar la formació, incloent una secció de vents i una bateria completa que ens va permetre experimentar amb nous ritmes i possibilitats, apropant-nos a un so més festiu que ens va ajudar a créixer en els directes. Les lletres també van madurar, i ens vam esforçar perquè totes ens despertessin records, imatges i moments, aquells petits retalls que fan que la vida tingui sentit.
Big Bang és un disc que vam tenir més temps per composar, li vam donar més voltes i vam anar a buscar un so més Rocker, més contundent, més proper al nostre directe. Tot i que la formació no ha variat, sí que vam afegir nous instruments com el banjo per aportar nous matisos. La temàtica de les lletres està farcida de referències astronòmiques que ens serveixen per il•lustrar històries quotidianes, d'amor, de superació, de resistència, però sempre des de l'alegria i l'optimisme amb el que intentem vestir la nostra música.
A Postals vam ampliar la formació, incloent una secció de vents i una bateria completa que ens va permetre experimentar amb nous ritmes i possibilitats, apropant-nos a un so més festiu que ens va ajudar a créixer en els directes. Les lletres també van madurar, i ens vam esforçar perquè totes ens despertessin records, imatges i moments, aquells petits retalls que fan que la vida tingui sentit.
Big Bang és un disc que vam tenir més temps per composar, li vam donar més voltes i vam anar a buscar un so més Rocker, més contundent, més proper al nostre directe. Tot i que la formació no ha variat, sí que vam afegir nous instruments com el banjo per aportar nous matisos. La temàtica de les lletres està farcida de referències astronòmiques que ens serveixen per il•lustrar històries quotidianes, d'amor, de superació, de resistència, però sempre des de l'alegria i l'optimisme amb el que intentem vestir la nostra música.
Com és el procés creatiu? Qui composa i crea la música? On? Quan? En què penseu quan ho feu?
No tenim un procés definit. Sempre és diferent i això és el que ho fa més divertit. Potser algú de nosaltres té una idea i entre tots la desenvolupem, o potser la creem des de zero mentre improvisem al local. En altres ocasions, un porta una cançó més acabada i els altres dos li donen les seves pinzellades personals que la fan acabar de créixer. Vam composar Postals i Big Bang en un mes al nostre local d'Aiguafreda. Primer gravem una maqueta nosaltres mateixos sobre la qual treballem i arrangem les cançons, i un cop hem triat quines són les millors anem a l'estudi a gravar-les com Déu mana.
Sempre heu defensat que la vostra música sigui gratuïta. Per què defenseu aquesta posició des dels inicis?
És una opció molt personal, però nosaltres hi creiem molt. Té una part de romanticisme i una part pràctica, volem que la nostra música arribi al màxim de gent i de la forma més senzilla possible. La gent pot descarregar-se els nostres discs al nostre web sense restriccions. Pot decidir lliurement si li agrada prou com per venir a un concert, i fins hi tot recolzar-nos comprant el disc en format físic o o digital que també pot trobar a les principals plataformes de venda. Hem de dir que, tot i semblar contradictori, una cosa no va renyida amb l'altre i estem molt satisfets amb les ventes que tenim.
De tots els premis que us han donat, quin ha estat el més especial?
Tots els premis són especials. Qualsevol reconeixement és sempre una satisfacció enorme. Al cap i a la fi, és un reconeixement perque estàs fent la feina ben feta i vol dir que vas en la bona direcció. Dit això, potser els premis que tenen més sentit per nosaltres són els que ens han arribat a través de les votacions populars (Enderrock, Disc català de l'any de RN4) perquè és el propi públic al qui t'estàs dirigint el que te l'entrega, quin podria ser millor reconeixement que aquest?
Com us veieu d’aquí 5 anys? Què us agradaria fer?
Es fa molt difícil de dir, Els catarres tenen just 5 anyets i dir el que passarà d'aquí uns altres 5 és complicat. Esperem poder seguint escrivint cançons i cantant-les amb la mateixa il•lusió amb la que ho fem avui, no demanem res més.
Actueu al festival Strenes amb la Jove Orquestra Auditori de Girona. Com serà aquest concert?
En aquest concert tan especial i irrepetible ens allunyem del nostre hàbitat natural dels concerts festius i anirem a buscar la part més emocional de la nostra música. Per fer-ho comptem amb l'inestimable ajuda de la Jove Orquestra Auditori de Girona, que ens ajudarà a crear una nova sonoritat simfònica, fins ara totalment inexplorada pel grup. Aquest espectacle és un gran repte per nosaltres i ens fa moltíssima il•lusió tornar a vestir les cançons i fer-les créixer.
Quina és vostra opinió sobre la situació actual de la música a Catalunya?
És innegable que vivim un moment dolç de la música en català. Tot i les dificultats inherents a aquesta professió, ara mateix disposem d'una varietat de grups i estils al nostre país que no té res a envejar a cap altre país. Entre tots, i gràcies a tants i tants artistes, s'ha aconseguit normalitzar la música en català. Més enllà de reivindicacions, cantar en la nostra llengua és normal, i a més, exportable.
Recomaneu-nos un llibre, una cançó, un festival de música i una obra de teatre i digueu-nos el motiu de l’elecció.
M'agrada molt "En Voler" dels eivissencs Projecte Mut, sempre que l'escolto penso que és una cançó rodona, i el que és més important, em transporta a un altre lloc, més enllà del temps i l'espai, que és el que se suposa que ha de fer una bona cançó!
Una obra de teatre, “El curiós incident del gos a mitjanit” de Julio Manrique on el personatge de Christopher (Pol López) em va captivar.
És difícil triar un festival en un país que en té tants i de tan bons, però si n’hem de triar un direm l'STRENES, perquè ha apostat per nosaltres i ens ha permès dur a terme aquest concert tan únic amb la JOAG.
per
COMPARTEIX