El proper cap de setmana no deixarà indiferent a cap apassionat del món del cant. El Palau de la Música acull per primera vegada la final del certamen Let the People’s Sing amb una força per duplicat: ser la seu d’aquest prestigiós concurs de música coral i comptar amb el Cor de Noies de l’Orfeó participant com a concursant. Per les institucions musicals catalanes és una ocasió per brillar i pel Cor de Noies per fer sentir, arreu del món, les seves veus. 

El pròxim diumenge 13 d’octubre a les 18:30h aterra a Barcelona la final del concurs LTPS (Let the Peoples Sing), un concurs de gran prestigi que congrega cors amateurs d’arreu d’Europa. Són molts els actors del món cultural i mitjans de comunicació catalans els que participen per fer possible aquest esdeveniment: La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) amb una especial menció a Catalunya Música (qui, per la seva vinculació a la Unió Europea de Radiofusió va seleccionar el Cor de Noies com a candidat), el mateix Palau de la Música i la Fundació de l’Orfeó Català. Aquest palmell català tan ric es corona amb el Cor de Noies de l’Orfeó, que representarà el seu costat més musical en la categoria de cors infantils i joves. Per primer cop les cantants trepitjaran l’escenari per provar custodiar durant dos anys la Silver Rose Bowl, el premi final. La música coral però, arribarà ja el dissabte 12 a les 18:30h amb el concert on podrem comptar amb les veus de l’Orfeó Català, el cor Veus-Cor infantil Amics de la Unió (guanyadors de l’edició del 2013) i el cor guanyador de l’edició passada, el Collegium Musicale d’Estònia.

La final del certamen és una primera vegada per moltes raons. Fins ara el concurs no havia trepitjat mai territori espanyol, i per tant recau sobre les espatlles d’aquesta gran cooperació d’organismes catalans fer valdre el seu potencial com a hostes d’un esdeveniment d’aquesta alçada. Així i tot, totes les peces encaixen perquè aquesta sigui un gran motiu de celebració. Si parlem dels espais, ho fem del Palau de la Música, la “Casa dels cants”: un espai fet ad hoc on l’harmonia entre arquitectura i música és perfecte. Si parlem dels cors, ho fem d’uns participants de gran talent tots ells, que representen el llegat de les seves cultures, tradicions i particularitats. I si parlem de les nostres protagonistes, el Cor de Noies, ho fem d’un cor que debuta al concurs en el moment estel·lar del seu recorregut.

L’agrupació dirigida per Buia Reixach i acompanyada pel pianista Josep Surinyac el conformen 37 noies d’entre 16 i 25 anys. La gran majoria d’elles provenen del cor infantil de l’Orfeó català i són una prova de l’èxit del projecte educatiu d’aquest. Sota el seu jou es formen cantaires que progressivament poden adherir-se als diferents cors, un procés formatiu en creixement musical i personal. Nascut d’aquest substrat, el fèrtil Cor de Noies ha treballat amb molts directors,  intèrprets i agrupacions musicals de gran relleu i té una experiència en projectes de gran valor. Entre les seves darreres fites es troben la interpretació de l’òpera El monstre al laberint de Jonathan Dove el juliol del 2018 en el marc del Festival Grec o el seu recent debut el maig del 2019 a la Berliner Philarmonie en el context del projecte educatiu “Vocal Heroes”. Una trajectòria que  segueix endavant amb empenta amb el concert del diumenge vinent i l’actuació a València sota la batuta de Ramón Tebar on cantaran la Tercera de Mahler, repertori que fa poc van interpretar amb el prestigiós director Zubin Mehta i la Filharmònica d’Israel.

A més en el Cor de Noies del Palau té molta força la reivindicació del repertori dissenyat específicament per a veus femenines, una música que a poc a poc es va desenterrant. Sigui a causa de l’oblit, la ignorància o la regència omnipresent de les cultures heteropatriarcals, és clar el paper de les dones en la música coral és un tema poc conegut. Per posar-ne un exemple: sols l’any 1948 una musicòloga amateur, Sophia Drinker, va fer un estudi sobre els cors femenins i la seva qualitat i va descobrir així moltes compositores. D’ençà que la musicologia de mica en mica ha ressaltat i destapat tots aquests escenaris corals en clau femenina silenciats per la història canònica: els cors a les capelles i convents, els ospedali italians del segle XVII, els salons alemanys, els colleges americans... espais, autor(e)s i obres que no han obtingut el reconeixement i estudi que mereixen.

Les músiques mudes per una raó de gènere avui dia ja no tenen cabuda. Pensar en el cant coral sense fixar-se en el protagonisme i importància de la veu femenina i el seu recorregut és, simplement, una actitud obsoleta. Accions com la recerca musicològica, l’elecció d’un cor femení per a un certamen d’aquesta importància o la creació d’esdeveniments que posen el focus en la dona, la seva veu i el seu merescut paper (com per exemple el Festival LIFE Victòria 2019 que té com a motiu la dona en el lied) són molt importants. Permeten que la música es convertexi en allò que cerca el certamen del pròxim cap de setmana: un lloc comú on compartir valors i apreciar l’enorme riquesa musical que, a vegades oculta, resideix en les nostres cultures.