Escric aquest article, just després que en Fede hagi bufat 19 espelmes de la sala que dirigeix al Carrer Muntaner.

Qui és en Fede? Perquè parlo d’en Fede? En Fede és qui em va rebre a mi el primer dia que, després d’engegar el TR3SC l’any 2006. Vaig anar a demanar-li que ens deixés oferir l’entrada a la sala, amb descompte per als socis i vaig sortir d’allà amb la seva amistat i predisposició a fer de tot.

Ens va acollir quan no teníem lloc on fer els primers concerts TR3SC i Luz de Gas es va convertir en la nostra segona residència. De tant en tant, en Fede em trucava i em deia “Curanta, em fots uns concerts molt rarus, però està bé que algú li doni marxa a l’asuntu” i acabava amb un sonor “Bon rollo, Curanta, que si no ens ajudem nosaltres no ho farà ningú”.

Òbviament, a Luz de Gas no hi ha només en Fede i per això fem extensiu tot el nostre agraïment a tota aquella família (perquè són gairebé una família) que avui estan d’aniversari. A tots, començant per la Marina i en Roger i acabant per en Jaume i la Carlota que al guarda roba de la Sala B, sempre ens donava conversa quan el bolo estava en marxa.

Sé que aquest article pot semblar una raspallada. I segurament ho sigui, però creguin-me quan els dic que engegar un projecte com el Club TR3SC no va ser gens senzill i trobar gent com en Fede i els seus, facilita molt les coses.

Gràcies a tots i per molts anys més de música en directe cada dia!!!

Amb Permís d'en Laporta :-)