Beefeater In-Edit, música per als teus ulls. Per David Sabaté

17 D’OCTUBRE DEL 2014 per TRESC

Tots sabem que l’abundància, sovint, va en detriment de la qualitat. En l’era de l’mp3, les plataformes de reproducció en streaming i la pirateria compulsiva i conseqüent acumulació absurda de milers i milers de cançons descontextualitzades –en això, tristament, continuem en el podi europeu-, s’agraeix que algú posi una mica d’ordre.

De la mateixa manera que els jutges i advocats fan (o haurien de fer) intel·ligible el codi penal de torn, sóc dels que pensa que els mitjans de comunicació especialitzats i els festivals musicals acompleixen (o haurien d’acomplir) un paper pedagògic i de necessari filtre entre el caos.

'S’ho pot fer un mateix', pensareu alguns. D’acord, però eines com la Wikipedia i Spotify, per molt útils i meravelloses que siguin, mai seran equiparables a la feina d’un equip de professionals dedicats en cos i ànima a investigar, seleccionar i mostrar de forma jerarquitzada i atractiva un munt d’informació, en aquest cas, vinculada al passat, present i futur de la música.

En aquest sentit, el Beefeater In-Edit, el festival de cinema documental musical més important de l’estat (d'Europa?), constitueix un cas exemplar i sorprenent.

Exemplar perquè la seva selecció audiovisual, més enllà dels documents nostàlgics i consagrats a mitificar certs artistes, que també n’hi ha, posa en context aquelles cançons i músics que hem escoltat un munt de vegades però dels que potser no en coneixíem massa més detalls; dóna veu als seus autors i nous significats a les seves lletres; situa social i culturalment determinats estils musicals, i ens apropa una mica més a entendre (si això és possible) el mateix acte de crear.

Exemplar, també, és el criteri utilitzat pel seus responsables a l’hora de programar, triant gèneres i artistes en funció del seu pes en la història de la música però descobrint-nos, també, realitats i escenes minoritàries que desconeixíem fins al moment.

I sorprenent per l’elevat èxit de convocatòria que, any rere any des d’aquell llunyà 2003, ha fet créixer la cita exponencialment fins arribar al gran nivell de popularitat actual, amb projeccions a Barcelona, Madrid, Bilbao i Pamplona.

Molt bé ho han hagut de fer els seus responsables per mobilitzar un públic heterogeni que mescla fans i mitòmans, curiosos, amants en general de la música i/o del cinema, i un públic més jove en el qual han sabut despertar l’interès per desxifrar l’inabastable marea de bits, sons i històries cantades que circulen a la velocitat de la llum en els seus més diversos gadgets d’última generació.