Dijous passat estrenàvem el 7è cicle Vis à Vis TR3SC amb el dramaturg Àlex Rigola. Una trobada que va transcendir les parets del Museu MEAM i que molts de nosaltres ens vam emportat al llit (una vegada més). Mentre a la sala es parlava de teatre, a la xarxa es va generar un interessant debat sobre les macrofuncions del teatre. A partir de tres frases dites per Rigola durant la trobada, et proposem una petita reflexió que esperem que a tu també et remogui una mica per dins.

1. "Un teatre públic ha d'oferir el teatre que volen veure les minories" Àlex Rigola

Sí, però... un teatre públic no és un servei de tothom i per a tothom, per a les minories i també per a les majories? El debat va més enllà de públics A o B, el debat s’hauria de centrar en posar-nos d’acord en quines funcions ha de fer un teatre públic. Educatives? Laborals? D’entreteniment? De proximitat?

Els teatres públics reben ajudes econòmiques de l’administració i això gairebé els obliga a apostar per propostes innovadores i arriscades per donar als creadors aquella oportunitat que no trobaran a les empreses privades... però també els hauria d’obligar a complir una funció educativa o d’enteniment perquè, al cap i a la fi, un servei públic ha d’escoltar el que vol i necessita la societat. Per un moment, pensa en un teatre públic de Barcelona. És proper a tu i a les teves necessitats? El debat queda obert.

2. "És molt difícil fer teatre d'avui per avui. L'espectador vol entendre i connectar amb l'obra, pocs volen risc" Àlex Rigola

Com arribar a l’espectador? El públic sotmès a les idees del creador o el creador sotmès a les exigències del públic? Rigola diu: “Hi ha gent que vol veure allò que s’ha fet tota la vida i aquests són, precisament, la majoria d’espectadors del nostre país” i els amics de Núvol afegeixen que “Per tant, triomfa el que triomfa. Sovint hi ha excepcions, sí, però quantitat i qualitat no sempre van de la mà” (llegeix tota la crònica aquí)

Nosaltres pensem que l’art és per ser compartit. Si el públic no entén l’obra que va a veure, el creador es queda al llindar de la creació perquè no ha aconseguit l’objectiu: transmetre un missatge.

3. “No pots demanar als adolescents que estiguin una hora i mitja asseguts veient una obra que no va amb ells” Àlex Rigola

Quin teatre volen els joves? Ho saben els programadors i creadors? El preu no és l’única barrera pels joves, el producte potser tampoc és atractiu. Precisament, el dia després del VisÀVis TR3SC, Laura Serra, Cap de Cultura del Diari Ara, publicava un reportatge sobre el teatre i els joves. Conclusió: “S’han de fer obres que atreguin als joves. Pensant només en ells, no en pares ni escoles” (llegeix l'article sencer clicant aquí) 

Tot això és un gran repte que necessita plantejar-se des de la base. Entesos com Àlex Rigola hi tenen molt a dir però el públic també és una part essencial d’aquesta transformació. De moment, ens quedem amb aquest tweet. En això hi estem tots d’acord i és només a partir d’aquí que podem començar a treballar.

Mira les fotografies del Vis à Vis TR3SC amb Àlex Rigola clicant aquí

Berta Miró
A Twitter: @BertaMiro