No és la primera vegada que el Teatre Grec, al seu complet, acaba dempeus. Ni la última. Però ahir amb l'espectacle Tabarnak de la companyia Cirque Alfonse d’un poble del Quebec va ser diferent. Aparentment desconeguts, si buscaves informació abans de veure'ls a l'escenari, ja es podia augurar una posada en escena fora del comú. I això precisament va servir per activar la complicitat amb tota la graderia del Teatre Grec des del minut 0.

El fil conductor és mínim, però està relacionat amb una mena de celebració eclesiàstica fent referència al seu punt d'origen. De fet, “tabernacle” és un lloc de trobada que servia com a santuari. A més, el títol també és una paraula de l’argot francocanadenc que indica sorpresa però també pot ser un insult. Ben trobat. Se’ns dubte, es tracta d’un espectacle anàrquic, atrevit, amb humor i arrelat a les tradicions, que pretén ensenyar un circ diferent a través de formes no habituals.

És una demostració constant de les diferents tècniques d'aquesta disciplina, amb acrobàcies, equilibris, salts i força. I tot, amb una elegància impol·luta. Ah, i un dels elements que serveixen de factor diferencial: la música en directe, que em fa recordar les pel·lícules de ‘Mad Max’. Mereix un punt i a part. Només són nou artistes – i alguns d’ells són família -, dels quals sis fan d’acròbates i els altres tres són músics, tota l’estona al damunt d’una bastida. Amb melodies folklòriques i molta percussió, t'endinsen encara més a l'escenari. Una hora i mitja d’aplaudiments que et deixen amb ganes de seguir-los fins al Quebec.