Després de l’èxit que l’obra ‘Don Joan’ va aconseguir al Teatre Nacional de Catalunya, Aquest any és el Teatre Goya qui rep al més llibertí, infidel, seductor, hipòcrita i vividor personatge de la literatura universal. Julio Manrique ens mostra els seus dots per la seducció i manipulació encarregant-se de donar cos i vida al protagonista.

David Selvas es posa al capdavant de La Brutal per dirigir aquesta adaptació actualitzada del clàssic teatral de Molière.

Als qui també tornarem a veure sobre l’escenari són a Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva, ja que el Goya torna a oferir un dels millors espectacles de la temporada passada: ‘Art’.

La Kompanyia Lliure es torna a posar a les ordres de Pau Carrió per donar vida a una de les comèdies d’estructura més rodona de William Shakespeare.

La història narra les desventures d’uns bessons (noi i noia) que es separen en un naufragi i es donen mútuament per morts. Viola, qui es disfressa de noi per trobar feina al servei d’un comte, donarà peu a tota mena de malentesos fins que els germans es tornin a reunir.

La seva pròpia versió del text, amb un llenguatge fresc i actual, i una posada en escena molt particular li han valgut l’èxit en aquest Grec 2017. 

Roger Coma es torna a posar a les ordres de Jordi Casanovas acompanyat, en aquesta ocasió, per Abel Folk. Abandonen la Sala Muntaner per fer del Capitol casa seva durant el pròxim setembre. ‘L’Electe’ és una comèdia dramàtica sobre un polític que, a escasses hores d’haver de recitar el discurs d’investidura, li surt un tic a la cara.

Al Capitol també hi podrem veure l'èxit ‘Sota teràpia’ i ‘El test’, que torna amb el seu gran dilema: 100 mil euros ara mateix o 1 milió d’aquí deu a anys? I tu, què escolliries?

La peça va ser escrita pel Premi Nobel de Literatura Albert Camus, la direcció és a càrrec del més que reconegut Mario Gas i Pablo Derqui n’és el protagonista. Podem dir que era la crònica d’un èxit assegurat. I així va ser. L’obra presentada al Grec 2017 va acollir més de 6.500 espectadors.

A partir del pròxim novembre ‘Calígula’ ens parlarà de l’absurd existencial, el sofriment i la lògica del poder des del Teatre Romea.

En aquest mateix teatre podrem veure un altre retorn molt esperat de la mà d’Alberto San Juan amb ‘Autorretrato de un joven capitalista español’. Però atenció! Només hi serà dos dies, el 20 i 21 d’octubre. No et quedis sense la teva entrada!

‘Rhümia’ és la segona part de la comèdia clownesca ‘Rhum’. La primera part va ser tan sonada que va merèixer el Premi Zirkòlika al Millor Espectacle de Pallassos. De nou el Lliure de Gràcia acull a la companyia Rhum i Cia, que suma un nou integrant, l’argentí i reconegut clown Mario Paganini, qui aporta el seu univers màgic.

L’obra aconsegueix connectar amb l’espectador des del primer moment. És un cant a l'esperança, a la necessitat de riure i fer riure per sobre de totes les coses.

A les sales petites també s’hi troben joies. És el cas d’El Maldà on torna, després de gairebé un any, ‘Les dones sàvies’, escrita per Molière el 1672 i que Ricard Ferré i Enric Cambray reinterpreten i interpreten. També hi podrem veure obres ja representades en altres temporades com ‘Barbes de balena’ o ‘El llarg dinar de Nadal’, que es podrà veure sobre l’escenari d’El Maldà per quart any consecutiu.

Torna per quarta vegada ‘El Petit Príncep’ a la Sala Barts amb un equip de luxe: Manu Guix, Àngel Llàcer i La Perla 29. Al desembre tindràs l’excusa perfecta per tornar a la infantesa perduda i emocionar-te amb una història que arriba al cor.

És l’hora de tornar a cantar i ballar amb ‘Dirty Dancing’. El clàssic cinematogràfic t'espera de nou al Teatre Tívoli. Baby, una jove avorrida es toparà amb el professor Johnny Castle qui, a més a més d’ensenyar-li a cantar, li canviarà la vida per sempre.

Després d’estrenar al Grec 2017 i passar per la Sala Beckett, Temporada Alta i el Teatre Municipal de Palafrugell recuperen ‘Un tret al cap’, escrita i dirigida per Pau Miró.

Les actrius Emma Vilarasau, Mar Ulldemolins i Imma Colomer protagonitzen aquesta història amarga en la qual la censura, en l'àmbit públic i professional del periodisme i també en l'íntim i privat de la família, n’és el motor dramàtic. L’acomiadament del personatge de Vilarasau serà el punt de partida per reflexionar sobre l’ètica del periodisme en l’època actual.