“Sempre he volgut veure una obra de teatre grec clàssic en una teatre com el de Mèrida i penso que ara tinc l'oportunitat de fer-ho al Teatre Grec que en molts aspectes s'hi assembla. Un text clàssic d'Eurípides, la direcció de Carme Portaceli i un fantàstic conjunt d'actors i actrius entre els quals destacaria Aitana-Sánchez Gijón i Míriam Iscla, promet molt", per Lluïsa Guàrdia.

"Malaurada i vergonyosament a Barcelona gairebé no tenim oportunitat de veure teatre clàssic. I això espero d'aquesta versió, que sigui clàssica, no deconstruccions, relectures modernes... No cal, que el text és tan clàssic que és el més modern que podem trobar. La tragèdia de les dones després d'una guerra, sense veu ni tan sols per cridar, víctimes per partida doble: objecte de la violència de tot tipus dels vencedors, víctimes del dolor en tant que vídues, orfes, mares que perden fills... Dones sobre les quals tothom creu que té dret a decidir el seu futur...si és que en tenen.", per Hebert Parodi.

“Ideal per a un festival on podem experimentar, apropar-nos a propostes diferents... Aquí, l'espectador forma part activa i imprescindible de la proposta: es posa, sense frivolitzar, l'espectador a viure per uns minuts l'experiència dels refugiats. Què és fugir, que et separin dels teus, viure envoltat de pors, sense saber en qui confiar, aferrat a una maleta, uns papers, una foto... Llegeixo que  la proposta aconsegueix tocar la fibra dels espectadors, i transmet que fins i tot en les pitjors circumstàncies, tenim la capacitat de viure la solidaritat”, Hebert Parodi.

"'Fugit' de Kamchatka, vaig veure'ls a Tarrega fa uns anys i no ho he oblidat, imprescindible i per moments incomoda proposta ", Pep Via.

“Wajdi Mouawad és un autor que ens entusiasma. Hem vist gairebé tot el que s’ha fet aquí d’ell: ‘Incendis’, ‘Cels’, ‘Boscos’.. i no volem deixar passar l’oportunitat de veure aquestes dues obres al Lliure". 

"Pel Grec d'aquest any he comprat entrades per 15 espectacles i pot ser que encara en caigui algun més, A l'hora d'escollir dono prioritat a les produccions internacionals, més difícils de veure si no és en aquesta ocasió. De les noves obres que encara es poden veure el Grec, destaco 'Halka', un grup acrobàtic marroquí que ja he vist en altres ocasions i em va agradar. També 'Clean City', un tema que ens parla de la Grècia actual a través de 5 senyores de la neteja i crec que és una bona opció; i 'La grenouille avait raison', James Thiérré, una garantia".

“Camus i Mario Gas amb un bon repartiment és una cita obligada”, per Josep Oliva.

"M'agraden molt les obres d'inspiració històrica i una mica "fosques" (com Ricard III). Penso que la combinació del text d'Albert Camus, la direcció de Mario Gas i la interpretació de Pablo Derqui pot ser una bomba de rellotgeria digna de veure. Dubto que deixi indiferent a ningú.", per Lluïsa Guardia.

"Les propostes de Jordi Galcerán sempre són interessants i més si es tracta d'un 'thriller' (poc habituals en els nostres teatres) dirigit per Sergi Belbel. Com que no vaig poder veure la primera versió, aprofitaré ara per veure-la. Procuro seguir d'aprop la carrera de Mima Riera perquè considero que és una molt bona actriu que mai decep. Em va agradar molt a 'La treva' i a 'Vides Privades'. Crec que arribarà molt lluny."

"No podem faltar al 25è aniversari de T de Teatre i les seves actrius, sobretot si l'obra està dirigida per Julio Manrique. Encara no he vist cap obra dirigida per ell que no m'agradi i segur que aquesta també m'agradarà".

"Em sembla una proposta atractiva i imprevisble per una companyia de prestigi poc vista al nostre país".

"És ja, per sort, un clàssic. I amb l'atractiu de que cada any és diferent i sorprèn en un ambient i ubicació molt agradables. La festa pels musical 'lovers', que en som molts. Dues nits per a gaudir amb grans veus, brillants coreografies, una mica de claqué (esperem), bon humor i, posem-nos quecos, "més estrelles que al firmament". Impossible no sortir taral·lejant algun clàssic, volent ballar i content per haver descobert alguna cançó que no coneixies".

"Una proposta del gran James Thierrée teatre visual magnètic, només cal repassar les obres de les seves anteriors visites, net de Charles Chaplin fa honor al seu origen. També destaco 'Don Quichotte de la Mancha', una obra que pot passar desapercebuda i es podrà veure fins el 6 d'agost i crec que és molt recomanable; 'Who is me Pasolini', de direcció d'Àlex Rigola, proposta més minoritària però interessant; em semblen atractives 'Caligula' i 'Las Troyanas' al Teatre Grec i, per acabar, afegiria qualsevol de les propostes que es fan a l'Antic Teatre per innovadores i actuals".

"Dei Furbi, tocs de Lewis Carroll, un teatre que busca a algú que faci d'ell mateix. Hi ha quelcom de més real o a l'hora, de més impostat?."