El Club TR3SC ha organitzat la preestrena de White God. Abans que aquesta pel·lícula de Golem arribi els cinemes, els socis del TR3SC l’han pogut visionar i la resposta a aquesta polèmica i controvertida pel·lícula ha sigut diversa. Alguns dels socis que hi eren ahir als Cinemes Boliche s’han animat  a escriure’ns la seva crítica i hem decidit publicar-les i que vosaltres mateixos us animeu a anar al cinema per tal de descobrir la història de White Dog:

Pepe Ramos soci 117194

Senzillament maravellosa, la meva dona va sortir plorant del cine (tenim dos gossos). Com totes les bones pel·lis aquesta té diverses lectures: la história d'amistat entre la nena i el gos, el companyerisme entre els dos gossos, com veiem els humans als que són diferents a nosaltres, la discriminació dels que no són "pura raza o raza pura", al·lusions a Espartaco, al flautista d'Hamelin, els problemes pares-fills.... Molt recomanable, és tendre pero no lacrimògena (abstenir-se amos de gossos), amb missatge peró gens maniqueista. Una actuació dels gossos molt bona i sense efectes especials. Ha complert totes les expectatives, et manté enganxat a la pantalla i et sorprèn constantment. Els actors (a part dels rols dels gossos) fant molt creïble la història.

Gràcies per la oportunitat de gaudir d´aquesta preestena.

Xavier Hernandez Balada soci 39273

Personalment trobo que és interessant però, alhora irregular cinta. Vol ser al mateix temps una fàula sobre la discriminació de les minories ètniques i la relació de l'home amb els animals, no gaire allunyada d'"Animal farm" de George Orwell. El treball dels especialistes amb els cans (sobretot amb Hagen, el gos protagonista) és realment magnífic i sorprenent... acaben sent millors que els propis actors, força limitats o directament pobres (potser era aquesta la intencionalitat del director?).

La pel·lícula conté moments magnífics, emotius, divertits, poètics i justifiquen de ple el seu visionat. El problema està al meu parer en l'enfoc equivocat de la revolta dels cans contra les persones: tal com es narra, és més la venjança personal de Hagen contra les diferents persones que l'han vexat des del moment que és abandonat (el carnisser, el propietari d'un restaurant, el cruel "propietari" que l'entrena en contra de la seva voluntat per participar en lluites clandestines, etc.), que una revolta canina contra els humans... la resta de gossos són meres comparses del primer i això fa trontollar el discurs o la metàfora que es vol construir. Un altre tema és, que si bé no arriba a ser tramposa o descaradament manipuladora, sí que es recrea (si bé té el detall de decantar-se més per l'el·lipsis) en el patiment de múltiples maneres de Hagen o d'alguns dels seus germans de sang per reforçar el discurs que ja ha quedat clar de bon principi.

Menció apart té el final: alguns el consideren poètic, jo crec que senzillament als autors es van quedar sense idees i no sabien com acabar el que han començat. L'escena prèvia de la protagonista tocant la trompeta és involuntàriament rídicula ("la música amansa a las fieras"? Per favor!!) i el pla final, per bell que sigui deixa a un la sensació incòmode de que sovint alguns fan equilibris entre la fina línia que separa ho pretesament sublim de la presa de pèl i cauen en el intent...i "White God" (bastant pueril també el joc de paraules God/Dog...sembla que l'autor s'obssessioni en donar-ho tot mastegat quan realment és innecessari perquè per molt que pensi el contrari, el que explica és molt més senzill del que aparentement sembla que es cregui) en seria un clar exemple.

En tot cas i per finalitzar, crec que tot i les seves limitacions i defectes és una cinta digna i recomanable (el Premi a Cannes ja és un altre tema...però en tema de guardons ja fa temps que els he deixat de donar credibilitat; si bé un Oscar per Hagen jo li donava amb els ulls clucs ;-)

Soci 045162.

Nosaltres vam decidir abandonar la pel.lícula perquè la meva acompanyant (que estima molt els gossos), no va poder resistir més les escenes de violència animal. 

Imma Guàrdia sòcia 3838

És una pel·lícula molt dura. No la qualificaria de molt  bona, però tampoc de dolenta, perquè a més sembla molt complicada de rodar i té escenes molt impactants. Crec que al principi va bastant lenta, cuidant els detalls i de sobte cap al final, de cop, passen massa coses, queda fins i tot una mica ridícul. Fa molt mal de panxa la descripció del maltracte que alguns humans apliquen als animals. Potser, també, una al·legoria contra el nazisme, perquè, en realitat, els gossos perjudicats són els que no són pura rassa. Però crec que, en general, és contra el maltracte animal, perquè al principi hi ha una escena en un escorxador amb una vaca, molt punyent també. No li veig massa la polèmica... Com no sigui per part dels partidaris de les corrides de braus, de la caça i la pesca... Sinzerament, espero que, algun dia, el què els passa a aquests gossos de la pel·lícula, estigui penant per la llei, com un crim.

Imma

Anna coll sòcia 66662

Bon dia, la pel.lícula em va agradar per la temàtica i pels efectes especials. Les escenes en les que els gossos ataquen son extraordinàries. També em va agradar com retracta als personatges i la seva evolució. Potser és massa llarga i n'hi ha algun moment en el que l'acció decau. La calificaria amb un 7.

Laura sòcia 80217

Hola, bon dia, m’agrada que m’ho pregunteu, ja que la pel·lícula va ser una sorpresa. No em va agradar gaire, no la vaig entendre massa, i la vaig trobar molt crua. Aquest darrer aspecte, a més, no queda gens clar en la sinopsi, cosa que fa que et puguis trobar d’anar hi amb nens, al ser una pel·lícula de gossos, i et trobes en que has de tancar els ulls tot sovint…

A part, que en hongarès, i diàlegs mínims, es fa avorrida.

Daniel R. soci 106067

Hola, crec que va ser una aposta arriscada, impressionant, una peli bona, dura i que fa reflexionar, fora dels tòpics i films típiques, així com l'anterior elecció de misericòrdia. Com a defensor dels drets animals, tot i que dura, crec que transmet els valors que tots nosaltres defensem i fa reflexionar sobre qui som els animals nosaltres o ells....

Miguel Valverde soci 114531

Bon dia, tècnicament la pel.lícula està bé. Res de l'altre món. En questió de temàtica, és original. Diu bastant de l'ésser humà. És una mica crua de vegades (els espectadors ho passem malament, pel nostre instinte protector, quan a les pel·lícules pateixen nens o, com en aquest cas, animals), però també dóna una oportunitat a l'esperança. M'agrada molt que us atreviu amb aquest tipus de pel.lícules allunyades del carril comercial habitual (ja sigui pel.lis americanes o franceses - o europees- habituals al TR3SC).

José Carreño soci 79317

Buenos días, lo pase muy mal viéndola, porque quiero mucho a los perros. No la recomendaría a nadie. Ahora bien, la película plasma una realidad y tal vez por lo mismo el espectador sufre, porque sabe que eso existe. El final donde los animales toman el poder, se vengan y se rinden antes de morir, es simplemente apoteósico, aunque para mi falto que muriese el padre, el verdadero responsable de toda la trama. 

White God arriba avui divendres a la cartellera. Descobreix la pel·lícula què més controvèrsia ha creat entre els socis del TR3SC!