Finalment ja ha arribat la notícia. L’IVA (anti) cultural sembla que baixarà fins al 10% per als espectacles en directe i seguirà al 21% per als discos (sembla absurd, però surt més a compte comprar un llibre disc, que un disc amb llibre) i per al cinema. Sense anar més lluny, el ministre que ha pres aquesta mesura, és el mateix que opina que el problema del cinema no és de subvencions, sinó de qualitat, per tant, no ens ha d’estranyar que el sector del no a la guerra, a les retallades i a unes quantes manifestacions anti governamentals, no hagi estat tocat per la gràcia del ministre d’hisenda.

Que s’abaixi l’IVA que s’aplicava als espectacles és una bona notícia, però segueix deixant-nos freds. Primer, perquè la seva aplicació va ser injusta fa 5 anys i pel camí s’hi han deixat massa cadàvers. Segon, perquè cal no oblidar, que aquesta rebaixa ve imposada pel partit que dóna suport al govern de l’Estat, i per tant, és fàcil concloure que la voluntat real del govern queda lluny d’afavorir al sector de la cultura, si no és per imposició del partit crossa. Tercer, perquè tot i baixar-lo al 10%, segueix estan per sobre del que paguen els països europeus amb els quals es vol emmirallar Espanya (França 5%, Alemanya 7%) i quart, perquè margina sectors com el del cinema, el de la música enregistrada o d’altres, que segueixen amb el tipus del 21%.

Amb tot, cal celebrar aquesta rebaixa que beneficia (parcialment) el sector de la cultura. I cal celebrar-ho, mantenint la despesa que fem al cap del mes, sense esperar que les entrades baixin aquest 13% que s’ha reduït amb l’impost, atès que són les empreses de teatre, els promotors de concerts o els mateixos artistes, els principals damnificats per una mesura injusta i arbitrària, que més enllà d’augmentar ingressos per la via de la recaptació, va augmentar els greuges cap a un sector que ja les té prou magres per sobreviure. 

Per Miquel Curanta, director del Club TR3SC
@mcuranta