El teatre de titelles també és una expressió de la nostra cultura ancestral, però no només. És sobretot una porta oberta al futur. Ja fa temps que els  creadors i els artistes contemporanis, els que aposten per llenguatges multidisciplinaris, utilitzen figures animades de tall realista o purament simbòliques. I ho fan interpel·lant a altres disciplines: dansa, teatre, circ, arts plàstiques o videoart.

La idea del festival IF Barcelona sorgeix de la necessitat de donar visibilitat i reconeixement  a un sector, el del teatre de figures —titelles, objectes, màquines i fils—, que en l'actualitat viu un moment d’autèntica expansió i desenvolupament. La idea que els titelles són un gènere exclusiu per als més petits ha quedat molt desfasada, encara que el públic infantil sempre serà molt sensible i receptiu a aquest llenguatge teatral.
 

La desaparició de l'antic Festival de Titelles, que organitzava l'Institut del Teatre, va deixar un buit que calia omplir. No n'hi ha prou amb les atencions parcials que les institucions i els teatres públics atorguen a les noves formes de l'escena visual i d'objectes —sempre lloables, d’altra banda—. Cal un espai d'obertura en què les variants d'un gènere tan ampli com aquest es puguin trobar i dialogar entre si. Les avantguardes necessiten emmirallar-se en les formes tradicionals del teatre d'ombres balinès o de l’Índia, en el teatre japonès del bunraku o en les marionetes més ancestrals de la Xina o de l'Àfrica. És aquesta amplitud de mires i de referències allò que busca IF Barcelona, motiu pel qual s'ha presentat a la ciutat amb la gran exposició Figures del desdoblament, on s’evidencien contínuament aquestes interferències entre història i avantguarda.

Aquest mes de novembre, IF Barcelona acollirà també uns espectacles que cal situar als límits del gènere, buscant aquelles formes que siguin capaces d'eixamplar el vell art dels titelles. Espectacles limítrofs que dialoguen amb la dansa, la música contemporània, els objectes i la miniatura, i artistes procedents de diversos camps d’expressió, que conflueixen en aquest interès per la figuració, l'objecte i la imatge.
 

Imaginació i formes: dues paraules que ens situen en l'espai de la creació i que nosaltres proposem d’encreuar amb el món dels titelles, les ombres, els objectes, els fils i les màquines. 

Per Toni Rumbau, director del IF Barcelona 
ifbarcelona.cat