Com cada inici de setembre, Sant Boi de Llobregat ha estat de festa. El dia 12 es va celebrar el Festival Altaveu, una cita de referència que suposa el tret de sortida de la nova temporada musical. Nosaltres no hi vam faltar! Aquella nit va actuar, entre d’altres, el cantautor gijonès Nacho Vegas. Vam aprofitar per conversar amb ell i endinsar-nos en la seva música.
- Se’t considera integrant de la primera fornada de l’indie espanyol. Com era aquell període de 1990? Com eren els primers grups indies espanyols?
Hi havia moltes ganes de fer coses i se’n van fer, moltes d’elles molt maques, però teníem vicis, com l’excessiva anglofília, amb l’absurd ús de l’anglès, o al considerar-nos que nosaltres fèiem música ‘guay’ que altres no sabíen fer. Va ser una època bonica i al mateix temps patètica.
- Quines influències t’han marcat més? Nick Cave, Leonard Cohen, Bob Dylan o Tom Waits? Per què?
Clar, tots aquests són grans noms i m’encanten però m’interessa la cultura popular en un sentit ampli. Crec que ha de prevaldre la música sobre l’artista, en la mesura que sigui possible.
- Què en penses dels festivals de música?
No tinc res en contra dels festivals, només em desagrada veure com algunes vegades es converteixen en empreses de macro esdeveniments en els que ni el públic, ni els treballadors i treballadores són ben tractats. En aquest sentit, festivals com l’Altaveu són molt diferents.
Actuació Nacho Vegas al Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat. Foto: Xavier Mercadé
- Ets un defensor dels circuits de sales. Quina sala de concerts catalana recomanes i el motiu?
Catalunya està sens dubte per davant de la resta de l’Estat pel que fa a nivell de sales. Òbviament toquem molt més a Barcelona que en altres llocs i tinc molts bons records de la sala Bikini, l’Apolo o la Barts. Només em preocupa que alguns llocs puguin estar regentats per grups d’empresaris que contribueixen amb el seu ús a la gentrificació d’algunes zones. Però bé, això és un altre tema.
- Finalitza aquesta frase:
La música popular és important perquè… ens pertany a tots i totes i ens posa en relació.
- La música sempre ha de ser reivindicativa i crítica?
No, per descomptat que no. Fer música, segons la meva opinió, implica un compromís que tots els que ens dediquem a la música hauríem d’assumir. Em refereixo a un compromís en un sentit ampli, no ha de ser polític obligatòriament.
- 'Resituación' (el darrer treball de Nacho Vegas) barreja lletres tràgiques, dures i crítiques amb melodies animades, fins i tot tropicals. Quin és l’objectiu de la combinació d’oposats? A què es deu?
Sempre m’han agradat aquelles dualitats que es donen en la música popular: cançons alegres, en tons majors, que expliquen històries tristes o fins i tot tràgiques i també el contrari. És una cosa que es pot fer a vegades en el folk, en el country o en la rumba.
- Per finalitzar, recomana als socis del TR3SC un festival, un llibre i una obra de teatre
o Un festival: 'Anti OTAN’ que es celebra a la sala Multiusos de Saragossa el proper 25 de setembre, en el qual participarem.
o Un llibre: 'Capitalismo canalla’ de César Rendueles
o Una obra de teatre: ‘La Fundación’, d’Antonio Buero Vallejo
Per Laura Puebla, Cap de l'Àrea de Territoris del TR3SC
@albuepg
@albuepg
per
COMPARTEIX