Sitges 2015, feliços malsons

9 D’OCTUBRE DEL 2015 per TRESC

“Els primers dies d’octubre són, des de fa anys, un moment clau, especial. És com l’inici de les vacances d’estiu o el Nadal. Aquell moment que un espera amb impaciència i excitació”, afirma el director de cinema català Jaume Balagueró. “El Festival ha estat Celestina perpètua de la meva història d’amor amb el cinema de gènere”, confessa Paco Plaza.

Totes dues afirmacions, extretes de dos articles d’opinió publicats fa pocs dies en un suplement especial sobre el certamen, no són casuals ni impostades. Tampoc aïllades. Provenen de dos directors lligats profundament entre sí: en primer lloc, perquè són els artífexs de la saga “Rec”, la primera part de la qual va sacsejar la inauguració del festival l’any 2007 per, de pas, revolucionar, des de casa, el cinema de terror internacional, generant una taquillera saga, imitacions i remakes americans d’inferior qualitat. Sitges és, doncs, terreny adobat per a reinvencions del gènere fantàstic i plataforma per a noves apostes visuals i temàtiques.

En segon lloc, Balagueró i Plaza tenen un estret lligam, també, perquè tots dos són directors que s’han educat audiovisualment a Sitges, festival amb el qual han crescut any rere any com molts altres realitzadors del país, des de J.A. Bayona ("El orfanato", "Lo imposible") a Kike Maíllo (“Eva”, la sèrie d’animació “Arròs covat"). La pedrera continua donant fruits, com es podrà comprovar en la present edició a través de títols com “Vulcania”, de José Skaf; "Summer Camp", d’Alberto Marini; o “El cadáver de Anna Fritz”, d’Héctor Hernández Vicens.

I en tercer lloc, com dèiem, les cites de Balagueró i Plaza que obren aquest article no representen, ni molt menys, una excepció, al contrari: sintonitzen amb els pensaments i emocions de desenes de milers de cinèfils que, com si es tractés d’un autèntic peregrinatge, tornen, cada mes d’octubre, a trepitjar la població costanera impulsats per l’hedonisme sensorial i intel·lectual que, sovint, només el cinema ubicat als marges dels cànons clàssics del setè art pot satisfer sense complexos.

Abans de fer-vos algunes recomanacions, recordeu el de sempre: el que veritablement fa por de la cita és la quantitat de títols que s’hi poden trobar; una àmplia col·lecció que dóna tantes possibilitats i combinatòries que, a l’estil dels llibres de “tria la teva aventura”, permet a l’espectador organitzar-se una graella i un festival completament diferents entre sí. Serveixin com a exemple els següents títols, la punta de l’iceberg d’una nodrida i variada mostra de l’audiovisual més suggerent i vibrant del moment.

Per passar por, molta por

Nivell avançat: sembla que en la present edició té més presència que altres anys el terror pur, cru i sense subtefugis. Directe i sec, exposat en la durada tradicional de noranta minuts. S’agraeix. Així ho prometen títols que només llegir-los ja fan posar els pèls de punta, com “We Are Still Here”, “Demon” o “The Devil’s Candy”; l’exòtica i esfereïdora “Ludo”; el gore made in Turquia de “Baskin” o la inaugural “La bruja”, guanyadora del premi al Millor Director a Sundance.

Per plorar de riure

Per a una primera cita, i si la persona amb qui quedes no és una iniciada en el gènere de terror, et recomanem altres pel·lícules como "Ryuzo and the Seven", de Takeshi Kitano; "Bloodsucking Bastards”, com "The Office” però amb vampirs; y "Absolutely Anything”, delirant comèdia de Terry Jones (Monty Python).

Per satisfer la dosi de cinema autoral

Per Sitges 2015 passaran les últimes produccions d’autors com Gaspar Noé (la polèmica “Love”), Paolo Sorrentino (“Youth”), Michael Winterbottom ("The Face of an Angel”), Anton Corbijn (“Life”) o Charlie Kauffman, cervell darrera dels èxits de Spike Jonze i Michel Gondry, que torna amb "Anomalisa”. Fins i tot s’hi podrà veure una nova versió cinematogràfica de “Macbeth” amb Michael Fassbender i Marion Cotillard.

Per anar-hi en família

Encara que no us ho sembli, Sitges inclou també nombroses propostes per als més petits. Us recomano que investigueu la secció Anima’t, en la que destaquen títols com “The Boy and the Beast”.

Per passar-s’ho millor que els Gremlins veient “La Blancaneus"

Sitges està farcit de sessions “gamberres”, generalment nocturnes o de matinada: és el cas de l’esperada “Green Room”, una de les sensacions del passat festival de Cannes; el violent western “Bone Tomahawk”, “The Mind’s Eye" o l’esbojarrada “Deathgasm”. Qui ha dit que les crispetes i el cafè eren incompatibles?