Avui fa 30 anys de la mort del poeta i periodista J.V. Foix, una de les figures més destacades de l'avantguarda literària de casa nostra. 'Investigador en poesia' -tal com ell mateix es definia-, va publicar prosa poètica, va ser redactor i director de publicacions de l'època i, no va ser fins més endavant, que va començar a destacar en el terreny poètic. 

Foix escriu el poema 'És quan dormo que hi veig clar', que pertany al llibre 'On he deixat les claus' (1953), i Joan Manuel Serrat el musica i l'inclou al disc Tal com raja (1980). El pots escoltar més avall, a la playlist 10 poemes musicats.

És quan plou que ballo sol,
vestit d'algues, or i escata,
hi ha un pany de mar al revolt
i un tros de cel escarlata,
un ocell fa un giravolt
i treu branques una mata,
el casalot del pirata
és un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era,
em vesteixo d'home antic
i empaito la masovera,
i entre pineda i garric
planto la meva bandera;
amb una agulla saquera
mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina,
só la font del comellar
i el jaç de la salvatgina,
–o la lluna que s'afina
en morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar,
foll d'una dolça metzina.

J.V. Foix