Dichterliebe (L'amor del poeta)
- Divendres 14 de març | 19:30h
- Gran Teatre del Liceu - Barcelona
- SOCI
- SOCI PLUS
DESCRIPCIÓ
El Dichterliebe, op. 48 (L'amor de poeta) és un dels cims del lied del Romanticisme alemany. Escrit per Robert Schumann el maig de 1840 a partir d'una selecció de 16 poemes de Heinrich Heine (1797- 1856) del seu Lyrisches Intermezzo, de gran estil en l'elecció de la metàfora però també amb una dosi d'ironia.
Schumann (1810-1856) admirava Heine immensament i el va anar a buscar el 1828, quan Heine ja era una celebritat. El poeta va acollir el seu admirador, llavors encara un estudiant de dret en formació, i li va ensenyar la ciutat. Però uns quants anys més tard, quan Schumann va fer arranjaments de la seva poesia, li va escriure amb l'esperança de forjar una relació més propera, però Heine mai no va respondre. Schumann va sentir-se insultat.
El tractament musical que aporta Schumann als poemes crea una complexa experiència emocional. A la presència de l'amor com a declaració i queixa, com a resignació a favor de l'ésser estimat, s'uneix un peculiar sarcasme en forma de retret. El contrast dinàmic entre característiques oposades accentua la ironia i evoca una incerta atmosfera de desig. El resultat és molt proper a la sensibilitat moderna.
A banda de tenir un dels millor barítons del món, Gerald Finley, per desgranar aquesta galeria de petites estampes, cadascuna com un microcosmos autònom, podrem gaudir de les imatges d'un dels més grans artistes del nostre temps: Gerhard Richter (Dresden, 1932). Amb una producció artística que pot classificar-se entre tres categories, figurativa (pintures basades en fotografia o natura), constructivista (treball més teòric sobre els colors i panells) i abstracta, Richter s'ha guanyat aquest espai de referència. Aquesta diversitat, derivada de la constant experimentació i l'enfrontament entre l'abstracció i la figuració, constitueix una paràfrasi d'estils.
Amic de Sigmar Polke a Düsseldorf, un dels fundadors del Realisme capitalista, reflex satíric del Pop americà, abunda en la literalitat de les imatges i qüestiona els límits de la pintura, tot assumint la capacitat dels mitjans de reproducció tècnica. Richter, sempre genial i sorprenent, estableix una tensa relació entre història i present a través de referències i del qüestionament dels subjectes dels seus quadres, fet que evidencia l'abisme del temps a la vegada que avorta la vida expressiva del quadre i atrofia la capacitat simbòlica de l'obra.
INFORMACIÓ ADDICIONAL IMPORTANT
La compra o reserva d'aquesta proposta està subjecta a les condicions d'ús del carnet i de venda d'entrades del TRESC.
Sessions disponibles
Sessions disponibles
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
COMPARTEIX